Nova Groenlàndia del Sur

Nova Groenlàndia del Sur, a voltes coneguda com a Terra de Morrell, és una terra fantasma que va dir haver avistar l'explorador nortamericà Benjamin Morrell, capità de la goleta Wasp, en març de 1823 durant un viage d'exploració i per a caçar foques per la zona del mar de Weddell en l'Antàrtida. En el seu llibre A Narrative of Four Voyages (El relat de quatre viages), escrit nou anys més tart, Morrell dona les coordenades exactes i una descripció aproximada d'una zona costera a lo llarc de la que afirmava haver navegat més de 480 km.

En l'época del viage de Morrell, les costes del mar de Weddell, llavors encara sense nom, i les seues afores, estaven per descobrir casi en la seua totalitat, lo que donava verosimilitut a l'albirament reivindicat per Morrell. No obstant, Morrell tenia reputació de fabulador, i en les senyes que va aportar en el relat del seu viage hi havia clars errors, lo que va danyar la seua credibilitat i va alçar sospites sobre la veracitat de les seues informacions geogràfiques. Degut a que la zona de la mar de Weddell havia segut tan escassament visitada, la navegació era molt dificultosa per la falta d'informació sobre les condicions del gèl marí. La suposta terra mai va anar degudament investigada fins a la comprovació de la seua inexistència realisada durant les expedicions antàrtiques de principis de el XX. En juny de 1912 l'explorador alemà Wilhelm Filchner va buscar eixa terra pero no va trobar rastre algun d'ella. El seu barco, el Deutschland, despuix de quedar atrapat en la banquisa, va ser dut a la deriva fins al lloc a on Morrell va dir haver avistar eixa terra. Un sondeig va revelar que en eixa zona la profunditat de la mar era d'uns 1.500 metros, lo que significava que no podia haver terra en les proximitats. Tres anys més tart, Ernest Shackleton també va quedar atrapat pel gèl en la mateixa zona en el seu barco, el Endurance, i va poder verificar que la terra avistar per Morrell no existia.

S'han propost vàries explicacions per a l'error de Morrell, incloent l'engany intencionat. No obstant, Morrell descriu sucintamente el seu descobriment i d'una forma molt prosaica, lo que evidencia que no buscava la glòria ni el seu crèdit personal. En el seu relat atribuïx el mèrit al seu companyer en la caça de foques, el capità Robert Johnson, per haver descobert i batejat eixa terra dos anys abans. Morrell va poder haver actuat honestament i haver caigut en un error de càlcul de la posició del seu barco, o haver tingut un fallo de memòria en escriure els detalls del seu relat nou anys despuix. Una atra possibilitat és que haguera confòs els distants icebergs en una costa, o be que haguera sofrit els efectes d'un dels espillisme distorsionadores que es donen en la zona de l'Antàrtida. En 1843, el distinguit explorador naval britànic James Clark Ross, va informar sobre l'albirament de terra en una posició pròxima a la donada per Morrell, esta terra, també es va demostrar despuix que no existia.

Viage del Wasp, 1822-1823

Primera fase, juny de 1822 a març de 1823

A principis de el XIX la geografia de l'Antàrtida era casi completament desconeguda, a pesar d'haver-se realisat ocasionals albiraments de terra. En 1822, Rebuig Morrell, que havia navegat a les Illes Sandwich del Sur l'any anterior, va ser nomenat comandant de la goleta Wasp per a realisar una travessia de dos anys l'objectiu dels quals era comerciar, caçar foques i explorar la zona del oceà Antàrtic i el sur de l'oceà Pacífic. Entre els objectius que se li varen marcar, ademés del de caçar foques, se li varen donar també, com ell va dir "poders discrecionals per a realisar nous descobriments". Es va propondre utilisar eixa discrecionalitat per a explorar les mars de l'Antàrtida i "i per a determinar si era viable navegar fins al Pol Sur". Est seria el primer dels quatre viages llarcs que va realisar Morrell durant els següents huit anys, encara que no tornaria a l'Antàrtida despuix d'este primer viage.

Archiu:Bouvet island 0.jpg

Isla Bouvet, avistar el 6 de decembre de 1822.

El Wasp va salpar de Nova York el 22 de juny de 1822 rumbo al sur. Varen aplegar a les illes Malvines a finals d'octubre, i despuix d'abandonar les illes, Morrell va passar 16 dies en busques infructuoses de les que després varen creure inexistents illes Aurora, despuix de la busca va partir cap a Geòrgia del Sur, a on el barco va ancorar el 20 de novembre. Morrell va errar en els càlculs sobre la posició del lloc a on varen ancorar, puix va donar una posició en mar oberta a 97 km al suroest de la costa de l'illa. El Wasp, posteriorment, va navegar cap a l'est per a anar a la caça de foques, i segons Morrell varen aplegar fins a la remota illa Bouvet el 6 de decembre. L'historiador antàrtic W.J. Mills posa en dubte este fet aplegant a afirmar que Morrell va localisar l'illa en "improvable facilitat". La descripció que Morrell va donar sobre l'illa i les seues característiques és, en paraules de Mills, "no fiable", ya que no menciona la característica més singular i cridanera de l'illa, l'estar coberta permanentment per una capa de gèl. A continuació, va tractar de seguir rumbo sur, pero la capa de gèl en la que es va trobar era massa grossa als 60ºS, per lo que va posar rumbo norest cap a les illes Kerguelen, a on varen ancorar el 31 de decembre.