NuMA
La NuMA (de l'anglés Nuclear Mitotic Apparatus) és una proteïna intranuclear que en els humans està codificada pel gen NUMA1, esta proteïna està composta per 2115 aminoàcits i té un pes molecular de 236 kilodaltons (kDa). La seua funció és principalment estructural com a integrant de l'aparat mitòtic puix intervé activament durant el cicle celular durant la mitosis de les cèlules construint i organisant el huso acromàtic, ajuda en la formació del nou núcleu celular i en la regulació de genés.
Estructura
[editar | editar còdic]Estructura primària
[editar | editar còdic]En la seua estructura primària, la proteïna NuMA està composta per 2115 aminoàcits i posseïx un pes molecular de 236 kDa.
Estructura tridimensional i dominis
[editar | editar còdic]Estudis varen tractar de predir la seua estructura sugerint que l'estructura tridimensional de NuMA-CTDP podria ser principalment β, esta regió seria una zona d'interaccions moleculars.[2]
Estructuralment és una bobina enrollada de doble bri que té un alt potencial per a formar polímeros filamentosos. Consta de dos dominis globulars N-terminals i C-terminals i un domini central helicoidal α central llarc (uns 210 nanómetros (nm) aprox) més o menys flexible en el qual apareixen regions intrínsecament desestructuradas.[3][4] El domini de la coa globular conté la seqüència de direcció nuclear, és dir, el lloc d'unió al huso mitòtic.[5]
Els dominis globulars interaccionen en molts factors mentres que la funció de la regió central està relacionada en regulacions estructurals i provablement intermoleculars.
Els dominis globulars interactuen en molts factors, mentres que la regió central té funcions reguladores estructurals i provablement intramoleculares, com es descriu a continuació.
Per un atre costat, s'ha demostrat que NuMA presenta a lo manco tres isoformas, les quals diferixen principalment en l'extrem carboxilo i han segut generades per mig del brot i empalme d'un precursor químic comú a partir d'un sol gen NuMA.[6] En funció del tipo de isomerasa que presente la proteïna, pot variar la seua localisació dins del núcleu:
- Isoforma NuMA-1: es troba en núcleus en interfase i es concentra en regions polars de l'aparat del huso en cèlules mitòtiques.[6]
- Isoforma NuMA-2 i NuMA-3: a l'inici en la interfase es troben en el citosol localisades en la regió centrosomal i en entrar la cèlula en mitosis es traslladen al pol del huso mitòtic.[6]
La isoforma 1 de NuMA humana ( NP_006176 ) consta de 2115 aminoàcits (Aa) , mentres que la isoforma 2 ( NP_001273490 ) carix de 14 Aas en la regió de 1539-1552.[7]
NuMA forma un homodímero a través de la seua regió central en espiral. L'estructura central en forma de vareta té una llongitut promig de ∼207 nm i una gruixa de ∼2–3 nm, mentres que les estructures globulars N-terminal i C-terminal mostren un diàmetro de ∼14 i ∼15 nm, respectivament.[7]
Localisació
[editar | editar còdic]La distribució i funció de NuMA està controlada per processos de fosforilación i desfosforilación. Despuix de la fosforilación, NuMA es dispersa pel citoplasma associant-se a la dineína/dinactina citoplasmàtica, en canvi, quan es produïx la seua desfosforilación es produïx la pèrdua de dita associació i es produïx la formació de nous núcleus en interfase en desmontar-se el huso mitòtic.[8]
Distribució de NuMA en el cicle celular
[editar | editar còdic]- Durant l'interfase, NuMA es localisa dins de la matriu nuclear i, a l'inici de la mitosis, es dirigix des del núcleu cap a dos estructures centrosómicas que, posteriorment, passaran a formar part del pol del huso mitòtic.[9]
- En la profase, es troba restringida a la intercromatina .[10]
- En metafase , despuix de la ruptura de la envoltura nuclear, per la seua unió en els microtúbuls i de dineína-dinactina , es desplaça des de la zona mija del huso cap als pols d'este a través de les seues fibres fins a aplegar a la corfa celular durant el transcurs de la mitosis.[11]
- En l'anafase, es redistribuïx cap al núcleu i es concentra a on s'unixen les làmines nuclears.
- Finalment, en la telofase, NuMA en seguida es torna a associar en els cromosomes mentres es produïx la restauració nuclear localisant-se prèviament a lo llarc dels microtúbuls i específicament en els extrems d'estos.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Numa1 - Nuclear mitotic apparatus protein 1 - Mus musculus (Mouse) - Numa1 gene & protein» (en en). www.uniprot.org. Consultat el 2021-11-12.
- ↑ Protein Science.13(10)
- 2573–2577.doi:10.1110/ps.04906804.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ Microscopy Research and Technique.49(5)
- 467–477.ISSN 1097-0029.doi:10.1002/(SICI)1097-0029(20000601)49:5<467::AID-JEMT9>3.0.CO;2-V.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ Microscopy Research and Technique.49(5)
- 467–477.ISSN 1097-0029.doi:10.1002/(SICI)1097-0029(20000601)49:5<467::AID-JEMT9>3.0.CO;2-V.Consultat el 2021-11-11.
- ↑ Experimental Cell Research.225(1)
- 207–218.doi:10.1006/excr.1996.0171.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Journal of Cell Science.107(6)
- 1389–1402.ISSN 1477-9137.doi:10.1242/jcs.107.6.1389.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Frontiers in Cell and Developmental Biology.9doi:10.3389/fcell.2021.653801.Consultat el 2021-11-12.
- ↑ Universitat Politecnica de Madrit - University Library.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ Experimental Cell Research.166(2)
- 295–311.ISSN 0014-4827.doi:10.1016/0014-4827(86)90478-7.Consultat el 2021-11-11.
- ↑ Journal of Cell Biology.149(4)
- 851–862.ISSN 0021-9525.doi:10.1083/jcb.149.4.851.Consultat el 2021-11-12.
- ↑ Molecular and Cellular Biology.30(14)
- 3519–3530.ISSN 0270-7306.doi:10.1128/MCB.00394-10.Consultat el 2021-11-12.
- ↑ eLife.5
- i12504.ISSN 2050-084X.doi:10.7554/eLife.12504.Consultat el 2021-11-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «NuMA» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.