Nuc infinit
El nuc infinit és un nuc simbòlic usat en el budisme tibetà.
Ya que el nuc no té principi ni fi, simbolisa l'infinit saber de Buda (563 a. C.- 483 a. C.). El mateix motiu pot trobar-se en l'art de China com un dels ashta mangala (‘huit símbols auspiciosos’).
Atres noms
[editar | editar còdic]Es coneix com srivatsa en sánscrito, i dpal be'o en tibetano.
Interpretacions
[editar | editar còdic]Es tracta d'un antic símbol que representa l'interrelació del camí espiritual, el fluix del temps i el moviment dins d'allò que és etern. Tota existència, nos diu, està vinculada en el temps i el canvi, per a finalment descansar serenamente en una ment lliure de confusió, una ment que ha generat el guany búdico.
És l'unió de prajñā (saber) i upāsana (método).
Representa en entretejido de la veritat absoluta i la ilusion relativa (Buda)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Nudo infinito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.