OH 7
OH 7 (per Olduvai Hominid-7, «Homínit de Olduvai-7») és el nom de catàlec dels restants craneanos i d'un braç i mane fòssils, també coneguts com a Chiquet de Johnny (Johnny's Child, en anglés), d'un Homo habilis i que són el holotip de dita espècie. Se'ls atribuïx una antiguetat d'1,75 millons d'anys.[1][2]
Descobriment
[editar | editar còdic]Els fòssils varen ser descoberts el 4 de novembre de 1960 en la gola de Olduvai, Tanzània, per Jonathan i la seua mare, Mary Leakey.
Descripció
[editar | editar còdic]Els restants tenen una data aproximada d'1,75 millons d'anys i consistixen en parts fragmentades d'una mandíbula inferior (que encara conserva tretze dents, aixina com també molgues del juí sense brotar), un molar del maxilar superior aïllat, dos ossos parietals i vintiun ossos dels dits, la mà, i de la nina.[3]
La mà de OH 7 és ampla, en un polze gran i dits amplis, similar a la dels humans; no obstant, a diferència dels humans, els dits són relativament llarcs i exhibixen una curvatura pareguda a un chimpansé. Ademés, l'orientació del polze en relació en els atres dits s'assembla a l'anatomia dels grans simis.[4] Els ossos parietals, parietal esquerre casi complet i parietal dret fragmentat, es varen usar per a deduir la capacitat craneal del hominino, que es va estimar en 663 cm³ pel fet de que els fòssils pertanyien a un varó de 12 o 13 anys. Açò va ser extrapolado per Phillip Tobias a 674 cm³ per al potencial adult de l'homínit.[5] No obstant, atres científics han estimat la capacitat craneal entre 590[6] i 710 cm³.[7]
Louis Leakey, John Russell Napier i Phillip Tobias varen ser dels primers en estudiar exhaustivament els fòssils. L'equip de Leakey i uns atres varen argumentar que, per la capacitat craneal expandida,[5] reducció gnática, dents post-caninos relativament menuts (en comparació a Paranthropus boisei),[8] patró de desenroll craneofacial similar al Homo,[9] i un agarre de precisió, vists els fragments de la mà (que indicaven la capacitat d'us de ferramentes), es va establir OH 7 com una espècie de transició entre Australopithecus africanus i Homo erectus.
L'equip de Leakey va anunciar la nova espècie, Homo habilis, en l'edició d'abril de 1964 de Nature,Leakey, Tobias & Napier 1964, p. 79 que va iniciar un debat entre la comunitat d'antropologia que va durar fins a la década de 1970. Ya en maig de 1964, Kenneth Oakley i Bernard Campbell havien expressat la seua preocupació per les troballes de l'equip Leakey en la seua pròpia publicació en Nature, i en juliol d'eixe mateix any, Sir Wilfrid Li Gros Clark va declarar clar i ras la seua esperança de que H. habilis «desaparega tan ràpidament com a vi».[10] La controvèrsia i els prejuïns contra les espècies recent nomenades varen dur a alguns antropòlecs a referir-se a H. habilis com Australopithecus habilis o assignar restants de fòssils associats a atres espècies Homo, una tendència que va continuar molt despuix de la mort de li Gros Clark en 1971.[11]
Atres crítics varen senyalar que OH 7 es va trobar en una regió coneguda per contindre fòssils de P. boisei, eren d'un individu inmaduro i que les diferències entre H. habilis i P. boisei no eren suficients per a justificar una nova espècie. Alguns creuen que OH 7 s'assembla més a A. africanus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leakey, Tobias y Napier , 1964, pp. 7-9.
- ↑ The University of Texas at Austin. «Homo habilis: OH 7» (en anglés). eFossils.org. Consultat el 16 de març de 2015.
- ↑ Lieberman, Wood y Pilbeam, 1996, pp. 4–6.
- ↑ Sawyer et al., 2007, p. 124.
- ↑ 5,0 5,1 Tobias, 1971.
- ↑ Wolpoff, 1999.
- ↑ Holloway, 1966, pp. 1108–1109.
- ↑ Vandebroek, 1969.
- ↑ Bromage, 1989.
- ↑ Sawyer et al., 2007, p. 130.
- ↑ Sawyer et al., 2007, pp. 129–30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «OH 7» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.