Anar al contingut

OH 8

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:OH 8 Replica 02.JPG
OH 8

OH 8 (per Olduvai Hominid-8, «Homínit de Olduvai-8») és el nom de catàlec dels restants d'un peu fòssil de Homo habilis.[nota 1] Se'ls atribuïx una antiguetat d'1,75 millons d'anys i varen ser trobats en la gola de Olduvai (Tanzània).[1][4][5][nota 2]

OH 8 podria ser del mateix individu que el fòssil OH 10, inclús també OH 35, una tébea, encara que hi ha més dubtes que en la relació entre els dos primers.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'homínit número 8 de Olduvai (OH 8) és un peu fosilizado d'un hominino enjorn trobat per Louis Leakey en la gola de Olduvai a principis de la década de 1960. Els anàlisis posteriors del fòssil han provocat discrepàncies. Anàlisis de finals de el XX (Kidd, O'Higgins i Oxnard, JHE, 1996) han demostrat clarament que el conjunt fòssil exhibix característiques tant de simis com d'humans.[6] Essencialment, el costat lateral (la part externa del peu) conté característiques similars a les dels humans, mentres que el costat medial (és dir, el costat cap a la llínea mija) té característiques proximals i característiques similars a les dels humans. Específicament, el cuboide (lateralment) és similar als humans, l'astrágalo i el navicular (medialmente) són de simi, i el cuneïforme medial (medialmente), és similar als humans. Açò pot considerar-se com un esclavó perdut en térmens de la funció de l'articulació del tarso mig. Les troballes de fòssils posteriors, com ho ejemplifica el cridat Little Foot, 'piececito', Stw 573, no ho contradiuen; de fet, complementen esta troballa (Kidd i Oxnard 2004).[7]

Stw 573 és un conjunt de columna medial, que consistix en un tale, un navicular, un cuneïforme medial i un primer tros metatersal. Els tres ossos del retropié presenten un patró consistent en els de l'ensamblage OH 8. Aixina, l'hipòtesis d'un primer radi divergent en el conjunt OH 8, propi dels simis,[nota 3] proposta en Kidd et al. (1996), ara es refuta, i es creu que cap dels conjunts de fòssils té esta característica.

El treball adicional de Zipfel i Kidd (2006)[8] i Zipfel, DeSilva i Kidd (2009)[9] complementa estes troballes. Ademés, colectivament conduïxen a un model intregrativo d'evolució del pedal de canvis caudo-craneal, diste-proximal. Encara més troballes (Zipfel et al., 2011),[10] sobre els restants esquelètics pposteriorment trobats de Australopithecus sediba, reforcen les troballes anteriors. Ademés, demostren que els problemes diste-proximals de la columna medial també poden presentar-se en la columna lateral. Combinats, estes troballes refutan el «hipotètic peu prehumano», segons lo predit per Morton en 1935. Específicament, Morton va predir un primer raig divergent «atávico» i un calcàneu molt desenrollat que estava present en els primers bípedos; cap d'estes característiques és compatible en els resultats actuals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Dunsworth y Walker, 2002, p. 422.
  2. Deak, 2007, p. 14.
  3. Jungers, 2007, p. 118.
  4. Wood et al., 1998.
  5. Day y Wood, 1968.
  6. “The OH8 foot: A reappraisal of the functional morphology of the hindfoot utilising a multivariate analysis” (1996). Journal of Human Evolution 31 (3): 269–292. doi:10.1006/jhev.1996.0061.
  7. (2005).Journal of Comparative Human Biology.55(3)
    189-212.
  8. (2008).Palaeont. afr..43
    51–56.
  9. (2009).American Journal of Physical Anthropology.140
    532–545.
  10. Science.333


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>