ONO
Ono (llegalment, Vodafone Ono, S. A. O.), anteriorment conegut com Cableuropa, va anar un operador de telecomunicacions propietat de Vodafone Espanya que prestava els servicis de fix, mòvil, internet i televisió (Vodafone TV) en Espanya.
Ono va adquirir diverses empreses de telecomunicacions, sent la compra més important la d'Aüna en novembre de 2005, per a convertir-se en la companyia de cable més important d'Espanya. A principis de 2014 es va conéixer la notícia de que l'empresa britànica de telecomunicacions Vodafone compraria Ono per 7200 millons, oferix que dies més vesprada es va confirmar. Des de llavors, Vodafone va adquirir la totalitat de la societat matriu de Cableuropa. En abril de 2015, Vodafone va integrar Cableuropa, S. A. O., traslladant la seua sèu al mateix edifici de Vodafone i canviant la seua denominació social per Vodafone Ono, S. A. O. Encara que abdós empreses varen continuar oferint productes de forma independent, comercialisaven ofertes conjuntes entre elles.
En giner de 2018, Vodafone va portar a terme la fusió per absorció d'Ono,[1] encara que la pàgina web no va desaparéixer fins al 8 d'abril de 2019.
Història
[editar | editar còdic]La marca ONO va ser llançada el 29 de setembre de 1998 per l'empresa Multitel (Cableuropa). Abans de començar a operar en la marca ONO, Multitel va participar en una série de concursos convocats despuix de l'entrada en vigor de la «Llei General de Telecomunicacions per Cable». Entre 1996 i 1998 Multitel, i atres empreses locals en les que participava en l'adjudicació de llicències, (Mediterrànea Nort de Sistemes, Mediterrànea Sur de Sistemes i Valéncia de Cable, S. A.), va obtindre les llicències necessàries per a prestar servicis de televisió i telecomunicacions per cable en les demarcació de Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Càdis, Huelva, Cantàbria, Mallorca i Albacete. A mida que es varen escomençar a operar les diferents demarcació i llançar en 1998 en totes la marca ONO, la companyia va desplegar en les seues regions la seua pròpia ret. Posteriorment la companyia va guanyar la llicència de Castella-la Mancha, sent Conca la primera ciutat cablejada. Va continuar expandint-se, en adquirir companyies de cable d'atres demarcació i comunitats autònomes. En maig de 2004, ONO va adquirir 'Retecal', operadora de cable de Castella i Lleó.[2]
Adquisició d'AunaCable
[editar | editar còdic]En agost de 2005 es va fer pública l'adquisició de «AunaCable», filial del Grup Aüna, per 2200 millons d'euros. En novembre de 2005, es fa efectiva la compra de la divisió de cable d'Aüna i ONO comença l'integració d'abdós companyies, adquirint aixina les llicències per a comunitats a on ONO no operava, donant lloc al primer operador de cable en Espanya, alternatiu a l'antic monopoli de Telefónica. En l'adquisició d'Aüna, es va donar entrada a empreses de capital de risc (JP Morgan Partners, Providence Equity, Thomas H. Lee Company, GE Capital Services Structures Finance Group, Inc., Quadrangle Group).
En decembre de 2006, ONO crea la seua ret pròpia per a oferir telefonia mòvil per mig de la llicència d'OMV i colaboració d'Huawei.[3] En novembre de 2007 va presentar ‘ONO io’, el seu servici de telefonia mòvil,[4] renomenat posteriorment com ‘ONO Mòvils’. En dit any, ONO anuncia la seua oferta de 100 megues de banda ampla per mig de la tecnologia Docsis 3.0. L'operador de cable ha invertit prop de 9.000 millons d'euros en desplegar la seua ret i està començant les proves pilot en Valladolit.[5]
En setembre de 2008 anuncia el llançament d'una nova modalitat de banda ampla de 50 Mbps per a algunes regions de la comunitat de Madrit.[6] A 17 de decembre de 2010, la cobertura de la nova modalitat de 50 Mbps supera els 5 millons de llars.[7]
En novembre de 2008, José María Castellà es convertix en el 2º President d'ONO, rellevant del seu càrrec a Eugenio Galdón, fundador d'ONO i president des de llavors. En el primer trimestre de 2009 es va tancar un nou Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE), pel qual es va despedir a 1000 empleats.
El 18 de novembre de 2010 s'anuncia l'incorporació de Canal+ a l'oferta televisiva de l'operador, com a canal de subscripció adicional.[8] En 2011, elimina per primera volta el compromís de permanència, de manera generalisada a totes les seues ofertes i sense llimitació geogràfica. Eixe mateix any es va anunciar la cristalisació definitiva de l'acort en TiVo, anunciant-se l'inici de l'oferta de televisió en alta definició a partir de finals de setembre de 2011.[9]
Adquisició per Vodafone
[editar | editar còdic]El 17 de març de 2014, Vodafone Espanya anuncia la compra d'ONO per 7200 millons €.[10] El 2 de juliol de 2014, la comissió europea dona el vist i plau a Vodafone per a procedir a la compra de l'operador ONO.[11] El 23 de juliol de 2014, l'operador Vodafone procedix a realisar la firma en la que es tanca la compra de l'operador ONO, convertint-se Antonio Coimbra en el nou president.[12]
El 20 d'abril de 2015, l'operador Vodafone comença a oferir els servicis «Vodafone ONE» que comprén els servicis d'ONO (internet, TV de pagament i telefonia fixa) junt en telefonia mòvil de Vodafone.
En giner de 2018, Vodafone va portar a terme la fusió per absorció d'ONO.[1] Aixina és com va culminar l'integració d'ONO en Vodafone.[13]
Vodafone ONE
[editar | editar còdic]ONO utilisava la seua pròpia ret híbrida de fibra òptica i últim tram de cable coaxial, oferint servicis combinats de telefonia fixa, internet i televisió de pagament.
Telefonia
[editar | editar còdic]Fins a ser adquirida per Vodafone, ademés de la telefonia fixa, ONO contava en una OMV que amprava la ret de Movistar i que utilisava la companyia per a oferir el seu servici "ONO io", que integrava teléfon fix i mòvil en un sol dispositiu.
Televisió
[editar | editar còdic]«Vodafone TV», és el servici de televisió de pagament hereu de l'antiga plataforma de televisió per cable 'ONO TV', la qual contava en el servici TiVo des de 2011. A partir del 20 d'abril de 2015, es va produir el canvi de nom de plataforma a «Vodafone TV», enquadrat en l'oferta conjunta de «Vodafone ONE». «Vodafone TV» incorpora tres modalitats, TV Essencial (més de 70 canals temàtics), TV Extra (Més de 100 canals temàtics) i TV Total (més de 120 canals temàtics).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Vodafone porta a terme la fusió per absorció d'Ono» (en és). Expansió. com. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «Ono injecta 30 millons en Retecal per a restablir l'equilibri patrimonial» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «ONO operador movil virtual en 2007 gràcies a Movistar» (en és). BandaAncha. eu. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «ONO testarà en Santander la comercialisació general del seu servici convergent de fix i mòvil». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012.
- ↑ «Ono inicia les proves dels 100 megues en Valladolit» (en és). BandaAncha. eu. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «ONO llançarà els 50 megues des de 60 euros i els 100 megues des de 80 euros» (en és). ADSLZone. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «ONO supera hui els 5 millons de llars conectades a 50Mbps».
- ↑ «Canal+ s'incorpora a l'oferta de TV d'ONO».
- ↑ «Confirmat, la HD arranca en Ono en setembre». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013.
- ↑ «La britànica Vodafone confirma la compra de l'espanyola Ono per 7.200 millons d'euros» (en és). RTVE. és. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «Europa aprova la compra d'Ono per part de Vodafone» (en és). ADSLZone. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «http://www.hispanidad.com/Confidencial/la-plantilla-de-vodafone-ms-nerviosa-que-la-de-ono-ante-la-firma-de-l-20140717-164092.html». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2014.
- ↑ «http://www.vodafone.es/conocenos/es/vodafone-espana/sala-de-prensa/notas-de-prensa/vodafone-espana-presenta-vodafone-one-el-todo-en/».
- Este artícul conté una traducció derivada de «ONO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.