Anar al contingut

Observatori Leander McCormick

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Leander McCormick Observatory.jpg
Observatori Leander McCormick
Archiu:Leander McCormick Observatory in 1890.jpg
Observatori Leander McCormick en 1890

El Observatori Leander McCormick (nom original en anglés: Leander McCormick Observatory) és un dels observatoris astronòmics operat pel Departament d'Astronomia de l'Universitat de Virginia. Està situat just a les afores de Charlottesville, Virginia (EE. UU.) en el Comtat de Albemarle. Ocupa el cim del Monte Jefferson (també conegut com a Tossal de l'Observatori).[1] Du el nom de Leander J. McCormick (1819–1900), magnat de la fabricació de maquinària agrícola, qui va proporcionar els fondos per a l'adquisició del telescopi i la construcció de l'observatori.

Història

[editar | editar còdic]

Orige i construcció

[editar | editar còdic]

Leander McCormick era fill de Robert McCormick (1780–1846), l'inventor de la segadora mecànica, i germà de Cyrus H. McCormick, qui la va patentar i va mamprendre la fabricació i comercialisació a gran escala de l'invenció. La casa familiar dels McCormick estava situada en Walnut Grove, prop de Raphine, Virginia. A pesar de que es varen mudar a Chicago en 1848 per a fabricar les segadoras a gran escala, varen mantindre la seua relació en les institucions locals de Virginia. En Chicago, Cyrus, Leander i el seu germà William varen fundar l'empresa que es convertiria en la Companyia de Màquines Cosechadoras McCormick, posteriorment coneguda com Internacional Harvester.

En 1870 Leander va decidir donar el telescopi més gran del món al seu estat natal de Virginia. Aixina i tot, l'impacte financer de la Guerra Civil Americana sobre Virginia aixina com l'impacte del Gran Incendi de Chicago sobre les seues pròpies finances va retardar el seu propòsit. Ademés de l'Universitat de Virginia, durant anys també va considerar la possibilitat de donar el telescopi al Washington College (posteriorment Universitat Washington i Llig) en Lexington, Virginia, molt més propenc a la residència familiar. En 1870 Robert E. Llig, per llavors president del Washington College, va enviar una carta d'introducció a Joseph Henry, secretari del Institut Smithsoniano, fent-li saber els desijos de McCormick d'establir un observatori astronòmic en l'estat. Va ser en gran part a través dels esforços de Charles Scott Venable (assessor de camp de Robert E. Llig entre 1862 i 1865; i professor de matemàtiques en l'Universitat de Virginia de 1865 a 1896) que McCormick finalment va decidir donar l'observatori a l'Universitat de Virginia en 1877, sent tancat l'acort oficialment en 1878. En 1881 McCormick va realisar una dsegunda onación de 18.000 dólars per al propi observatori, dotant-ho dels fondos necessaris per a assignar-li membres del professorat de l'Universitat.[2][3]


El telescopi va ser fabricat per Alvan Clark & Sons de Cambridgeport, Massachusetts, considerats per llavors com els millors fabricants de telescopis del món. En el seu moment, el telescopi va ser igual al més gran dels Estats Units, i el segon refractor més gran del món quan es va completar. Era pràcticament un dispositiu bessó del més primerenc refractor de 26 polzades del Observatori Naval en Washington. Aixina i tot, els Clark varen realisar alguns ajusts a la lent per a millorar la seua calitat d'image per damunt de la del refractor de l'Observatori Naval. En 1877, quan el telescopi encarregat per McCormick estava encara en Cambridgeport, Alvan Clark ho va utilisar per a verificar un dia despuix el descobriment de les llunes de Mart realisat per Asaph Hall en el refractor de l'Observatori Naval.

El telescopi i l'edifici es varen completar en 1884, dedicant-se el 13 d'abril de 1885, coincidint en la data del natalici de Thomas Jefferson. L'domo, de 13,7 m de diàmetro, era el més gran en el món quan va ser completat; i va ser concebut per Warner & Swasey Company, en un disseny únic en tres postigos.

Primers anys

[editar | editar còdic]

La primera observació publicada per l'Observatori, abans inclús de que el telescopi estiguera terminat, va anar el trànsit de Venus del 6 de decembre de 1882. La pren de senyes es va realisar des de l'Observatori aixina com des de la Rotonda de l'Universitat de Virginia.

Baixe el primer director, Ormond Stone, es va iniciar un programa per a medir les posicions d'estreles del sur (en una extensió fins a -23 graus en el catàlec d'estreles Durchmusterung). Ademés, es varen medir les òrbites d'estreles dobles del sur, i també es varen observar les nebuloses del sur.

A partir de 1914, en Samuel Alfred Mitchell (segon director), es va començar un programa per a medir les distàncies a estreles propenques (paralajes estelars) utilisant fotografies. Este programa va continuar baix els dos directors següents, Harold Alden i Laurence Fredrick. A lo llarc de més de 80 anys, s'han determinat les distàncies a mils d'estreles en el refractor McCormick. Peter van de Kamp, Alexander N. Vyssotsky, Emma T. R. Williams i Dirk Reuyl també varen portar a terme investigacions sobre el número i tipos de les estreles vistes en direccions diferents, i d'esta informació varen deduir el tamany i la forma de la Via Làctea.

Époques recents

[editar | editar còdic]

L'Observatori és ara utilisat principalment per a la docència i la seua exhibició al públic, i conté un museu de l'història de l'astronomia en l'Universitat de Virginia. L'investigació a través de l'observació del cel és portada a terme per Departament d'Astronomia [1] archivat en Wayback Machine. en l'Observatori de Fan Mountain i en atres observatoris.

Des dels anys 1880, s'han realisat observacions horàries diàriament en l'Observatori McCormick, formant part de el "National Weather Service" del Servici de Meteorològic Nacional dels Estats Units (COOP) des de l'inici dels programes en 1890.

El telescopi és el major refractor Alvan Clark encara instalat sobre el seu ensellament original.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «University of Virginia Department of Astronomy». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2016. Consultat el 1 de maig de 2017.
  2. (1921) History of the University of Virginia, 1819-1919: The Lengthening Shadow of One Man, New York: Macmillan, pp. 375–376.
  3. [enllaç trencat]


Referències

[editar | editar còdic]