Anar al contingut

Oconaluftee

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Walking bridge over the Oconaluftee River, Cherokee, NC IMG 5147.JPG
Oconaluftee


Archiu:Oconaluftee Visitor Center, GSMNP IMG 4920.JPG
Centre de Visitants Oconaluftee propenc a l'entrada oriental del parc

Oconaluftee és el nom d'una vall de riu en les Grans Montanyes Humeantes (Great Smoky Mountains) de Carolina del Nort, localisat en el surest dels Estats Units. Anteriorment va ser el lloc d'un poble Cherokee i la comunitat appalachia, el fondo de la vall és ara l'entrada principal en el costat de Carolina del Nort del Parc Nacional de les Grans Montanyes Humeantes.

L'àrea Oconaluftee es fa paralela al Riu Oconaluftee en anar-se ampliant gradualment la seua conca des de Smokemont, en el nort, a l'extrem sur de la Frontera Qualla. La Frontera Qualla, generalment coneguda com a territori Cherokee, comprén l'àrea d'una confiança federal que otorga una reserva per a la Banda Oriental Cherokee. Les terres del parc nacional en Oconaluftee acullen al Centre de Visitants Oconaluftee, el Mingus Mill, i el Museu de Granja de Montanya. Gran part de l'àrea pertany al Districte Arqueològic Oconaluftee, el qual està llistat en el Registre Nacional de Llocs Històrics.

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Newfound-deep-creek.jpg
Deep Creek Valley, part de la conca del Oconaluftee

Prop del Newfound Gap, vàries rieres chicotetes convergixen per a formar Beech Flats Prong. Estos fluïxen cap al sur a lo llarc de la base de el Monte Kephart, caent 600 m (2.000 peus) en 16 km (10 milles) abans de fusionar-se en Kephart Prong, Kanati Fork, i Smith Branch per a formar el Riu Oconaluftee. El Oconaluftee continua cap al sur, tallant una vall entre el massiç de Richland Mountain a l'est i el massiç Thomas Ridge a l'oest. La confluència del riu Oconaluftee i Bradley Fork en Smokemont enfortix el riu considerablement, en la conseqüent eixamplada de la vall. Prop la frontera del parc, l'unió del riu en el Raven Fork ha anat formant unes grans i relativament planes terres baixes, que fluïxen cap al nordest. Passat Cherokee, el riu gira a l'oest camine de la seua desembocadura en el riu Tuckasegee, prop de Bryson City.

La formació de roca subjacent a l'àrea al voltant de l'unió entre Oconaluftee i Raven Fork conté algunes de les roques expostes més velles en els Estats Units Orientals. Esta formació, composta principalment en la seua base de granit gneiss, datat del Precámbrico, que va ser format fa més de mil millons d'anys per l'acumulació gradual de sediment marí i roques ígneas.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Història primerenca

[editar | editar còdic]
Archiu:Oconaluftee-raven-fork.jpg
El les terres baixes del Oconaluftee, en la Rattlesnake Mountain en la distància.

Els Cherokee consideraven sagrades les aigües del Oconaluftee. Dora Woodruff Cope, qui va viure en la vall del Oconaluftee prop de Smokemont al voltant de l'any 1900, va recordar una llegenda que li varen contar els seus veïns Cherokee:

...Part del riu es dia Ya'nu-o'nata wasti'yi, "A on es llaven els orsos." Era una part més profunda del riu, a on tots els animals venia per a llavar-se i curar-se les seues ferides quàn havien segut ferits per caçadors. Cap persona blanca hi havia vist jamai este lloc perque el mal nos havia cegat la seua existència. Els animals varen saber cóm trobar-ho, i bucejar en ell significava curació a l'instant.[2]

El terme "Oconaluftee" prové del nom Cherokee del poble Egwanulti, el qual significa "pel riu", i apareix en les revistes de John Bartram en 1775.[3][4] Es desconeix on va estar localisat este poble a lo llarc del riu, encara que l'antropòlec James Mooney creïa que se situava prop de l'actual Birdtown, entre Cherokee i Bryson City. L'evidència arqueològica, no obstant, ha identificat un poblat Cherokee a lo llarc del Oconaluftee al nort del Qualla Boundary, just dins de lo que és hui en dia el parc nacional. Mentres els Cherokee vagaven per les Smokies, açò és l'únic assentament Cherokee permanent dins de les fronteres de parc.[5] Este poble va ser provablement destruït en 1776 per l'eixèrcit de el General Griffith Rutherford durant la Revolució americana.[6]

Sigle XIX

[editar | editar còdic]
Archiu:Oconaluftee-enloe-barn.jpg
Enloe Barn; en el Oconaluftee Mountain Farm Museum (Museu de la Granja de Montanya de Oconaluftee)
Archiu:Oconaluftee-applehouse-messer1.jpg
Messer Applehouse; les pomes, un cultiu bàsic en la zona, es menjaven crues o convertides en manteca de poma o sidra de poma.

John Jacob Mingus (ca. 1774-1852), qui va aplegar al Oconaluftee en els 1790s, va anar el primer colon Euro-americà en la vall i el primer dins de les fronteres de lo que és ara el Parc Nacional de les Smoky Mountains.[7] Mingus Va adquirir la terra de Felix Walker, un especulador de terres i Congressista de Carolina del Nort. Mentres Mingus vagava de comtat a comtat en els Apalaches Del sur, els seus descendents quedarien en l'àrea fins a l'establiment del parc.

Sigle XX

[editar | editar còdic]

Despuix de l'establiment del parc nacional, un campament de el Cos Civil de Conservació es va instalar en Smokemont per a construir carreteres i camins en l'àrea. En 1937, el CCC va restaurar el Mingus Mill, un molí de farina mogut per una gran turbina en Mingus Creek. En la década dels 50, vàries estructures de troncs es varen moure a un àrea adjacent al Centre de Visitants de Oconaluftee per a formar el Museu de Granja de Montanya, el qual proporciona una exposició de la vida dels pioners en els Apalaches.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Harry Moore, A Roadside Guide to the Geology of the Great Smoky Mountains National Park (Knoxville: University of Tennessee Press, 1988), 45, 101.
  2. Florence Cope Bush, Dorie: Woman of the Mountains (Knoxville: University of Tennessee Press, 1992), 18.
  3. (2004) Native American placenames of the United States, University of Oklahoma Press, p. 343. ISBN 978-0-8061-3598-4.
  4. James Mooney, Myths of the Cherokee and Sacred Formules of the Cherokee (Nashville: Charles Elder, 1972), 517.
  5. Carson Brewer, Great Smoky Mountains National Park (Portland, Ore: Graphic Arts Center Publishing, 1993), 18.
  6. James Mooney, Myths of the Cherokee and Sacred Formules of the Cherokee (Nashville: Charles Elder, 1972), 49.
  7. Daniel Pierce, The Great Smokies: From Natural Habitat to National Park (Knoxville: University of Tennessee Press, 2000), 9.


Referències

[editar | editar còdic]