Anar al contingut

Onocleaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Onocleaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les onocleáceas (nom científic Onocleaceae), en el seu únic gènero Onoclea, són una família de falagueres de l'orde Polypodiales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] es classifica igual que en el seu predecessor sistema de Smith et al. (2006),[4] pero en el seu gènero circunscripto en forma més àmplia, comprenent els 4 gèneros del sistema anterior.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

  • Família 38. Onocleaceae Pic.Serm., Webbia 24: 708 (1970).
1(–4) gèneros: (Onoclea). Referència: Gastony & Ungerer (1997).
Nota: Els quatre gèneros (Matteuccia, Onoclea, Onocleopsis i Pentarhizidium) són molt propencs per lo que ací són tractats com un únic gènero, Onoclea.

Filogenia

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Filogenia

Monofilético, germà de Blechnaceae (Hasebe et al. 1995, Gastony i Ungerer 1997). La circumscripció de la família està basada en la de Pichi Sermolli (1977) i la de Gastony i Ungerer (1997, la seua tribu Onocleeae de la família Dryopteridaceae).

Ecologia

[editar | editar còdic]

Terrestres.

En la seua major part es troben en les regions templades del Hemisferi Nort.

Caràcters

[editar | editar còdic]

En les característiques de Pteridophyta.

Rizomes llarga a cortament rastreros a ascendents, a voltes estoloníferos (en Matteuccia i Onocleopsis).

Fulls fortament dimórficas. Pecíols en dos fas vasculars unint-se en la part distal en lo que en un tall travesser té forma d'aigüera ("gutter-shape").

Làmines pinatifidas o pinadas-pinatifidas. Venes lliures o anastomosándose sense venillas inclusas.

Soros tancats (a voltes molt apretadament) pel marge reflectixc de la làmina, ademés tenen un indusio verdader membranoso, usualment fugaç.

Espores reniformes, amarronadas a verts.

Número de cromosomes: x = 37 (Onoclea), 39, 40 (atres gèneros).

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


  • Pryer's lab en els pdfs de les publicacions de l'autora.

Atres proyectes wikimedia

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací [1] archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències citades

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. 4,0 4,1 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.