Ontologia de la química
l'ontologia química és la part de la metafísica que estudia la naturalea i l'existència dels ents químics i la seua relació en els ents filosòfics. El terme ‘’classe natural’’ s'utilisa a sovint per a solucionar un desacort en debats de filosofia de la ciència i metafísica, fent d'este lo únic que pot figurar en lleis naturals, de tal manera que s'han identificat a les classes naturals en classes químiques duent-nos a la següent afirmació que presupon el caràcter ontològic de la química; ‘’les classes químiques són classes naturals’’.[1]
Es partix del supòsit ontològic de que les classes són ‘’reals’’, no obstant, són particulars i depenen dels models i estratègies dels individus que decidixen treballar en elles. Una ontologia «és una representació de les classes d'entitats que existixen i de les relacions entre elles» [2]
En térmens generals, en química, una classe pot ser una substància, un conjunt de propietats molar, un aspecte microestructural, etc., no obstant, l'agrupació és ontológicamente real, siga o no una classe natural.[1]
Classes químiques
[editar | editar còdic]Partint de la definició de química[3] que afirma que es tracta de la ciència que estudia l'estructura i reactivitat de les substàncies, les classes químiques es poden individuar respecte a la seua estructura i reactivitat.
La reactivitat es referix a les transformacions de les substàncies, ya siga pel canvi de les seues propietats respecte al temps o en estar en contacte en unes atres. L'estructura d'una substància s'estudia a partir de tres nivells; estructura molar, molecular i atòmica. L'estructura molar es referix a l'àmbit de lo macroscòpic, és dir, a com individuamos a les substàncies a partir de les seues propietats que s'observen a gran escala, mentres que l'estructura molecular es referix a l'estudi del enllaç químic i la configuració en la qual els àtoms estan en les molècules, per últim, l'estructura química comprén la classe d'àtoms dels que es compon una substància.[3]
Recorrent al criteri d'individuación de les classes químiques i a la descripció de Pauling apleguem al següent criteri de individuación; ‘’Les classes químiques han de individuarse sobre l'estructura i reactivitat a nivell molar, molecular i atòmic´´.[1] Per eixemple, quan volem aplicar estos criteris de individuación a l'aigua és necessari partir de la seua estructura en els tres nivells i conéixer la seua reactivitat.
Una classe química queda definida com un conjunt resultant d'una agrupació de substàncies que compartixen certs criteris d'estructura (en els tres nivells d'estudi) i reactivitat.[1]
Classes naturals
[editar | editar còdic]Es pot considerar que el concepte de «classe natural» és intuïtiu, ya que en primera instància seria difícil rebujar l'idea de que «les coses que s'assemblen entre sí són d'una mateixa classe».[4]
Per a fins pràctics és indispensable definir lo següent ¿Qué fa d'alguna cosa una classe? i ¿Qué fa d'alguna cosa una classe natural? La resposta a la primera pregunta queda resumida com una agrupació d'objectes en alguna propietat o propietats destacades. En canvi, la resposta per a la segona pregunta és més complexa i la lliteratura filosòfica oferix dos distincions: (a) un grup natural front a un grup arbitrari d'objectes, que fa referència a una característica important dins dels membres del grup natural que la seua característica està donada baix alguna teoria creada la qual cosa engloba el fet de que qualsevol objecte pot pertànyer a algun grup sempre i quan es relacione d'alguna manera entre sí i (b) grups naturals front a un grup artificial d'objectes, en esta distinció la paraula natural fa referència a alguna cosa que existix en la naturalea[5] per això, la distinció (a) pot formar part de (b) sempre i quan el grup forme part de la naturalea i compartixca una propietat teòrica prominent entre els seus membres, no obstant, ho contrarie no és correcte, el fet de que el grup compartixca una propietat teòrica important no vol dir que es tracte d'una classe natural.[1]
Citant a Guttemplan ‘’Per a entendre el concepte de classe natural cal centrar-se entre la diferència entre classes representades pel conjunt de màquines d'escriure i classes representades pel conjunt de tigres’’.[6] Els eixemples de la cita anterior mostren clarament els dos tipos de distincions que es fan en el concepte de classe natural, les màquines d'escriure complixen en característiques teòriques importants que descriuen el seu funcionament, pero no són part de la naturalea, els tigres en canvi existixen en la naturalea i complixen en característiques prominents entre sí.[1]
Lo anterior ve dau per la La Teoria del Cúmul de Propietats Homeostáticas (HPC) proposta per Richard Boyd, dita teoria va resultar exitosa perque remplazó la noció tradicional d'essència per la de mecanismes homeostáticos. També va sugerir que el reconeiximent de les classes naturals, en el context de les matrius disciplinàries o disciplines científiques,[5] contribuïx a l'èxit inferencial de les pràctiques científiques.
Realisme
[editar | editar còdic]Dins del concepte de classe natural existix una controvèrsia poc analisada sobre el sentit de la paraula ‘’natural’’ ya que esta va de la mà en una creència de realisme i en contra d'una forma de convencionalisme. Guttemplan cita ‘’Lo que és decisiu de la noció de classe natural és que les propietats compartides tenen independència de qualsevol modo humà concret de concebre als membres d'una classe’’.[6] És dir que si una agrupació d'objectes és natural llavors és casi necessari supondre que hi ha propietats que existixen entre els membres del grup, encara que no sapiam cuales són.
Este concepte de realisme istá a favor de l'existència de grups en propietats independents de les circumstàncies com a contingències del tipo històrica, social, teòrica o individual, per lo tant, es tracta d'un concepte universalista.[1]
Esencialismo
[editar | editar còdic]Des dels temps d'Aristóteles es parlava de que les coses posseïxen essència en el supòsit de que hi ha espècies en la possibilitat natural de sofrir certs tipos de canvis per certs tipos de causa, dits canvis constituïxen les seues condicions de persistència.[1]
En els anys setanta i huitanta en Putman i Kripke[4] el concepte d'essència es va començar a vincular en les propietats microscòpiques donades per la ciència.
‘’l'esencialismo és una opinió filosòfica convencional sobre les classes naturals. Sosté que cada classe natural es pot definir en relació en propietats que són posseïdes per tots els membres de la classe i solament per ells’’[7].Açò vol dir que una classe natural posseïx una característica tant necessària com a suficient per a formar part de dita classe. Per eixemple, les propietats que justifiquen l'agrupació d'automòvils o jocs i el fet de que no es puguen presentar grups d'automòvils o jocs que carixquen de dita propietat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Baird, D., Scerri, E., & McIntyre, L (2011). Filosofia de la Química. Síntesis d'una Nova Disciplina. Mèxic, Mèxic, D. F.: Fondo de Cultura Econòmica.
- ↑ Mabee (2007). Phenotype ontologies: the bridge between genomics and evolution, Trends Ecol Evol.
- ↑ 3,0 3,1 Pauling, L (1947). General Chemistry, Sant Francisco: W. H. Freeman.
- ↑ 4,0 4,1 Kripke, S. (1980). Naming and Necessity, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press..
- ↑ 5,0 5,1 Boyd (1999b). «Species: New Interdisciplinary Essays», Homeostasis, species, and higher taxa, R. Wilson, p. 141-185.
- ↑ 6,0 6,1 Guttenplan, S. (1994). Natural Kind, Blackwell: Oxford.
- ↑ Sober, E. (1993). The Philosophy of Biology, Boulder, Colorat: Westview Press..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ontología de la química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.