Anar al contingut

OpenVMS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Openvms-8.4-2L1-dcl.png
OpenVMS

El sistema operatiu OpenVMS (Sistema de Memòria Virtual) és un sistema multiusuario i multiproceso dissenyat per DEC, ara partix de VMS Software Inc. (VSI), per a la seua utilisació en entorns de temps compartit, temps real, processament per lots i processament de transaccions. Conegut inicialment com VMS, s'eixecutava sobre sistemes VAX, el nom va canviar a OpenVMS en 1990. Va ser posteriorment portat a DEC Alpha (1992), Intel Itanium (2005) i x86-64 (2019).

Des de 2014, OpenVMS contínua el seu desenroll i soport per mig d'una empresa denominada VMS Software Inc. (VSI).

OpenVMS permet alta disponibilitat a través de clustering i la capacitat de distribuir el sistema en múltiples màquines físiques.[1] Els clústers VMS permeten la creació d'aplicacions que poden soportar caigudes planejades o sense planejar de parts del clúster.[2] Açò permet que les aplicacions i les senyes agrupades permaneixquen contínuament disponibles mentres es realisa el manteniment i les actualisacions del software i l'hardware del sistema operatiu,[3] o quan un centre de senyes sancer és destruït.[4] S'han registrat temps d'activitat de clústers VMS de 17 anys.[5] Entre els clients que utilisen OpenVMS es troben bancs i servicis financers, hospitals i atenció sanitària, operadors de telecomunicacions, servicis d'informació en ret i fabricants industrials.[6][7] Durant les décades de 1990 i 2000, hi havia aproximadament mig milló de sistemes VMS en funcionament en tot lo món.[8][9][10]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

El sistema operatiu OpenVMS té una arquitectura en capes, que consistix en un Executive (Eixecutiu) privilegiat, un Intérpret de Llínea de Comandos (Command Line Interpreter, CLI) que s'eixecuta en un nivell intermig de privilegi, i utilitats i biblioteques de temps d'eixecució (Runtime libraries, RTL) que s'eixecuten en un modo no privilegiat, pero que potencialment poden eixecutar-se en un nivell superior de privilegi si s'autorisa a fer-ho.[11] El còdic no privilegiat normalment invoca la funcionalitat de l'Eixecutiu a través dels servicis del sistema (equivalent a les cridades al sistema en atres sistemes operatius).

Les capes i mecanismes de OpenVMS estan construïts al voltant de certes característiques de l'arquitectura VAX, incloent:[11][12]

  • La disponibilitat de quatre modos d'accés al processador (denominats Núcleu, Eixecutiu, Supervisor i Usuari, en orde de privilegi decreixent). Cada modo té la seua pròpia pila, i cada pàgina de memòria pot tindre proteccions de memòria especificades per modo.
  • Un espai de direccions virtual que es dividix en seccions d'espai privat de procés i seccions d'espai de sistema que són comuns a tots els processos.
  • 32 nivells de prioritat d'interrupció que s'utilisen per a la sincronisació.
  • Soport d'hardware per a entregar trampes de sistema asíncronas als processos.

Estos mecanismes de l'arquitectura VAX s'implementen en Alpha, Itanium i x86-64 per mig del mapage dels mecanismes d'hardware corresponents en eixes #arquitectura, o a través de l'emulació (a través de PALcode en Alpha, o en software en Itanium i x86-64).[13]

Influència

[editar | editar còdic]

Durant la década de 1980, el sistema operatiu MICA per a l'arquitectura PRISM estava destinat a ser l'eventual successor de VMS. MICA va ser dissenyat per a mantindre la compatibilitat cap a arrere en les aplicacions VMS, mentres que també recolza aplicacions Ultrix en la part superior del mateix kernel.[14] MICA va anar finalment cancelat junt en el restant de la plataforma PRISM, lo que va dur a Dave Cutler a deixar Digital per Microsoft. En Microsoft, Cutler va dirigir la creació del sistema operatiu Windows NT, que es va inspirar en gran mida en l'arquitectura de MICA.[15] Per això, VMS es considera un ancestro de Windows NT, junt en RSX-11, VAXELN i MICA, i existixen moltes similituts entre VMS i NT.[16] Este linaje queda clar en el pròlec de Cutler a "Inside Windows NT" d'Helen Custer.[17]

Un proyecte ya desaparegut cridat FreeVMS va intentar desenrollar un sistema operatiu de còdic obert seguint les convencions del VMS.[18] FreeVMS es va construir sobre la família de micronúcleus L4 i soportava l'arquitectura x86-64. El treball previ que investigava l'implementació de VMS usant una arquitectura basada en un microkernel havia segut realisat prèviament com un eixercici de prototip pels empleats de DEC en l'assistència de la Carnegie Mellon University usant el micronúcleu Mach 3.0 portat a l'hardware VAXstation 3100, adoptant un model d'arquitectura multiservidor.[19]

Un derivat no oficial de VAX/VMS denominat MOS VP (en rus Многофункциональная операционная система с виртуальной памятью, МОС ВП, Sistema operatiu multifuncional en memòria virtual}})[20] va ser creat en l'Unió Soviètica durant la década de 1980 per a la llínea SM 1700 d'hardware clónico de VAX.[21][22] La principal diferència entre MOS VP i les versions oficials de Digital era la traducció dels comandos, mensages i documentació al rus, i el soport de l'escritura cirílica utilisant la codificació KOI-8.[23] També es varen crear derivats modificats de MicroVMS coneguts com MicroMOS VP (en rus МикроМОС ВП) o MOS-32M ( en rus МОС-32М).

Programes per a aficionats

[editar | editar còdic]

En 1997, OpenVMS i una série de productes en capes es varen posar a disposició dels aficionats de forma gratuïta i sense fins comercials com a part del OpenVMS Hobbyist Program (Programa per a aficionats de OpenVMS).[24] Des de llavors, vàries empreses que produïxen software per a OpenVMS han posat els seus productes a disposició baix els mateixos térmens, com Process Software.[25] Abans de portar-ho a x86-64, l'antiguetat i el cost de l'hardware capaç d'eixecutar OpenVMS varen fer que emuladors com SIMH anaren una opció comuna per a les instalacions d'aficionats.[26]

En març de 2020, HPE va anunciar el fi del Programa per a Aficionats de OpenVMS.[27] A açò li va seguir l'anunci de VSI del Programa de Llicències Comunitàries (CLP) en abril de 2020, que pretenia substituir al Programa per a Aficionats de HPE.[28] El CLP es va llançar en juliol de 2020, i proporciona llicències per a les versions de VSI OpenVMS en sistemes Alpha i Integrity. Les llicències de OpenVMS x86-64 estaran disponibles quan es publique una versió estable per a esta arquitectura.[29] OpenVMS per a VAX no està cobert pel CLP, ya que no hi ha versions VSI de OpenVMS VAX, i les versions antigues seguixen sent propietat de HPE.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «VSI Products - Clusters» (en anglés).
  2. ↑ «Building Dependable Systems: The OpenVMS Approach» (en anglés). DEC.
  3. ↑ «Cluster Uptime» (en anglés).
  4. ↑ «Commerzbank Survives 9/11 with OpenVMS Clusters (Commerzbank sobreviu a l'11-S en clústers OpenVMS)» (en anglés).
  5. ↑ «pdf February 2018 Business & Technical Update» (en anglés). VSI.
  6. ↑ «April_2019_Update_7am_Session.pdf VSI Business & New Products Update – April 9, 2019 (Actualisació de negocis i nous productes de VSI - 9 d'abril de 2019)» (en anglés). VSI (Abril 2019).
  7. ↑ Charles Babcock«VMS Operating System Is 30 Years Old; Customers Believe It Ca Last Forever (El sistema operatiu VMS complix 30 anys; els clients creuen que pot durar per a sempre)».
  8. ↑ Drew Robb. «html OpenVMS survives and thrives (OpenVMS sobreviu i prospera)» (en anglés).
  9. ↑ Tao Ai Lei. «Digital tries to salvage OpenVMS (Digital intenta salvar OpenVMS)» (en anglés).
  10. ↑ Jesse Lipcon. «OpenVMS: 20 Years of Renewal (OpenVMS: 20 anys de renovació)» (en anglés). Digital.
  11. ↑ 11,0 11,1 (1991) VAX/VMS Internals and Data Structures, Version 5.2 (en anglés), Digital Press. ISBN 978-1555580599.
  12. ↑ «Writing VMS Privileged Code Part I: The Fundamentals, Part 1» (en anglés).
  13. ↑ Camiel Vanderhoeven. «Re-architecting SWIS for X86-64» (en anglés).
  14. ↑ «pdf Pla de negoci del software MICA». Consultat el 2021-01-04.
  15. ↑ (2014) aneu=o2IkAwAAQBAJ&q=%22Dave+Cutler%22+march+13&pg=PT9 ¡Showstopper! The Breakneck Race to Create Windows NT and the Next Generation at Microsoft (en en), Open Road Mija. ISBN 978-1-4804-9484-8.
  16. ↑ Mark Russinovich. «com/compute-engines/windows-nt-and-vms-rest-story Windows NT i VMS: el restant de l'història».
  17. ↑ Neil Rieck. «OpenVMS en IA-32».
  18. ↑ «Pàgina web oficial de FreeVMS». Consultat el 23 de decembre de 2021.
  19. ↑ «Un model i prototip de VMS utilisant el núcleu Mach 3.0».Proceedings of the USENIX Workshop on Micro-Kernels and Other Kernel Architectures.
    187-203.
  20. ↑ D. O. Andrievskaya (ed.): «el seu/lib/gsp/sm89.pdf Complexos informàtics, equipament tècnic, software i soport del sistema de chicotetes màquines electròniques de computació (SM Computer)» (en rus). Institut d'Investigació d'Informació i Economia de l'Unió Soviètica.
  21. ↑ «Software bàsic per a models d'ordenadors SM de 32 bits».Software Systems Journal.1988(3)Consultat el 2021-10-15.
  22. ↑ «Sistema operatiu multifuncional que soporta memòria virtual per a ordenadors de 32 bits».Software Systems Journal.1988(4)Consultat el 2021-10-15.
  23. ↑ «Installing VOS MOS-32M» (en rus). Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2021.
  24. ↑ «Compaq i DECUS amplien el Programa per a aficionats de OpenVMS en llicència gratuïta». Compaq.
  25. ↑ «Hobbyist Program».
  26. ↑ «Hardware VMS».
  27. ↑ «HPE fixa la data de finalisació de les llicències per a aficionats de OpenVMS». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2020. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  28. ↑ «VMS Software Announces Community License».
  29. ↑ «VMS Software Community License Available».
  30. ↑ «VSI Announces Community License Updates».

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=OpenVMS&oldid=791869»