Operació Bolero

Archiu:Henry H. Arnold.jpg

General de divisió Henry H. Arnold.

La Operació Bolero era la denominació comunament utilisada per a referir-se al nom en clau del reforç de tropes militars nortamericanes en el Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, com a preparació per al pla inicial d'invasió a través del Canal de la Taca conegut com Operació Roundup, que es portaria a terme a mitan de 1943. També s'utilisava per a referir-se a la seua alternativa de contingència de menor envergadura, l'Operació Sledgehammer, que es portaria a terme en autumne de 1942 en cas que es produïren revessos alemans o per a aliviar la pressió de les potències de l'Eix sobre el Front Oriental. («Bolero» era el nom en clau utilisat en les comunicacions oficials per a substituir a «Regne Unit» en descriure el teatre d'operacions o els moviments.)

Lo que més vesprada es convertiria en el pla Bolero —la creació d'una força aérea estratègica en el Regne Unit, com a preparació per a l'operació Roundup— va ser presentat per primera volta pel General al mando de les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels EE. UU., Henry H. Arnold, al General George Marshall, el Cap d'Estat Major de l'Eixèrcit dels Estats Units, el 12 d'abril de 1942, i va posar en marcha un enorme desplaçament d'efectius i material que va assentar les bases per a l'Operació Overlord.

Per a complementar el pla d'invasió «Roundup», a finals d'abril de 1942 es va iniciar la planificació del desplaçament i l'aquarterament de les forces nortamericanes en el Regne Unit, a la que se li va assignar el nom en clau de «Bolero». Un comité conjunt format per oficials de llogística britànics i nortamericans clau va treballar tant en Washington D. C. com en Londres planificant la concentració de forces, en la finalitat de coordinar l'esforç al més alt nivell. El 5 de maig de 1942, el general George Marshall i el general al mando dels Servicis d'Abastiment, el tinent general Brehon B. Somervell, varen nomenar al general de divisió John C. H. Llig comandant general dels Servicis d'Abastiment de les Forces de l'Eixèrcit dels Estats Units en les Illes Britàniques. Lee passaria dos semanes en Washington dedicant-se a la planificació inicial i a la selecció del personal clau, i després volaria a Anglaterra el 24 de maig de 1942 per a posar en marcha l'operació i començar a treballar en els centenars de bases, aeròdroms, almagasens, depòsits, hospitals i tancs d'almagasenament que donarien respal als tres millons de militars nortamericans que acabarien aplegant a l'estranger.

En maig de 1942, en una data objectiu provisional per a l'operació «Roundup» fixada en abril de 1943, la Divisió d'Operacions del Departament de Guerra i el Quarter General de la USAAF varen elaborar plans per a transportar i estajar a un milló de soldats nortamericans: 525 000 de les forces terrestres, 240 000 de la força aérea i 235 000 dels Servicis d'Abastiment. El pla d'Arnold per a Marshall prevea el desplegament, abans de l'1 d'abril de 1943, de 21 grups de bombardeig pesats de la Força Aérea dels Estats Units (Boeing B-17 Flying Fortress i Consolidated B-24 Liberator), 8 grups de bombardeig mig (Martin B-26 Marauder i North American B-25 Mitchell), 9 grups de bombardeig llauger (Douglas A-20 Havoc), 17 grups de caça ( Lockheed P-38 Lightning, Bell P-39 Airacobra, Curtiss P-40 Warhawk i Republic P-47 Thunderbolt), 6 grups d'observació i 8 grups de transport —un total de 69 grups de combat, ademés de les seues unitats de respal—.

El general Arnold es va reunir en el mariscal cap de l'aire de la RAF, Charres Portal, a finals de maig de 1942 i li va presentar el calendari nortamericà per a l'arribada de les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels Estats Units al teatre d'operacions abans de març de 1943, en un total de 3.649 avions. El reforç propost prevea 15 grups en juliol, 35 en novembre i 66 en març, sense contar els esquadrons d'observació. Arnold prevea que, per a la data llímit de l'1 d'abril, les unitats de combat de l'Octava Força Aérea contarien en 800 bombarders pesats, 600 bombarders mijans, 342 bombarders llaugers i 960 caces. (En aquell moment, la dotació real de l'Octava Força Aérea en el Regne Unit era de 1871 efectius i cap avió).

Desplegament «Bolero» dels grups aéreus

El desplaçament dels grups de combat aéreu assignats va començar en maig de 1942 en el transport, en bucs de transport de tropes ràpits (normalment antics transatlàntics), dels seus escalons terrestres. El trasllat dels seus avions va començar en juny, despuix de decidir-se que la forma més eficaç i ràpida de portar a terme el desplegament era que els propis grups transportaren els seus avions a l'atre costat de l'oceà. Els caces, que contaven en un sol tripulant i no estaven equipats en els dispositius de navegació i comunicacions adequats per a vols transoceànics, devien dividir-se en formacions de quatre i ser escoltats per bombarders individuals que els indicaren la ruta.

Es varen assignar tres grups per a la primera fase del trasllat: el 97.º Grup de Bombarders (B-17 Flying Fortress), el 1.º Grup de Caça (P-38 Lightning) i el 60.º Grup de Transport de Tropes (Douglas C-47 Skytrain). Estos grups es varen reunir en la costa este, en lo que es va denominar la «zona de concentració», per a preparar-se per als vols transatlàntics a través de la ruta de transport del nort. Irònicament, tots estos grups, assignats originalment a l'Octava Força Aérea, varen tindre una participació llimitada en Anglaterra i varen ser transferits a la Duodècima Força Aérea.

La taxa de pèrdues prevista del 10 % per a la primera operació no es va materialisar i, en el seu lloc, va ser del 5,2 %. La major pèrdua es va produir el 15 de juliol de 1942, quan sis P-38 del 94.º Esquadró de Caça, de l'1.º Grup de Caça, i dos B-17 del 97.º Grup de Bombarders, en el tram de Groenlàndia a Islàndia, es varen vore obligats per les condicions meteorològiques a intentar retornar a Groenlàndia. En quedar-se sense combustible, els huit aparats varen realisar un aterrisage forçós en la capa de gèl de Groenlàndia. Les aeronaus, encara que aparentment recuperables, varen ser abandonades una volta que totes les seues tripulacions varen ser rescatades sano y salvo. Un dels P-38, posteriorment batejat com Glacier Girl, va ser rescatat de baix del gèl en 1992 i ha segut restaurat fins a quedar en condicions de volar.

A finals d'agost de 1942, l'operació Bolero havia traslladat 386 avions: 164 P-38 de l'1.º i del 14.º Grup de Caça; 119 B-17 dels Grups de Bombardeig 97.º, 301.º i 92.º; i 103 C-47 del 60.º i del 64.º Grup de Transport de Tropes, tots els quals varen passar a formar part de la Duodècima Força Aérea en Àfrica ans que acabara l'any. A finals de 1942 s'havien enviat 920 avions des d'Estats Units a Anglaterra, i 882 havien aplegat sanos y salvos, casi tots ells pilotats per les seues tripulacions de combat i no per personal especialisat del comando de transport.

Substitució de l'operació Bolero

Per a l'1 de juliol, les demandes d'atres teatres d'operacions havien provocat una revisió a la baixa del reforç de l'operació Bolero fins a un total de 54 grups i 194 332 hòmens. Més alvance eixe mateix més, el Quarter General de la USAAF va estimar que, per al 31 de decembre de 1943, el reforç del Pla Bolero podria contar en 137 grups (aproximadament la mitat de la dotació total prevista de la USAAF), inclosos 74 grups de bombardeig de tot tipo i 31 grups de caça. S'estimava que la força estaria composta per 375 000 aviadors, 197 000 en unitats de combat i 178 000 en les organisacions de respal. L'estimació va resultar ser notablement precisa, especialment sobre el tamany de la força de bombarders pesats, en comparació a la dotació real de l'Octava i la Novena Força Aérea combinades en el moment de l'Operació Overlord.

En Londres, el Comité Bolero va elaborar plans per a l'estage de 1 147 000 soldats, inclosos 137 000 reforços, en el Regne Unit per a finals de març de 1943. No obstant, a finals de juliol, els plans per a l'operació «Sledgehammer» s'havien abandonat i l'operació «Roundup» s'havia pospost fins a 1944 en favor de l'Operació Torch, una invasió del nort d'Àfrica destinada a establir una base d'operacions per a l'invasió del sur d'Europa. Aixina que, la llabor del Comité Bolero va quedar llimitada a prestar assistència en la planificació de l'operació «Torch». Els plans de concentració de forces per a l'invasió d'Europa varen passar posteriorment a ser competència dels planificadores de l'operació «Overlord».