Anar al contingut

Ophrys apifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:(MHNT) Ophrys apifera - Villeneuve-lès-Bouloc - Flower.jpg
Ophrys apifera (Ophrys apifera)


Ophrys apifera Huds. és una orquídea monopodial i terrestre de la subtribu Orchidinae (família Orchidaceae). És l'anomenada orquídea abella. Hi ha dos espècies de les anomenades orquídees abella: una, Ophrys apifera, té potser la distribució més àmplia de les espècies de Ophrys. L'atra Ophrys schulzei, és una espècie oriental que està present solament en Anatolia i en l'Orient Mig.



Archiu:Wild flowers (Pl. 41) (8513794264).jpg
Ilustració
Archiu:346 Ophrys arachnites Reich.jpg
Ilustració

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie d'hàbits terrestres, monopodial es distribuïx des del Mediterràneu, fins al Caucas. En terrenys humits i en herbars a on descolla per la seua gran alçada casi 50 cm.

Descripció

[editar | editar còdic]

Ophrys apifera té un tubèrcul subterràneu, globular i chicotet que servix com una reserva d'aliment. D'eixe tubèrcul ix el talle floral erecto senzill i sense ramificacions. Durant l'estiu esta orquídea està durmiente. Al final de l'estiu-autumne desenrolla una roseta de fulls. També escomença a desenrollar-se un nou tubèrcul, el qual madura la primavera següent. En la primavera següent el talle floral escomença a desenrollar-se, i durant la floració els fulls ya comencen a marchitarse.

La planta sol medir 30 cm d'altura. Els fulls són oblongo lanceoladas, redonejades, sense indentaciones, de color vert blavenc. Formen una roseta. Es desenrollen en autumne i poden sobreviure les gelades de l'hivern.

Les flors posseïxen un labelo de gran tamany. El labelo té un color marró obscur en taques marró més clar, llínees blanques i groc pàlit. El labelo té tres lòbuls en els laterals que estan tornats cap a avant en uns pèls fins i sedosos. El lòbul major és redonejat abombat turgente en una base de pèls blanquecinos, a sovint tenen taques violeta fent una X o una H. Els sépals són del mateix tamany i consistència, d'uns 7 mm de llongitut i un color rosat homogéneu.

De dos a dèu flors es desenrollen en el talle floral en fulls basals. Les flors són úniques, no solament per la seua inusual bellea, gradació de color i formes excepcionals, sino també per l'ingeni en la que atrauen als insectes. El seu labelo imita en este cas a l'abdomen d'una abella femella, planta especialisada en atraure a abelles mascle per a que polinicen la flor. Solen ser polinizadas per abelles del gènero Eucera en la regió del Mediterràneu, pero en regions més boreales a voltes són autopolinizadas.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ophrys apifera va ser descrita per William Hudson i publicat en Flora Anglica 340. 1761.[1]

Etimologia

Vore: Ophrys, Etimologia

Del llatí "apifera"="que du abelles" referint-se al seu labelo, el qual pren la forma d'una abella per a conseguir la polinisació. Ophrys es menciona per volta primera en el llibre "Història Natural" de Plinio el Vell (23-79 AD).

Híbrits naturals en Ophrys apifera
Sinonímia

Nom comú

[editar | editar còdic]

Abella, abelles del Parnaso, abellera, abejita, compañón de gos, flor d'abella (2), flor de l'abella, yerba de l'abella.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ophrys apifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de juliol de 2015.
  2. Sinònims en Orchidspecies
  3. Ophrys apifera en PlantList
  4. «Ophrys apifera». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de juliol de 2015.
  5. Noms en Real Jardí Botànic

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd., 1991.
  • Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. New York: Sterling Publishing Co., Inc., 1993.
  • White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Séries Editor. New York: Houghton-Mifflin, 1996.
  • Alec Pridgeon. The Illustrated Encyclopedia of Orchids. Publicat per the Timber Press.
  • Bechtel, Cribb and Launert. The Manual Of Cultivated Orchid Species. Publicat per The MIT Press.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]