Opticks

Opticks

Opticks: or, a treatise of the reflexions, refractions, inflexions and colours of light. Also two treatises of the species and magnitude of curvilinear figures —en espanyol: Òptica: o tractat de les reflexions, refracció, inflexions i colors de la llum— és un llibre escrit per Isaac Newton relacionat en l'òptica. El llibre comença en una menuda introducció en a on explica someramente el contingut del tractat i prova propietats de la llum en métodos experimentals.

Llibre Primer

El Llibre Primer mamprén en una série de definicions i axioma. En la part de definicions comença en raig de llum, refrangibilidad i reflexibilidad, àngul d'incidència, àngul de reflexió, llum simple, sens d'incidència, reflexió i refracció. En la part de Axioma descriu com es comporten els rajos de llum i descriu les propietats dels ànguls ya mencionats. Un eixemple és «L'àngul de reflexió és igual a l'àngul d'incidència». També expon lo que es coneix com la llei de Snell para distints casos, com són espill pla, espill esfèric, superfície plana, superfície esfèrica, lents i prismes. Ademés es pot trobar una senzilla explicació del funcionament del ull.

La següent part del Llibre Primer són les proposicions, que com el títul índica, propon teoremes i indica demostracions experimentals. Entre estes teoremes es troba que «la llum diferix en color també en grau de refrangibilidad» i que «la llum del Sol consta de rajos de diferent refrangibilidad». En abdós experiments usa prismes i descarta distintes hipòtesis que podrien explicar estos fenomens per a aixina aplegar a la conclusió que demostra la seua hipòtesis.

Senyala que les observacions del Llibre Segon són relatives als cossos prims. Tracta en el fenomen que hui en dia se li coneix com anells de Newton, en a on es coloquen una superfície cóncava en una plana. Lo que s'observa són una série d'anells de distint tamany.

En la tercera part del mateix llibre es llig per primera volta sobre la seua concepció corpuscular de la llum. Newton creu que el color depén del tamany dels corpúsculs. Ademés opina que els corpúsculs són transparents, «no obstant, serà gran satisfacció poder descobrir tals corpúsculs al microscopi».

Llibre Tercer

El Llibre Tercer és molt distint als atres; en este es dedica a plantejar qüestions. Estes ya no són proposicions basades experimentalment, sino més be intuïcions i propostes per als futurs científics. Les primeres qüestions estan relacionades únicament en la llum i la seua relació en temes com la gravetat, el calor i la matèria. La Qüestió 1 enuncia: «¿Acàs els cossos no actuen a distància sobre la llum i, en la seua acció, doblen els rajos?». És clar l'interés que té Newton per l'efecte que té pressionar l'extrem d'un ull; ya que es pregunta en distintes ocasions per la causa i l'explicació dels «colors com els de les plomes de la coa del pavo real» que es poden observar si es mira el costat opost. Es pregunta si l'efecte de pressionar l'ull és com el de aventar una pedra a l'aigua estancada.

En atres qüestions es pregunta si l'existència de l'éter pot explicar distints fenomens com a reflexió, refracció, el comportament de la llum i l'atracció gravitacional. Identifica al éter com la presència d'un ser inteligent i omnipresent.

Posteriorment utilisa llenguage molt semblant a l'utilisat en l'alquímia, paraula tals com «Mercuris Dolces», «per Deliquium», «Aqua Fortis» i «Pulvis fulminans» apareixen en la qüestió més llarga de totes, la 31. També discutix l'existència de forces que puguen explicar el comportament químic d'algunes substàncies. Menciona que les gotes de la mateixa manera que la terra adopten una forma redona per la gravetat. En la conclusió indica que la filosofia natural es perfeccionarà si se seguixen els métodos anteriorment proposts i termina: «No cap dubte de que, si el cult a falsos deus no haguera cegat als pagans, la seua filosofia moral hauria anat més llunt de les quatre cridades virtuts cardinals i, en lloc d'ensenyar la transmigración de les ànimes i adorar al Sol, la Lluna i els héroes morts, nos haurien ensenyat el cult al verdader Autor i Benefactor, de la mateixa manera que ho varen fer els seus antecessors baix el govern de Noé i els seus fills, ans que es corrompiesen».