Anar al contingut

Opuntia robusta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
nopal tapó (Opuntia robusta)

El nopal tapó (Opuntia robusta H.L.Wendl. ex Pfeiff.) és una espècie fanerógama pertanyent a la família Cactaceae. És nativa de Norteamérica en Mèxic. És una cactácea arbustiva en els segments del talle aplanados i circulares, vert azulosos. Creix fins a 4.5 m d'alt. Les flors són grogues i medixen fins a 7 cm de llarc i 8 de diàmetro. Els fruts són globosos i de color rosa o morat. És originària de Mèxic i ha segut cultivada des de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en Europa i atres parts del món. Té tres varietats, una d'elles es coneix solament cultivada. És una espècie comuna en el centre de Mèxic i molt difosa com forraje fresc, verdura i per a elaboració de begudes alcohòliques i dolces.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta arbustiva d'1 a 1.5 m d'alt, tronc ben definit, ramificat des de la base. Artículs aplanados, circulares o alguna cosa oblongos fins a obovados de 15 a 40 cm de llarc o més i 28 cm d'ample; molt grossos de fins a a 2.5 cm de gruixa, vert clar azulados, glaucos, sense taques roig púrpura baix la aréola; epidermis glabra i cerosa; fulls curts cònics.

Aréolas ovadas, llaugerament afonades, de 7 a 8 séries, distants de 4 a 5.5 cm, variables en tamany; en un marge de feltre curt negre o blanc groguenc i feltre pardo en el centre; glóquidas groguenques a pardas, setosas, primes, d'1 a 18 mm de llarc, en les aréolas de les vores de l'artícul les glóquidas són més llargues i abundants de fins a 25 mm de llarc. Els cladodios jóvens desenrollen aréolas en espines modificades (nectarios extraflorales) per a la secreció de néctar que atrau formigues i només es troben actives durant la fase inicial de creiximent. Estes estructures no posseïxen vascularización, sense estomes, que consten d'un teixit meristemàtic basal, una regió d'elongació mija i un con secretor apical format per grans cèlules epidérmicas globulars, a on el néctar s'almagasena i cèlules allargades medulars. Es pot trobar en esta regió del nectario la presència d'aparat de Golgi, vesícules i plástidos en les cèlules medulars i supraepidérmicas de l'espina. El néctar extrafloral s'almagasena en les cèlules globulars de l'àpiç de l'espina i se secreta trencant les cèlules globulars o per mig de poros.[2]

Espines subuladas, aplanadas en la base, divergents, de tamanys variables fins a de 5 cm de llarc; en número d'1 a 6, generalment absents en la varietat larreyi; blanc-groguenques en la base groguenca o castanya.

Flores de 5 a 7 cm de llarc i 8 cm de diàmetro en la antesis, groc intens; segments externs romboidals emarginados o mucronados, grocs en tenyida verda rojosa en el centre i àpiç; segments interns obovados, de amarginados a mucronados, groc intens; pericarpelo en tubèrculs grossos i escassos, glóquidas fins a de 3 mm de llarc. En estes plantes és freqüent trobar tant flors unisexuales, com hermafroditas.

Fruts amples, subglobosos, globosos o elíptics, rojos; aréolas del pericarpelo escasses, en feltre de color marró clar; glóquidas de 3 mm de llarc, grogues, polpa roja; llavors d'aproximadament fins a 5 mm de llarc.

Fenologia: Florix d'abril a maig. Fructifica de setembre a octubre.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Opuntia robusta va ser descrita per H.L.Wendl. ex Pfeiff. i publicat en Cat. Hort. Herrenh., en l'any 1837.[4]

Etimologia

Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plinio el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opus en Grècia.[5] robusta: epítet latino que significa "robusta".[6]

Sinonímia
  • Opuntia camuessa F.A.C. Weber
  • Opuntia grossa Griffiths
  • Opuntia guerrana Griffiths
  • Opuntia larreyi F.A.C. Weber ex Coult.
  • Opuntia robusta var. guerrana (Griffiths) Sánchez-Mej.
  • Opuntia robusta var. larreyi (F.A.C. Weber ex Coult.) Bravo[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1987).«Una interpretació evolutiva del polimorfisme sexual de Opuntia robusta (Cactaceae)».Agrociencia.(71)
  2. Sandoval-Molina MA, Zavaleta-Mancera HA, #León-Solano HJ, Solache-Ramos LT, Jenner B, et al. (2018) First description of extrafloral nectaries in Opuntia robusta (Cactaceae): Anatomy and ultrastructure. PLOS ONE 13(7): i0200422. https://doi.org/10.1371/journal.posa.0200422
  3. González D. A, Riojas L.M.I, Arreola N.H.J. (2001) El gènero Opuntia en Jalisco. Guia de camp. Univ. de Guadalajara i Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Guadalajara, Mèxic. 135 pp.
  4. «Opuntia robusta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juliol de 2017.
  5. en Noms Botànics
  6. en Epítets Botànics
  7. Opuntia robusta en The Plant List. Consultat el 18 de juliol de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons