Orbitrap
Un orbitrap és un tipo d'analisador de massa inventat per Alexander Makarov. Consistix en un electrodo exterior en forma de barril i un electrodo interior coaxial en forma de huso que forma un camp electrostàtic en distribució potencial quadro-logarítmica.[1][2]
Principi d'operació
[editar | editar còdic]En un orbitrap, els ions són injectats tangencialmente en un camp elèctric entre els electrodos i queden atrapats perque la seua atracció electrostàtica cap a l'electrodo interior és contrarrestada per la força centrífuga. Aixina els ions donen regressos al voltant de l'electrodo central. Adicionalment els ions també es mouen davant i darrere a través de l'eix de l'electrodo central. Aixina, els ions en una específica relació massa-carrega es mouen en anells que oscilen al voltant del huso central, la freqüència d'estes oscilacions harmòniques és independent de la velocitat del ion i és inversamente proporcional a la raïl quadrada de la relació massa-carrega ( m/z o m/q ). La trampa pot ser utilisada com un analisador de massa.
Els orbitraps tenen una alta precisió de massa (1-2 ppm), un alt poder de resolució (200.000) i un alt marge dinàmic (al voltant de 5000).[3][4]
El orbitrap és la modificació d'una trampa de ions desenrollada per Kingdon en la década de 1920.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Makarov A.(2000).Analytical Chemistry: AC.72(6)
- 1156-62.doi:10.1021/ac991131p.
- ↑ Hu Q, Noll RJ, Li H, Makarov A, Hardman M, Graham Cooks R(2005).Journal of mass spectrometry: JMS.40(4)
- 430-43.doi:10.1002/jms.856.
- ↑ Makarov A, Denisov I, Lange O, Horning S(2006).J. Am. Soc. Mass Spectrom..17(7)
- 977-82.doi:10.1016/j.jasms.2006.03.006.
- ↑ Makarov A, Denisov I, Kholomeev A, Balschun W, Lange O, Strupat K, Horning S(2006).Anal. Chem...78(7)
- 2113-20.doi:10.1021/ac0518811.
- ↑ Kingdon KH(1923).Physical Review.21
- 408 year = 1923.doi:10.1103/PhysRev.21.408.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orbitrap» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.