Anar al contingut

Orceína

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La orceína (terme usual que no apareix en el Diccionari de la Real Acadèmia, a on sí apareixen els térmens orcina i urchilla)[1][2] és un colorant de color roig violáceo (púrpura) que s'extrau de forma natural de diversos líquenes (orchella).

És conegut per la seua olor tan particular i extravagant que, despuix d'una exposició prolongada, pot aplegar a inhabilitar la pituïtària temporalment, incapacitant-la per a detectar atres olors. Encara que no està provat, s'han donat casos en els que una exposició de més de 12 hores pot danyar a la pituïtària permanentment.

És una substància que s'utilisa per a teñir i vore les distintes fases dels cromosomes en divisió celular. En esta tècnica de tinción es poden vore els cromosomes impregnats per la orceína acètica en color morat i d'esta manera poder observar les diferents etapes de la mitosis; açò facilita la visualisació de les etapes del cicle celular.

La seua composició no està molt clara actualment. La producció de orceína va començar en 1758, va ser patentat anteriorment en 1766, sent la palesa 727 en Gran Bretanya.[3] La síntesis artificial és descrita per Cocq en l'any 1812[4] Els components químics de la orceína es elucidaron en la década de 1950 per Hans Musso.[5] Un dels seus components l'Orcinol s'extrau del liquen archil denominat Roccella tinctoria. La orceína A és un colorant que reblandece les membranes celulars, mata les cèlulas i deté el procés de divisió. La orceína B completa el procés de tinción.

En la novela Garoé d'Alberto Vázquez-Figueroa (2010) es narra una trama entorn a este colorant en l'illa del Ferro.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Orcina en el diccionari de la RAE
  2. Vore la 2ª accepció del terme urchilla en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
  3. «Respostes sobre la orceina en anglés» (en anglés). Consultat el 16 de maig de 2010.
  4. Cocq (1812) Mémoire sur la fabrication et l'emploi de l'orseille. Annales de Chimie. 81: 258 - 278, cited in Chevreul ME (1829-1830) Leçons de chimie appliquée à la teinture, Paris : Pichon et Didier, pp 114 - 116
  5. Musso H, Orcein and litmus pigments: constitutional elucidation and constitutional proof by synthesis, Planta Medica, 1960, 8, 431-446