Anar al contingut

Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear

La Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear (nom oficial en espanyol),[1] comunament coneguda per la sigla CERN (sigla provisional utilisada en 1952, que respon al nom en francés Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire, és dir, Consell Europeu per a l'Investigació Nuclear),[2] és una organisació d'investigació europea que opera el laboratori de Física més gran del món. L'organisació té 22 Estats membres[3] —Israel és l'únic país no europeu en una membresía plena concedida—[4] i està oficialment observat per les Nacions Unides.[5]

El laboratori principal, també cridat en l'acrònim CERN, està situat en Suïssa, en la comuna de Meyrin, prop de la frontera en França.

Com a instalació internacional que és, el CERN no està oficialment baixe jurisdicció francesa ni suïssa. Els Estats membres contribuïxen conjunta i anualment en 1 000 millons de CHF (aproximadament 664 millons d'euros o 1 000 millons de dólars).[6]

El centre va ser premiat en 2013 en el Premie Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica junt a Peter Higgs, i François Englert.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Location caps block 12 member countries on map of Europe.svg
El CERN en 2012:
  •  Estats membres.
  •  Estats candidats.
  •  Possibles futurs candidats.

    • Fundat en 1954 per 12 països europeus, el CERN és hui en dia un model de colaboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants en el món. Actualment conta en 21 Estats membres, els quals compartixen la finançació i la presa de decisions en l'organisació. Ademés, atres 28 països no membres participen en científics de 220 instituts i universitats en proyectes en el CERN utilisant les seues instalacions. D'estos països no membres, huit estats i organisacions tenen calitat d'observadores, participant en les reunions del consell.

    El primer gran èxit científic de el CERN es va produir en 1984, quan Carlo Rubbia i Simon van der Meer varen obtindre el Premi Nobel de Física pel descobriment dels bosones W i Z. En 1992 li va tocar la tanda a Georges Charpak «per l'invenció i el desenroll de detectors de partícules, en particular la cambra proporcional multihilos».

    Guanys científics

    [editar | editar còdic]

    S'han conseguit varis guanys importants en física de partícules gràcies a experiments en el CERN. Entre estos estan:


    • 1973: El descobriment de corrents neutres en la cámara de Gargamelle;[7]
    • 1983: El descobriment dels bosones W i Z en els experiments UA1 i UA2;[7]
    • 1989: Determinació del número de famílies de neutrinos llaugers en el Gran Colisionador d'Electrons i Positrones (LEP) que opera en el pico del bosón Z;[8]
    • 1995: La primera creació d'àtoms d'antihidrógeno en l'experiment PS210;[9][10]
    • 1995–2005: Medició de precisió de la forma de la llínea Z,[11][12] basada predominantment en senyes LEP recopilats en la resonància Z de 1990 a 1995;
    • 1999: Descobriment d'una violació directa de CP en l'experiment NA48;[13]
    • 2000: El Programa de Ions Pesats va descobrir un nou estat de la matèria, el Plasma Quark Gluon.[14]
    • 2010: L'aïllament de 38 àtoms de antihidrógeno;[15][16]
    • 2011: Mantindre el antihidrógeno durant més de 15 minuts;[17][18]
    • 2012: Un bosón en una massa d'al voltant de 125 GeV/c2 consistent en el tan buscat bosón de Higgs.[19][20][21]

    En setembre de 2011, el CERN va atraure l'atenció dels mijos quan la Colaboració OPERA va informar de la detecció de neutrinos possiblement més ràpits que la llum.[22] Proves adicionals varen demostrar que els resultats eren erròneus per un cable de sincronisació GPS conectat incorrectament.[23]


    El Premi Nobel de Física de 1984 va ser otorgat a Carlo Rubbia i Simon van der Meer pels alvanços que varen donar lloc al descobriment dels bosones W i Z.[24] El Premi Nobel de Física de 1992 va ser otorgat a l'investigador de el CERN Georges Charpak "per la seua invenció i desenroll de detectors de partícules, en particular la cambra proporcional multicables". El Premi Nobel de Física de 2013 va ser otorgat a François Englert i Peter Higgs per la descripció teòrica del mecanisme de Higgs un any en acabant de que els experiments de el CERN descobriren el bosón de Higgs.

    Vore també

    [editar | editar còdic]

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ «Li CERN». home.cern. CERN. Consultat el 15 de febrer de 2019.
    2. ↑ CERN. «Li nom CERN» (en francés). Consultat el 21 de giner de 2009.
    3. ↑ «Member States». International Relations. CERN. Consultat el 25 de novembre de 2015.
    4. ↑ «CERN to admit Israel as first new member state since 1999 - CERN Courier». cerncourier.com.
    5. ↑ «Intergovernmental Organizations». www.un.org.
    6. ↑ «CERN Website - Resources Planning and Control» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 27 de setembre de 2008.
    7. ↑ 7,0 7,1 (2003) Prestigious discoveries at CERN (en en), Berlin & Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg. doi:10.1007/978-3-662-12779-7. ISBN 978-3-642-05855-4.
    8. ↑ (2015).«60 Years of CERN Experiments and Discoveries».World Scientific.23
      89–106.doi:10.1142/9789814644150_0004.
    9. ↑ Close, Frank (2018). Antimatter (en en), Oxford University Press, pp. 93–96. ISBN 978-0-19-883191-4.
    10. ↑ “Production of antihydrogen” (en) (1996). Physics Letters B 368 (3): 251–258. doi:10.1016/0370-2693(96)00005-6. Bibcode: 1996PhLB..368..251B.
    11. ↑ “Precision electroweak measurements on the Z resonance” . Physics Reports 427 (5–6): 257–454. doi:10.1016/j.physrep.2005.12.006. Bibcode: 2006PhR...427..257A.
    12. ↑ LEP's electroweak leap, CERN Courier.
    13. ↑ “A new measurement of direct CP violation in two pion decays of the neutral kaon” (1999). Physics Letters B 465 (1–4): 335–348. doi:10.1016/S0370-2693(99)01030-8. Bibcode: 1999PhLB..465..335F.
    14. ↑ «New State of Matter created at CERN» (en en).
    15. ↑ Reich, Eugenie Samuel (2010). “Antimatter held for questioning” (en). Nature 468 (7322): 355. doi:10.1038/468355a. ISSN 0028-0836. PMID 21085144. Bibcode: 2010Natur.468..355R.
    16. ↑ Shaikh. Scientists capture antimatter atoms in particle breakthrough, CNN.
    17. ↑ Matson, John (2011). “Antimatter trapped for more than 15 minutes” (en). Nature: news.2011.349. doi:10.1038/news.2011.349. ISSN 0028-0836.
    18. ↑ Amos (2011-06-06). «Antimatter atoms llaure corralled even longer». BBC.
    19. ↑ Randall, Lisa (2012). Higgs Discovery: The Power of Empty Space (en en), Random House. ISBN 978-1-4481-6116-4.
    20. ↑ “Observation of a new particle in the search for the Standard Model Higgs boson with the ATLAS detector at the LHC” (en) (2012). Physics Letters B 716 (1): 1–29. doi:10.1016/j.physletb.2012.08.020. Bibcode: 2012PhLB..716....1A.
    21. ↑ “Observation of a new boson at a mass of 125 GeV with the CMS experiment at the LHC” (en) (2012). Physics Letters B 716 (1): 30–61. doi:10.1016/j.physletb.2012.08.021. ISSN 0370-2693. Bibcode: 2012PhLB..716...30C.
    22. ↑ Adrian Cho, "Neutrinos Travel Faster Than Light, According to One Experiment", Science NOW, 22 September 2011.
    23. ↑ «OPERA experiment reports anomaly in flight clave of neutrinos from CERN to Gran Sasso». CERN.
    24. ↑ Sutton, Christine. “CERN scoops up the Nobel physics prize” (en). New Scientist. Reed Business Information.


    Referències

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisació_Europea_per_a_l%27Investigació_Nuclear&oldid=797371»