Oscilació àrtica
La oscilació àrtica (acrònim en anglés AO) és el patró dominant de les variacions no estacionals de pressió atmosfèrica (SLP) al nort dels 20º N, i es caracterisa per anomalies en la pressió de magnituts positives o negatives en l'Àrtic, i anomalies de magnituts opostes localisades prop dels 37°-45° N. La oscilació de l'Atlàntic Nort (NAO) té una relació estreta en la AO i hi ha arguments sobre si és un o l'atre el que representa millor la dinàmica de l'atmòsfera.
Descripció
[editar | editar còdic]Les variacions de pressió atmosfèrica al nivell de la mar entre els ORD de latitut i el pol, d'un any a un atre estan relacionades en l'intensitat i la posició de les depressió i anticiclones entre l'Àrtic i les latitut de ORD a ORD N, aixina com la del front polar. Pot aplegar a cobrir tot l'hemisferi nort, mentres que unes atres, com la oscilació de l'Atlàntic Nort cobrixen conques oceàniques particulars.[2]
Quan l'oscilació àrtica es troba en fase positiva, existix una gran diferència de pressió entre els ORD N i el pol, una depressió predomina en l'Àrtic i un anticiclón en les latitut templades del planeta. Quan la OA és negativa, les posicions s'invertixen. Fan falta d'uns dies a varis mesos per a que les posicions s'invertixquen, per això es denomina oscilació. Este esquema de la situació en superfície està íntimament lligat a la situació en l'alta troposfera i en l'estratosfera. l'estratosfera tendix a gelar-se durant la fase positiva i a calfar-se durant la fase negativa. La conseqüència és que el front polar es reforça en fase positiva.[3]
La OA apareix com un patró anular d'anomalies de la pressió centrades en els pols. La presència dels continents i grans masses de terra interromp l'estructura d'anell en el pol nort, mentres que les anomalies que rodegen el pol sur li donen una forma casi circular.
Els climatólogos pensen que l'oscilació àrtica està relacionada en els patrons climàtics globals i per lo tant és predible.
Impactes
[editar | editar còdic]
El National Snow and Isse Data Center, centre de referència en EE. UU. sobre l'investigació polar i la criósfera descriu els efectes de la OA en detall. En la fase positiva, les altes pressions en les latitut miges releguen les tormentes a regions molt al nort i canvien la circulació atmosfèrica, duent aire humit a Alaska, Escandinavia i Escòcia, mentres que les condicions són seques en l'oest d'Estats Units i el Mediterràneu. En la fase positiva, l'aire extremadament fret no alcança el centre de Norteamérica, com ho fa durant la fase negativa. L'aire es manté més càlit de lo normal a l'est de les Montanyes Rocoses, mentres que en Groenlàndia i Terranova i Labrador és més fret de lo normal. En la fase negativa, succeïx lo contrari.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Arctic Oscillation» (en anglés). Climate Prediction Center, National Weather Service. Consultat el 9 de març de 2020.
- ↑ «Dones indices pour éclaircir els mystères du climat». S et C Environnement Canada. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2004. Consultat el 9 de març de 2020.
- ↑ «The Arctic Oscillation and its role in stratosphere-troposphere coupling». SPARC. Consultat el 9 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oscilación ártica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.