Anar al contingut

Osmia bicolor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Osmia bicolor (Osmia bicolor)

Osmia bicolor, la abella albañila bicolor, és una espècie d'abella paleártica del gènero Osmia. Destaca entre atres abelles perque anida en closques de caragol buides.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les femelles són menudes, d'aproximadament 12 mm de llongitut, en cap i tórax negre i un abdomen cobert de pèls de color roig lluent. En els mascles el color roig de l'abdomen és menys intens.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en Europa i Àsia occidental des de Gran Bretanya en l'oest i cap a l'est fins a l'oest de Turquestán i des de Escandinavia fins a territoris al sur en Espanya i Romania.[1][3] És freqüent trobar-la en praderies i boscs caducifolios obert sobre terres calcáreas i en zones de roques calcàrea i #algeps.

Biologia

[editar | editar còdic]

És univoltina en Europa occidental i és una de les primeres abelles que apareix en la primavera. Els mascles poden ser vists en febrer, a pesar de que el periodo de vol normal és d'abril a juliol.[4] Les femelles apareixen unes quantes semanes despuix dels mascles i el apareament es produïx en prontitud.[5] Si es comparen femelles i machos, els últims tenen una vida molt curta.[3] Una volta s'han apareado en la femella, l'abella busca closques buides de caragols com de Helix pomatia, Cepaea nemoralis, Cepaea hortensis i Monacha cantiana, aixina com closques d'espècies del gènero Arianta, Crepidula, Fruticicola i Helicella.[1] Una volta que la femella ha seleccionat una closca deposita en elles unes pilotes que consten de polen i néctar mastegats, com a recapte d'aliments per al niu. Posa un ou en cada closca, junt en una birla alimentícia i despuix construïx una cèlula al voltant d'ells.


Segons la mida de les closques la cèlula constarà d'entre quatre a cinc celdillas per closca, les quals seran sagellades en el mateix tipo de material mastegat utilisat per a crear les celes, aixina com sent usat en l'exterior de la closca com a camuflage.[5] La femella també deposita arena, grava i terra entre l'última cela i el tapó a modo de barrera anti depredadors. La femella coloca la closca mirant cap a la terra. Una volta el niu està conclós, l'abella ho cobrix en un dosel de raïls d'herba, fulls o ramitas chicotetes a modo de camuflage.[3] Utilisa la seua saliva per a nugar i unir els materials que formen el dosel. Les femelles són a sovint vistes duent estos materials, els quins poden ser molt més llarcs que la llongitut de l'abella.[4] Si la terra és prou blana la femella pot també enterrar parcialment la closca. El mascle ha segut citat utilisant closques de caragol buit com a refugis durant periodos de temps fret o humit, aixina com refugie de nit. La femella fa entre sis o sèt nius en l'estació d'crío. La avespa cuckoo Chrysura refulgens ha segut citada com parasitaria dels nius de O. bicornis en Itàlia.[6]

Osmia bicolor és poliléctica i utilisa una gran varietat de flors per a alimentar-se i per a arreplegar polen i néctar.

Conservació

[editar | editar còdic]

Osmia bicolor està classificada com a espècie d'importància nacional en Gran Bretanya, encara que la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea i la Comissió Europea l'han classificat com a «preocupació menor».[3][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Palaearctic Osmiine Bees » Subgenus Neosmia». Blogs.ethz.ch. Consultat el 2011-11-21.
  2. «Two-coloured Mason Bee - Osmia bicolor». Recording the Wildlife of Leicestershire and Rurland. NatureSpot. Consultat el 2017-07-03.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 G.R. Else (1998). "Osmia bicolor (Schrank,1781)". Bees Wasps and Ants Recording Society. Retrieved 14 May 2017.
  4. 4,0 4,1 Gwen Pearson. «Adorable bees that live inside snail shells». Wired.com. Consultat el 2017-07-03.
  5. 5,0 5,1 John Walters. «Osmia bicolor the snail thatching bee». JohnWalters.co.uk. Consultat el 2017-07-03.
  6. «Chrysura refulgens Spinola, 1806». Chrysis.net. Consultat el 2017-07-03.
  7. Ana Net. «European Ret List of Bees». European Commission. Consultat el 2017-07-04.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]