Anar al contingut

Ourisia coccinea subsp. elegans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Ourisia coccinea subsp. elegans és una subespecie de planta en flors de la família Plantaginaceae que és endèmica dels hàbitats montanyosos dels Vages del sur de Chile. Rodolfo Amant Philippi va descriure O. elegans en 1859, que ara es reconeix com una subespecie de O. coccinea. Esta subespecie es troba en les partixes nort i oest de l'àrea de distribució de O. coccinea i té fulls crenadas, lobuladas i glabras (sense pèls) en la superfície superior, i té pedicels en pèls glandulares de menys de 0,1 mm de llarc.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ourisia coccinea subsp. elegans pertany a la família de plantes Plantaginaceae.[1] Va ser descrita per Rodolfo Amant Philippi com O. elegans en 1859, i ara es reconeix com una subespecie de Ourisia coccinea.[2] [3] El material tipo va ser recolectat en la Regió dels Rius, Chile, en Futa, Província de Valdivia, per Philippi en 1854.[2] [3] El lectotipo va ser designat pel botànic argentí Ricardo Rossow i es troba en el Museu Nacional d'Història Natural de Chile en Santiago (SGO 056367).[4] [5] [3] Ourisia coccinea var. minor, descrit per George Bentham en 1846, és un sinònim a O. coccinea subsp. elegans, de la mateixa manera que O. coccinea var. elegans.[6] [3] [7]

Es reconeixen dos subespecies alopátricas de O. coccinea, sent O. coccinea subsp. elegans de les àrees nort i oest de l'àrea de distribució de l'espècie, mentres que O. coccinea subsp. coccinea es distribuïx en les parts oriental i meridional.[3]


Les dos subespecies es poden distinguir per les vores dels fulls, els pèls dels fulls i els pèls del pedicel [3] Ourisia coccinea subsp. elegans té fulls lobuladas, crenadas i sense pèls en la superfície superior i pedicels escassament peluts en menuts pèls glandulares subsésiles (<0,1 mm). En canvi, O. coccinea subsp. coccinea té fulls crenadas pero no lobuladas que són peludes en la superfície superior i pedicels densament peluts en pèls glandulares curts a llarcs (0,1-0,7 mm de llarc) [3]


Descripció

[editar | editar còdic]

Plantes de Ourisia coccinea subsp. elegans són herbes perennes, erectas i en forma de roseta. Els tallos curts medixen entre 2,8 i 8,9 mm d'ample i són glabros (sense pèls) o rarament peluts, en pèls llarcs no glandulares. Els fulls estan agrupats estretament en una subroseta o roseta, pecioladas, de 16,6 a 52,2 mm de llarc per 17,8 a 55,9 mm d'ample (relació llarc:ample 0,8 a 1,0:1). Els pecíols dels fulls medixen entre 2 i 14 cm de llarc i estan densament pilosos, en pèls llarcs no glandulares. Les làmines dels fulls són estretament ovadas, ovadas, àmpliament ovadas o molt àmpliament ovadas, més amples baix de la mitat, generalment en un àpiç redonejat, una base cordada i vores crenados que també són lobulados. Abdós superfícies dels fulls solen ser glabras i la superfície inferior també és punteada. Les #inflorescència són erectas, en arracades peluts de fins a 53 cm de llarc, en 3 fins a 8 nucs florals i fins a 29 flors en total per arracada. Cada nodo floral té 1 o 2 flors i 2 bràctees pecioladas o sésiles que són oblanceoladas, obovadas, lanceoladas o molt àmpliament ovadas. Les bràctees són similars als fulls pero més menudes, de 3,6 a 24,1 mm de llarc i d'1,1 a 13,3 mm d'ample i pecioladas (només les bràctees inferiors) o sésiles. Les flors naixen en un pedicel de fins a 47,5 mm de llarc i està pelut majorment prop del cáliz en menuts pèls glandulares (<0,1 mm). El cáliz medix entre 2,6 a 5,3 mm de llarc i és regular, en els 5 lòbuls dividits de manera uniforme fins a la base del cáliz, glabro o a voltes en l'exterior pelut en pèls glandulares diminuts o curts (fins a 0,1 mm de llarc), sésiles o peciolados. La corola medix entre 30,9 i 33,3 mm de llarc (incloent el tubo de la corola de 19,7 a 29,9 mm), i és recte o llaugerament curvat, bilabiado, tubular-embotit, roig, en estrías paraleles obscures, glabro o piloso en diminuts pèls glandulares sésiles en l'exterior i glabro en l'interior. Els lòbuls de la corola medixen entre 3,0 i 10,5 mm de llarc, no estan estesos o solament llaugerament estesos, són subrectangulares o redonejats i profundament emarginados. Hi ha 4 estams que són didínamos, en dos estams llarcs que són exertos i dos estams curts que apleguen fins a l'obertura del tubo de la corola o estan inclosos. L'estil medix de 20,1 a 30,6 mm de llarc, és exerto i té un estigma emarginado o capitado. L'ovari medix entre 3,5 i 4,3 mm de llarc. Els fruts són càpsules en dehiscencia loculicida i els pedicels fructífers medixen entre 20,2 i 29,2 mm de llarc. Es desconeix el número de llavors en cada càpsula, i les llavors medixen entre 0,6 i 1,2 mm de llarc i entre 0,2 i 0,8 mm d'ample, són elíptiques i tenen una coberta reticulada (que té un patró similar a una ret) débilmente bicapa (o a voltes d'una sola capa) en retículs primaris grossos, plans i poc profunts.[3]

Ourisia coccinea subsp. elegans florix i fructifica d'octubre a febrer.[3]

No es coneix el número de cromosomes de Ourisia coccinea subsp. elegans.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Ourisia coccinea subsp. elegans és endèmica de la cordillera dels Vages de Chile des d'aproximadament els 31°S als 40°S de latitut, en les partixes nort i oest del ranc de distribució de O. coccinea.[8] [3] Es troba en les regions chilenes de Coquimbo, Santiago Metropolità, O'Higgins, Maule, Ñuble, Biobío, Araucanía, Els Rius i Els Lagos.[3] [9] Generalment creix entre 90 i 1250 m sobre el nivell de la mar, pero en la partix nort de la seua àrea de distribució pot alcançar altituts d'entre 1800 i 2600 m. Es troba en boscs umbríos en les vores de rieres o rius, prop de cursos d'aigua.[3] [4]

Filogenia

[editar | editar còdic]

Es va incloure un individu de O. coccinea subsp. elegans en uns anàlisis filogenético de totes les espècies del gènero Ourisia, utilisant marcadors de seqüenciació d'ADN estàndar (dos marcadors d'ADN ribosómico nuclear i dos regions d'ADN de cloroplasto) i senyes morfològiques. [10][11] En eixos anàlisis, Ourisia coccinea subsp. elegans sempre es formava part del clado d'espècies herbáceas andinas en un alt respal estadísitco i també sempre era la espècie germana de O. alpina en un alt respal estadístic (O. coccinea subsp. coccinea no va formar part de les mostres dels estudis). [10][11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ourisia coccinea subsp. elegans (Phil.) Meudt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-03-23.
  2. 2,0 2,1 «Plantarum novarum Chilensium, Centuriae sextae continuatio».Linnaea.30
    185–212.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Meudt, Heidi (2006-04-24). [1], American Society of Plant Taxonomists. ISBN 978-0-912861-77-7.
  4. 4,0 4,1 «Sinopsis de les espècies austroamericanas del gènero Ourisia (Scrophulariaceae)».Parodiana; Revista de l'Unitat Botanica CEFAPRIN.4(2)
    239–265.
  5. «Lectotype of Ourisia elegans Phil.» (en anglés). JStor Global Plants. Consultat el 23 Mar 2025.
  6. Candolle, Augustin Pyramus de; Candolle, {{{nom2}}}; Candolle, {{{nom3}}} (1846). [2], Parisii: Sumptibus Sociorum Treuttel et Würtz.
  7. Reiche, Karl Friedrich; Reiche, {{{nom2}}} (1911). [3], Santiago de Chile: Impr. Cervantes, pp. 79.
  8. «Ourisia coccinea (Cav.) Pers. ssp. elegans (Phil.) Meudt | The Endemic Plants of Chile». chileanendemics.rbge.org.uk. Consultat el 2025-03-23.
  9. Moreno. «Extension de la distribució geogràfica de Luzuriaga marginata Benth. & Hook.f. i Ourisia coccinea (Cav.) Pers. subsp. elegans (Phil.) Reiche, en Chile» (en és). www.chlorischile.cl. Archivat des d'el original, el 2024-09-16. Consultat el 2025-03-23.
  10. 10,0 10,1 Meudt, Heidi. “The biogeography of the austral, subalpine genus Ourisia (Plantaginaceae) based on molecular phylogenetic evidence: South American origin and dispersal to New Zealand and Tasmania”. Biological Journal of the Linnean Society 87 (4): 479–513. doi:10.1111/J.1095-8312.2006.00584.X.
  11. 11,0 11,1 Meudt, Heidi. “Phylogenetic analysis of morphological characters in Ourisia (Plantaginaceae): Taxonomic and evolutionary implications” (anglés). Annals of the Missouri Botanical Garden 94 (3): 554–570. doi:10.3417/0026-6493(2007)94[554:PAOMCI]2.0.CO;2.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]