Oxalis acetosella
El aleluya (Oxalis acetosella) és una espècie del gènero Oxalis, originària d'Europa i part d'Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta perenne, humil, proveïda d'un talle rastrero, prim, enraizante en els nucs, en restants de la base dels pecíols a modo de engrosamientos. Els fulls, en pecíols de fins a 15 cm d'altura, són palmeadas, trifoliadas, en folíols de 10-27 x 15-30 mm, obcordados i emarginados. Les flors són solitàries, campanuladas, en pedúnculs de 5 a 10 cm. El cáliz està format per 5 sàpia'ls oblongo-lanceolados, membranosos, alguna cosa soldats en la base, que alcancen 5 mm de llongitut. La corola consta de 5 pétals, lliures de 8 a 15 mm, blancs en nervis liles, púrpures o violáceos. El androceo està format per 10 estams en anteres grogues; el gineceo està format per un sol ovari coronat per 5 estils. El frut és una càpsula ovoide, angulosa, de fins a 10 mm. En madurar s'obri per unes sutures llongitudinals i expulsa les menudes llavors a modo de proyectils al mínim contacte.[1]
Florix de març a juny.
Hàbitat i requeriments ecològics
[editar | editar còdic]Creix entre la #fulleram o el verdet en boscs frescs i ombrosos, com rouredes humits i hayedos, és menys comú en pinades. En climes humits està present des del nivell de la mar; en les zones més seques de la seua àrea de distribució està restringida a les montanyes altes; alcança fins al pis subalpino. Necessita sols pobres en nutrients i #àcit, en un pH de 3.5 a 5.5.[1]
Farmacologia
[editar | editar còdic]Com les demés espècies del gènero Oxalis, les parts aérees de l'aleluya contenen oxalatos, l'ingestió de la qual en gran cantitat pot supondre un risc per a la salut.[2] Aixina que, un gran consum d'esta planta es relaciona en l'aparició de càlculs renals, i la majoria de les guies sugerixen que les persones que patixen gota i les dònes embarassades ho eviten.[3] A pesar d'açò, en algunes guies farmacològiques es recomanen per vàries propietats medicinals associades, i en Europa s'utilisa ocasionalment en ensalades i sándwiches, o com guarnició per a peix.[3] Té un sabor agre, similar a la pell del raïm.
Històricament s'ha obtingut el oxalato de calcio per mig de l'ebullició. També s'ha utilisat l'aleluya, fresca, com un remei contra l'acidea de l'estòmec i les indisposicions del fege i de la digestió. Segons el herbólogo italià Plantilla:Harvtxt, té les següents propietats medicinals: diurético, depurativo, astringente i antipirético (baixa la febra). També és recomanada l'aleluya per a la nefritis (inflamació de renyó) i la oliguria (disminució de la cantitat d'orina). El modo d'ocupació que recomana Poletti consistix en macerar per unes hores un grapat de fulls frescs (sense els tallos) en aigua freda, després hervir per uns minuts, colar i beure. El tractament en aleluya deu ser puntual i breu, per a evitar intoxicació.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Oxalis acetosella va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 433. 1753.[4]
Oxalis: nom genèric que deriva de la paraula grega oxys, "esmolat, acre", referint-se al sabor agre dels fulls i el talle.[5]
acetosella: epítet latino que aludix al sabor àcit de les parts verdes.[6]
Noms científics:
- Oxalis alba Steud.
- Oxalis americana Bigelow
- Oxalis americana fo. rhodantha Fernald
- Oxalis longiflora L.
- Oxalis montana fo. rhodantha (Fernald) Churchill
- Oxalis montana Raf.
- Oxalis nemoralis Salisb.
- Oxalis taquetii R.Knuth
- Oxalis vulgaris Gray[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aleluya (15), agrella (2), acederilla (11), acederilla de tres fulls, acederilla oficinal, acetosa, acetosilla (3), agrella, agrillo, aleluya blanca (2), #aleluya, herba de la erisipela (3), lújula (2), pa de cuclillo (4), pa de cuco, tárrago de mont, trébol acedo (3), trébol àcit, vinagrera, vinagrera blanca, vinagrillo.
(El número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[7]
En Mèxic es diu jocoyoli, socoyoli o xoxocoyoli.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Oxalis acetosella». Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ 3,0 3,1 «Wood Sorrel (Oxalis acetosella): How to find, identify and use» (en en). Wild Food from Original Outdoors. Consultat el 2022-05-25.
- ↑ 4,0 4,1 «Oxalis acetosella». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de giner de 2010.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ Aleluya (Oxalis acetosella) [1] archivat en Wayback Machine. (Viu la Naturalea)
- ↑ «Oxalis acetosella». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 31 de decembre de 2014.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Oxalis acetosella en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxalis acetosella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.