Oxidació de Swern
La oxidació de Swern consistix en la formació d'un grup carbonilo unit a 2 cadenes laterals, depenent d'estes pot donar lloc a una cetona o un aldehit.
En 1976 Daniel Swern i els seus colaboradors varen reportar que en tractar DMSO (Dimetilsulfóxido) en Anhídrit trifluoroacético (TFAA) a -50 °C en diclorometano es produïa el trifluoroacetato de trifluoroacetoxidimetilsulfonio, que reacciona fàcilment en alcohols 1º o 2º. El trifluoroacetato de alcoxidimetilsulfonio en conjunt en l'adició de trietilamina (Et3N), ocasiona una oxidació, generant els corresponents aldehits i/o cetones en un bon rendiment.
En 1978 s'introduïx el clorur de oxalilo[1] , que demostra ser molt més efectiu front a el TFAA com a agent activador de el DMSO [2] durant l'oxidació d'alcohols.[3]
Característiques generals de la reacció
[editar | editar còdic]- El DCM (Diclorometano) és el solvent més comú
- El procediment típic comença en la reacció entre DMSO en clorur de oxalilo (o TFAA) a baixa temperatura, seguit per l'adició llenta de l'alcohol, i a continuació, d'una amina terciaria (per eixemple, DIPA= diisopropilamina o TEA= trietanolamina)
- L'adició d'esta amina terciaria és necessària per a facilitar la descomposició de la sal alkoxisulfonio que es forma durant el procés
- L'eficiència de l'oxidació no és influenciada per l'impediment estérico del substrat
- Generalment es treballa a baixes temperatures (-78 °C)
Precaucions
[editar | editar còdic]- Quan no s'utilisa un solvent, el DMSO reacciona de manera violenta (causant una explosió) en el clorur de oxalilo o en el TFAA.
- Quan s'ampre el TFAA, el primer intermediari és inestable per damunt de -30 °C formant un producte secundari a través d'una reacció denominada reordenamiento de Pummerer.
- En amprar clorur de oxalilo, el primer intermediari és inestable per damunt de -60 °C, per lo que l'oxidació es realisa generalment a -78 °C.
- L'us de TFAA pot donar lloc a productes secundaris, mentres que en el cas del clorur de oxalilo els subproductes són extremadament rars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Omura, K.; Swern, D.(1978).Tetrahedron.34(11)
- 1651.doi:10.1016/0040-4020(78)80197-5.
- ↑ Mancuso, A. J.; Huang, S.-L.; Swern, D.(1978).J. Org. Chem..43(12)
- 2480–2482.doi:10.1021/jo00406a041.
- ↑ Mancuso, A. J.; Brownfain, D. S.; Swern, D.(1979).J. Org. Chem..44(23)
- 4148–4150.doi:10.1021/jo01337a028.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxidación de Swern» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.