Oxihidrógeno

El oxihidrógeno es crema quan és dut a la seua temperatura de autoignición. Per a una mescla estequiomètrica 2:1 d'hidrogen i oxigen a pressió atmosfèrica normal, la autoignición es produïx aproximadament a 570 °C. L'energia mínima necessària per a encendre una mescla en una purna és d'uns 20 microjulios. A temperatura i pressió normals, el oxihidrógeno pot cremar-se quan està compost por entre 4% i 95% d'hidrogen per volum.

El oxihidrógeno (HHO) és una mescla d'hidrogen atòmic i oxigen atòmic en proporció que s'assumix de 2:1, la mateixa proporció del aigua. Quan esta mescla s'encén, la seua combustió produïx aigua i 142,35 kJ (34,022 calories) de calor per cada gram d'hidrogen cremat. El oxihidrógeno es produïx habitualment a partir de l'electrólisis de l'aigua.

Propietats

El oxihidrógeno es crema quan és dut a la seua temperatura de autoignición. Per a una mescla estequiomètrica 2:1 d'hidrogen i oxigen a pressió atmosfèrica normal, la autoignición es produïx aproximadament a 570 °C. L'energia mínima necessària per a encendre una mescla en una purna és d'uns 20 microjulios. A temperatura i pressió normals, el oxihidrógeno pot cremar-se quan està compost por entre 4% i 95% d'hidrogen per volum.

Quan s'encén, la mescla de gas es convertix en vapor d'aigua i llibera energia, que sosté la reacció: 241,8 kJ d'energia per cada mol d'hidrogen diatómico cremat. La cantitat d'energia calorífica lliberada és independent del modo de combustió, pero la temperatura de la flama varia. La temperatura màxima d'aproximadament 2800 °C es conseguix en una mescla pura estequiomètrica, a uns 700 graus més que una flama d'hidrogen en aire. Quan qualsevol dels gasos es mesclen en excés en esta relació, o quan es mescla en un gas inerte com el nitrogen, la calor deu estendre's a través d'una major cantitat de matèria i per lo tant la temperatura serà més baixa.

Producció

Una mescla estequiomètrica pura pot obtindre's a través de la electrólisis de l'aigua, que utilisa una corrent elèctrica per a disociar les molècules d'aigua:

Electrólisis: H₂O → 2 H + O Combustió: 2 H + O → H₂O

William Nicholson i Anthony Carlisle varen ser els primers en descompondre l'aigua d'esta manera en 1800.

L'energia requerida per a separar la molècula serà la mateixa que l'obtinguda de la seua reunió; no obstant, consideracions d'eficiència en els métodos deuen ser preses en conte, és dir, sempre haurà perdudes de l'energia aplicada en la producció de HHO, be siguen tèrmiques, mecàniques, o reactives. En combinar la molècula, novament també serà difícil aprofitar tota l'energia de la reunió, açò és, també hi haurà pèrdues que podran ser tèrmiques, mecàniques o electromagnètiques.