Ozma de Oz
«Ozma de Oz», publicat originalment en Estats Units el 30 de juliol de 1907, és el tercer llibre de l'autor Frank Baum dedicat a la Terra de Oz. Est va ser el primer en el que Baum va mostrar de manera evident el seu propòsit d'escriure una série de noveles ambientades en el seu popular país de fades.[1] El següent llibre de la saga, «Dorothy i el mac en Oz», va ser publicat en 1908, solament un any més vesprada.
En esta entrega de la série, per primera volta, la major part de les aventures dels protagonistes tenen lloc fora del Regne de Oz. Esta diferència reflectix un sotil canvi en l'esquema general seguit pels anteriors llibres de la saga, ya que el desig de Dorothy de retornar a casa no és tan desesperat com en «El maravellós mac de Oz».
El llibre va ser ilustrat completament a color per l'artiste John R. Neill.
Argument
[editar | editar còdic]Durant un viage per mar en el seu tio Henry cap a Austràlia, Dorothy cau a la mar arrastrada per una tormenta. Es refugia en un gallinero a la deriva que aplega a la vora, junt en el gallinero i una gallina que hi ha dins. La gallina sap parlar; Dorothy li posa el nom de «Billina». Mentres exploren el territori, Dorothy i Billina són amenaçades per una tribu de «Wheelers» vestits en robes de colors vius, que tenen rodes en lloc de mans i peus. També troben a un home de rellongeria cridat Tik-Tok (un dels primers autómates humanoides inteligents de la lliteratura), que s'unix a elles.
Tik-Tok informa a Dorothy i a Billina de que es troben en el País de Ev, que actualment carix d'un governant competent, ya que el seu rei es va suïcidar despuix de vendre a la seua família al Rei dels Nomes. Els tres visiten el castell de la princesa Langwidere, que té molts caps intercanviables i desmontables. Quan Dorothy es nega a deixar que Langwidere li lleve el cap per a afegir-la a la seua colecció, Langwidere té una rabieta i tanca a Dorothy en una alta torre dins del palau.
Per sòrt, la princesa Ozma i la seua cort real de Oz (molts dels membres dels quals ya varen aparéixer en els dos llibres anteriors de Oz) creuen precisament el Desert Mortal en la missió de lliberar a la família real del Rei dels Nomes. En aplegar, Ozma pren el mando i ordena que Dorothy, Billina i Tik-Tok siguen lliberats de la custòdia de Langwidere. Els tres s'unixen a l'expedició de Ozma al Regne dels Nomes.
Quan apleguen, el Rei dels Nomes els revela que ha transformat màgicament a la família real en adorns. Quan Ozma li demana que els llibere, ell propon un tracte: els habitants de Oz poden entrar en els seus aposentos i intentar endevinar en quin dels molts adorns del Rei dels Nomes s'han convertit, pero si no encerten, ells també es convertiran en adorns. Ozma, el Home de Hojalata, els vintisset soldats de l'Eixèrcit Real de Oz, Tik-Tok i el Espantapájaros sofrixen tots este estrany destí. Per sòrt, Dorothy elegix un adorn que resulta ser un dels jóvens príncips de la família real.
Despuix de haver sentit al Rei dels Nomes parlar de les seues transformacions en un atre Nome, Billina sap cóm reconéixer, pel color, quins adorns són persones transformades. També sap que els poders màgics del Rei provenen del Cinturó Màgic que du lloc. Per lo tant, és capaç de lliberar a tots els transformats. Aprofitant la por dels Nomes als ous, els habitants de Oz conseguixen fer-se en el cinturó màgic i escapar del Regne dels Nomes junt en la família real de Ev.
Despuix de tornar a la família real de Ev al seu tro, Ozma, Dorothy i els demés retornen per fi al país de Oz, a on se celebra una gran festa de victòria en el palau real de la Ciutat Esmeralda. Dorothy és nomenada oficialment princesa de Oz, Billina decidix quedar-se en Oz i Ozma utilisa el cinturó màgic per a enviar a Dorothy a Austràlia, a on es retroba feliçment en el seu tio Henry.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peter Glassman, "Afterword," p 271 L. Frank Baum, Ozma of Oz, ISBN 0-688-06632-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ozma de Oz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.