PCI Express
PCI Express (sent també oficials les seues abreviatures PCIe o PCI-i) és un estàndart de bus d'expansió de tipo serie, designat per a substituir els anteriors estàndarts PCI, PCO-X i AGP. Actualment és l'estàndart més habitual utilisat en plaques base per a conectar targetes gràfiques, discs durs, targetes de múltiples tipos i, en general, qualsevol tipo de component.
Este sistema va ser recolzat principalment per Intel, que va escomençar a desenrollar l'estàndart en nom de proyecte Arapahoe despuix de retirar-se del sistema Infiniband.
PCI Express és abreviat com PCI-I o PCIe, encara que erròneament se li sol abreviar com PCI-X o PCIx. No obstant, PCI Express no té res a vore en PCI-X OG que és una evolució de PCI, en la que es conseguix aumentar l'ample de banda per mig de l'increment de la freqüència, aplegant a ser 32 voltes més ràpit que el PCI 2.1 ya que, encara que la seua velocitat és major que PCI Express, presenta l'inconvenient de que en instalar més d'un dispositiu la freqüència base es reduïx i pert velocitat de transmissió.
Estructura
[editar | editar còdic]Este bus està estructurat com a carrils punt a punt, full-duplex, treballant en série. En PCIe 1.1 (el més comú en 2007) cada carril transporta 250 MB/s en cada direcció. PCIe 2.0 dobla esta taxa a 500 MB/s i PCIe 3.0 la dobla de nou (1 GB/s per carril).
Cada recalat d'expansió du un, dos, quatre, huit o setze carrils de senyes entre la placa base i les targetes conectades. El número de carrils s'escriu en una x de prefix (x1 per a un carril simple i x16 per a una targeta en setze carrils); x16 de 500MB/s donen un màxim ample de banda de 8 GB/s en cada direcció per a PCIE 2. x. En l'us més comú de x16 per al PCIE 1.1 proporciona un ample de banda de 4 GB/s (250 MB/s x 16) en cada direcció. En comparació a atres busos, un carril simple és aproximadament el doble de ràpit que el PCI normal; un recalat de quatre carrils, té un ample de banda comparable a la versió més ràpida de PCI-X 1.0, i huit carrils tenen un ample de banda comparable a la versió més ràpida d'AGP.
Un recalat PCi Express 3.0 té 1 GB/s direccional i 2 GB/s bidireccional, per lo que conseguixen en el cas de x16 un màxim teòric de 16 GB/s direccionals i 32 GB/s bidireccional
Usos
[editar | editar còdic]PCI Express està pensat per a ser usat solament com a bus local, encara que existixen extensores capaços de conectar múltiples plaques base per mig de cables de coure o inclús fibra òptica. Degut a que es basa en el bus PCI, les targetes actuals poden ser reconvertides a PCI Express canviant solament la capa física. La velocitat superior del PCI Express permetrà reemplaçar casi tots els demés busos, AGP i PCI inclosos. L'idea d'Intel és tindre un sol controlador PCI Express comunicant-se en tots els dispositius, en lloc d'en l'actual sistema de pont nort i pont sur.
PCI Express no és encara suficientment ràpit per a ser usat com a bus de memòria. Açò és una desventaja que no té el sistema similar HyperTransport, que també pot tindre este us. Ademés no oferix la flexibilitat del sistema InfiniBand, que té rendiment similar, i ademés pot ser usat com a bus intern extern.
Este conector és usat majorment per a conectar targetes gràfiques. PCI Express en 2006 és percebut com un estàndart de les plaques base per a PC, especialment en targetes gràfiques. Marques com Advanced Micro Devices i nVIDIA entre unes atres tenen targetes gràfiques en PCI Express.
També està sent utilisat en múltiples ocasions com a lloc per a la transferència d'unitats d'estat sòlit d'alt rendiment, en taxes superiors al Gigaoctet per segon.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «PCI Express» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.