Policlorur de vinil
El policlorur de vinil (C2H3Cl), conegut per les sigles PVC, en anglés polyvinyl chloride, és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.
És el derivat del plàstic més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.
Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.
L'àtom de clor enllaçat a un de cada dos àtoms de carbono li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.
Vore tambéEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Policlorur de vinil.