Pachyramphus castaneus
El anambé castany[1] (en Bolívia, Paraguay i Argentina) (Pachyramphus castaneus), també denominat cabezón castany (en Colòmbia i Veneçola), cabezón nuquigrís (en Equador) o cabezón de corona castanya (en Peru)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae pertanyent al numerós gènero Pachyramphus. És natiu d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx de forma disjunta en el nort i sur de Veneçola, en la conca de l'Amazones del surest de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú fins al nort de Bolívia i en Brasil cap a l'est fins al riu Tocantins, principalment, pero no únicament, al sur del ric Amazones; i en el centre oriental del continent, de l'est, surest i centre oest de Brasil, este de Paraguay i noreste d'Argentina.[3]
En la seua extensa i disjunta distribució, esta espècie és considerada de rara a localment comuna en les seues hàbitats naturals: les vores de boscs secs a humits de terres baixes, incloent tant terra ferm com várzea, clars adjacents en a lo manco alguns arbres alts dispersos, boscs llaugers de segon creiximent, boscs ribereños i plantacions de café. Principalment per baix dels 1000 m d'altitut, alcançant localment fins als 1500 a 1700 m.[3]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie P. castaneus va ser descrita per primera volta pels ornitólogos britànics William Jardine i Prideaux John Selby en 1827 baix el nom científic Tityra castanea; la localitat tipo donada és: «Sudamérica», posteriorment restringit per a «Riu de Janeiro, Brasil».[2]
Etimologia
editarEl nom genèric masculí «Pachyramphus» es compon de la paraules del grec «pakhus» que significa ‘robust’, ‘gros’, i «ramphos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «castaneus» en llatí significa ‘color pardo castanyer’.[4]
Taxonomia
editarA voltes es tracta com conespecífica de Pachyramphus cinnamomeus, ya que abdós se substituïxen essencialment des del punt de vista geogràfic, pero diferixen en la morfologia i en la vora llaugerament diferent.[3]
Subespecies
editarSegons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[5] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pachyramphus castaneus saturatus Chapman, 1914 – surest de Veneçola (surest d'Bolívar), este de Colòmbia (riu Dudita i Vaupés al sur fins a Meta), este d'Equador, noreste i est de Perú (Loreto a Mare de Deu), nort de Brasil (Amazones, Acre i Rondônia all est fins a Manacapuru i riu Purús) i nort de Bolívia.
- Pachyramphus castaneus intermedius Berlepsch, 1879 – nort de Veneçola (Falcón i Lara a l'est fins a Sucre i nort d'Monagas).
- Pachyramphus castaneus parui Phelps Sr. & Phelps Jr., 1949 – base del cerro Parú, en el centre d'Amazones (sur de Veneçola).
- Pachyramphus castaneus amazonus J.T. Zimmer, 1936 – nort de Brasil (abdós vores del ric Amazones des de l'est d'Amazones i Pará fins al riu Tocantins i Maranhão).
- Pachyramphus castaneus castaneus (Jardine & Selby), 1827 – noreste, est i sur de Brasil (nort d'Baïa al sur fins al surest de Goiás, Mate Grosso do Sul i nort de Rio Gran do Sul), surest de Paraguay i noreste d'Argentina (Missions).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 d'abril de 2013. P. 496.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pachyramphus castaneus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pachyramphus p. 288; castaneus p. 93»
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.