Anar al contingut

Pactes de Família

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Pactes de Família (1733-1789) varen ser tres acorts en distintes dates de el XVIII entre les monarquies del Regne d'Espanya i el Regne de França contra el Regne de Gran Bretanya i Archiducado d'Àustria. Deuen el seu nom a la relació de parentesc existent entre els reis firmants dels pactes, tots ells pertanyents a la casa de Borbón. Els dos primers varen ser firmats en época de Felipe V i el tercer en la de Carlos III.

Primer pacte de família

[editar | editar còdic]
Luis XIV de França.
Felipe V d'Espanya.
Luis XV de França.
Fernando VI d'Espanya.
Carlos III d'Espanya.
Carlos IV d'Espanya.

Firmat per Felipe V d'Espanya i Luis XV de França el 7 de novembre de 1733 en el Real Lloc de l'Escorial. José Patiño Rosers i el comte de Rottembourg varen acordar en el nom dels seus respectius reis.

Felipe V, que és net de Luis XIV de França, va ascendir al tro espanyol en 1700, sent el primer monarca de la dinastia Borbón en Espanya despuix de l'extinció de la branca dels Habsburgo o dels Àustria en la mort de Carlos II d'Espanya en 1700. Va ser reconegut com a rei per les principals potències europees a condición de que els trons d'Espanya i França mai estigueren units. La seua ascensió al tro va ser seguida de la guerra de successió espanyola, que terminaria en la firma del Tractat de Rastatt i la Pau de Utrecht en els que Espanya va perdre els seus territoris hispànics dels Països Baixos i Itàlia (adquirits per Àustria), Menorca, Gibraltar i Terranova (adquirits per Regne Unit).[1] Luis XV, nebot de Felipe V, estava casat en la princesa polaca María Leszczynska (filla del rei Estanislao), lo que va provocar l'entrada de França en la guerra de successió de Polònia (1733 - 1738).

Abdós monarques, Felipe i Luis, es varen aliar en el primer pacte de família, fent un front comú contra Àustria: Felipe en l'intenció de recuperar les antigues possessions espanyoles en Itàlia, i Luis buscant reforços en el seu respal a Estanislao de Polònia. Luis XV no conseguiria restaurar al seu sogre en el tro de Polònia, pero Felipe V sí recuperaria Nàpols, els Presidis de Toscana i Sicília, a on va entronisar com a rei al seu fill l'infant Carlos (el futur Carlos III d'Espanya).

Segon pacte de família

[editar | editar còdic]

El segon pacte de família, firmat el 25 d'octubre de 1743 en Fontainebleau, va ser acordat pels mateixos monarques, Felipe V d'Espanya i Luis XV de França, en el transcurs de la guerra de Successió d'Àustria.

Despuix de la mort de Felipe V en 1746, el nou rei Fernando VI d'Espanya va portar a terme una política de neutralitat activa entre Regne Unit i Regne de França. Va enfortir la flota per a evitar vore's arrastrat la guerra i va liquidar el segon pacte de família, lo que ho va deslligar de recolzar a França en les seues guerres. A canvi, el Regne Unit va acceptar la supressió del assent de negres i del navío de permís.

Gràcies a esta aliança Espanya, per mig del Tractat d'Aquisgrà, va guanyar els ducados de Parma, Plasencia i Guastalla per a l'infant Felipe, qui va prendre possessió d'ells en 1748.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]