Palaeocastor
Palaeocastor ('castor antic') és un gènero extint de castor que va viure en les terres baldías de Norteamérica durant el periodo Oligoceno inferior.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta criatura feya caus en forma de tirabuzón i túnels. Com a molts castóridos primitius, Palaeocastor era majorment un animal terrestre de cau en lloc de ser semiacuático. L'evidencia fòssil sugerix que va poder haver vixcut en grups familiars com els castors moderns i amprava una estratègia reproductiva K en lloc de l'usual estratègia r de molts rosegadorés.
"Tirabuzones del diable"
[editar | editar còdic]El descobriment de Palaeocastor va sorgir del descobriment dels cridats tirabuzones del diable en les planicies del territori Sioux, Nebraska, com a formacions en forma d'hèliç del tamany d'un arbre. La forma bàsica d'estos és una allargada espiral de terra endurida que s'inserta dins del sol en una profunditat de 3 metros. Estes desconcertantes estructures varen ser dutes al coneiximent científic a través del dr. I. H. Barbour de la Universitat de Nebraska al voltant d'Harrison, Nebraska, en 1891 i 1892.[2] Llavors ell els va descriure com a esponges d'aigua dolça jagantes. Esta identificació va ser influïda per les afores a on les hèlices estaven situades: els depòsits en que estes apareixen yacer en immensos #llac d'aigua dolça en el Mioceno, fa 20 millons d'anys. També per un temps, alguns varen creure que les formes en espiral eren algun curiós tipo de vegetació extinta, encara que també molts varen permanéixer escèptics.
En 1893, el dr. Thomas Barbour va propondre que estes estructures eren els caus d'un rosegador gran, i latinizó el seu nom creant el gènero d'icnofósil Daimonhelix o Daimonelix o també Daemonelix (s'han amprat totes estes formes) i les va classificar per forma i tamany.
La disputa sobre la seua verdadera identitat va cessar quan es va trobar un castor fosilizado en una d'estes. I les marques d'arrapades que prèviament es malinterpretaron com a marques de garres són també evidencia de l'existència d'un método d'excavació distint en Palaeocastor en contrast en els castors moderns.[3] Estos rosegadors excavaven els seus caus en les seues dents incisives, no en les seues garres.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Paleobiology Database. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ Plantilla:Dead link
- ↑ Stokes (1982). Essentials of Earth History 4th Edition, Prentice-Hall, Inc., pp. 127–129. ISBN 0-13-285890-8.
- ↑ . Hooper Virtual Natural History Museum. Consultat el 9 d'abril de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Visió general dels fòssils de Palaeocastor i una reconstrucció artística(en anglés)
- Informació de Palaeocastor [1] archivat en Wayback Machine.(en anglés)