Palau Unanue
El Palau o Castell Unanue, és un Monument Històric Nacional ubicat a l'altura del km. 146 de l'antiga carretera Panamericana Sur, en les afores de la ciutat de Sant Vicente de Cañete, al sur de Llima, Perú.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]La vila espanyola de Cañete, va ser fundada en 1556 pel virrey Andrés Hurtado de Mendoza. En esta vall va rebre terres don Lorenzo d'Arona, quí aixina va donar nom a la casa i els camps que expandint-se o reduint-se es coneixen com la facenda de Sant Joan d'Arona. Per compra o herència se li varen agregar i/o desmembraron els fundos de Cerro Blanco, Gómez, Pepián aixina com les terres Guayabal que després varen formar les actuals zones d'Arona, Unanue i Montalván.
Agustín de Landaburu i Belzunce, espanyol lliberal, en morir sense descendència en Europa (al començament de el XIX) otorga estes propietats a on havia passat la seua infància i joventut, al seu ilustre mestre i polític peruà José Hipólito Unanue i Pavón (1755-1833), qui abans de fallir dividix els seus terrenys entre dos dels seus cinc fills: l'actual facenda Sant Joan d'Arona per a Francisca Unanue i de la Cuba i l'actual Agrícola Cerro Blanco (Castell Unanue) para José Unanue i de la Cuba.
Edificació del Castell Unanue
[editar | editar còdic]José Unanue i de la Cuba, quí a diferència del seu prominent progenitor, era home donat a les aventures del bon viajar aixina com a satisfacció i plaers que estan a l'alcanç de l'agricultor pròsper, va iniciar l'edificació del Castell en la década de 1840 sobre una huaca prehispánica. Li va prendre casi 60 anys per a completar l'estructura grandiosa, un proyecte personal ambiciós i costós. Construït en influències de l'arquitectura d'estil morisco, els vitrales, marbres, i les portes de bronze i fierro varen ser importats d'Itàlia. El castell té també túnels i masmorres. En 1924, l'estructura va ser utilisada com la primera presó de Cañete.
Este poc conegut personage mor sense descendència i estos camps en la seua casa -d'estil eclèctic i feta de quincha- passa als seus nebots, entre els qui destaca don Eugenio Larrabure i Unanue (1844-1916), diplomàtic, polític i historiador de significatives obres publicades, ademés de ser primer president de l'Institut Històric del Perú -hui Acadèmia Nacional de l'Història i ministre de Relacions Exteriors en vàries oportunitats. Este polifacètic personage contrau matrimoni en María Rosa Correja i Veyán, i troba temps per a cuidar en identitat local i familiar d'este monument, la fragilitat estructural del qual, constituïx en estos dies tant una vàlida evidència del nostre fragmentat passat com de l'urgència de la seua salvaguarda.
Una de les seues filles, Margarita Larrabure i Correja, es casa en Antonio Ribero Trimouille en 1921, i junts consoliden un patrimoni econòmic i cultural que hereta el seu únic fill, Antonio Ribero Larrabure, qui va assumir l'instalació de l'electricitat aixina com d'aigua i desaiguador en este senyorial immoble ocupant-se de la preservació de les seues reminiscència medievals preses d'Europa i Àsia, i les precaucions que prenia per a restaurar la pintura mural. Els seus familiars recorden la dedicació per a innovar la tecnologia i la producció agrícola aun cuando sabia que la facenda Unanue seria una de les primeres facendes confiscades per la Reforma Agrària del Govern Revolucionari de Juan Velasco Alvarado. Este amo de la Facenda Unanue va ser quí va procedir a la seua entrega completa -inclús en el mobiliari complet- a la Cooperativa Agrària 186.
Castell Unanue despuix de la Reforma Agrària
[editar | editar còdic]
Des de la Reforma Agrària de 1969, ningú ha cuidat del Castell Unanue, aun cuando és Monument Històric des de 1972 i excepcional recurs turístic de la zona.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Unanue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.