Paleocontinente

Un paleocontinente o continent antic és un àrea de la corfa continental que ha existit com a massa continental d'importància durant alguna part del passat geològic de la Terra.

Hi ha hagut moltes configuracions de la corfa terrestre, de diferents tamanys: des d'una mera colecció de menuts microcontinentes, fins a grans conglomerats de corfa formant un únic supercontinente. En el transcórrer del temps, la temperatura mija global oscila i, en això, el nivell de la mar, lo que comporta que quede exposta més o menys corfa, donant lloc a masses de terra emergida més o menys grans.

Els continents del passat varen condicionar l'evolució dels sers vius, aixina com el clima del món. Quan les masses terrestres es fragmenten, els membres d'algunes espècies es poden separar i, en això, la seua evolució divergix; aquelles que alguna volta varen ser les mateixes ara han evolucionat en un nou clima. El moviment constant d'estes masses de terra determina en gran medida la distribució dels sers vius en la superfície de la Terra. Açò és congruent en la forma en que es troben fòssils similars en continents distants. Ademés, a mida que els continents es mouen, es produïxen orogènias, una de les causes de l'expansió del gèl glacial i un clima global més fret. El moviment dels continents afecta en gran mida a la dispersió general dels sers vius en tot lo món i l'evolució del clima a lo llarc de la història de la Terra.

Alguns eixemples de paleocontinentes són Avalonia, Bàltica i Laurencia, els quals varen chocar entre sí durant l'orogènia caledónica per a formar el paleocontinente Old Ret Sandstone de Laurrusia.

Un atre eixemple inclou una colisió que va ocórrer durant l'última época del Pensilvaniense i del Pérmico primerenc (Cisuraliense) quan va haver una colisió entre els dos continents de Tarimsky i Kirghiz-Kazakh. Esta colisió va ser causada per la seua convergència torçuda quan es va tancar la conca paleoceánica.