Paleodictyon
Paleodictyon (Meneghini, 1850) és un paragénero d'icnofósilés que la seua geometria consistix en una malla formada per hexàgons.[1] Apareix en el registre geològic entre el Precámbrico i el Cámbrico inferior fins al Eoceno.[2] Li'l creïa extinguit fins que es varen descobrir marques similars en el fondo oceànic en la década de 1970.[3] Per regla general estos icnofósiles apareixen en sediments marins, encara que s'han identificat estructures similars en estrats depositats en ambients no marins.[4] Existixen diverses hipòtesis que intenten determinar com es forma Paleodictyon:[5] podria ser un sistema de túnels a on proliferarien bactèrias que servirien d'aliment a un organisme bentónico; una impressió creada per un organisme de la classe Xenophyophorea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010).Biological Materials of Marine Origin.Springer Netherlands.1
- 137-141.ISSN 2211-0593.
- ↑ «Paleodictyon : (Meneghini, 1850)» (en anglés). Consultat el 2 d'agost de 2013.
- ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 2 d'agost de 2013.
- ↑ Bromley, R. G. (2012). Trace Fossils: Biology, Taxonomy and Applications, 2ª edició (en anglés), Routledge, pp. 384. ISBN 9781135076078.
- ↑ (2003).American Geophysical Union, Fall Meeting.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleodictyon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.