Panchlora azteca

Panchlora asteca és una espècie de panderola del gènero Panchlora, família Blaberidae. Va ser descrita científicament per Saussure en 1862.

Descripció

En 1838, quan Hermann Burmeister va descriure el gènero Panchlora, estes varen ser les principals característiques que ho diferenciaven d'atres gèneros de panderoles:

Les antenes són més curtes que el cos. Les ales inferiors són més curtes que les superiors, i rectes. Les ales superiors són correosas, en venes elevades; una llínea curva està impresa al voltant del escutelo. La part superior del protórax, el pronoto, presenta un marge angulado que es proyecta per damunt del escutelo. La part més llarga de la pata, el fèmur, presenta espines. Les puntes de les pates tenen un parell de garres entre les quals es troba una estructura similar a una almohadilla: el arolio. Abdós sexes són alados.

En 1862, quan Henri Louis Frédéric de Saussure va descriure formalment l'espècie Panchlora asteca, estes són algunes de les característiques que va destacar:

El cos és obscur, en una taca entre els ulls. El pronoto és molt curvat cap a dins en un marge curvat cap a fòra. La llongitut del cos s'estima en 0,027 cm, presumiblement 2,7 cm.

Per a la seua identificació, val la pena revisar les observacions de grau d'investigació de les espècies enviades per científics ciutadans en el lloc web iNaturalist.

Distribució

Panchlora asteca és endèmica únicament de Mèxic. S'ha documentat en els estats de Veracruz i Oaxaca, en el centre i sur del país, i en el Districte Federal que comprén la Ciutat de Mèxic. També es troba en l'estat més meridional de Mèxic, Chiapas. Les imàgens d'esta pàgina mostren a un individu de l'estat central de Querétaro.

Hàbitat

En Chiapas, Panchlora asteca es descriu com una de les panderoles més freqüents en els boscs preservats. Les imàgens d'esta pàgina mostren un eixemplar trobat en el pis de ciment d'un garaig en una residència a les afores d'un chicotet poble en el centre de Mèxic, junt a un rancho i xares, a una altitut d'uns 1900 metros (6200 peus).

Filogenia

Un estudi molecular filogenético que va utilisar sis marcadors moleculars sugerix que Panchlora azteca pertany a un clado d'orige suramericà, conegut com Panchlorinae; és present en Amèrica i Àfrica. És el primer linaje divergent dins de la família de les panderoles jagantes, els Blaberidae, ocupant aixina la posició basal en el arbre filogenético, és dir, és el grup germà del restant dels Blaberidae. Açò sugerix una formació primerenca del gènero dins de la família.

Un atre estudi designa al gran gènero Panchlora com l'únic gènero dels Panchlorinae del Neotrópico, i sugerix que la diversificació més primerenca de Blaberidae va tindre lloc en la regió neotropical, encara que quatre espècies de Panchlora es troben en els tròpics africans.

Etimologia

El nom del gènero Panchlora es basa en el grec πάς, que significa «tot, total», i χλοερός, que significa «vert». «Totalment vert», perque l'espècie sobre la que es va erigir el gènero, Panchlora viridis, era efectivament completament vert.

El nom de l'espècie, asteca, sense dubte es referix als antics azteca del centre de Mèxic, a on s'ha observat principalment la Panchlora asteca. Quan Saussure va descriure l'espècie,va mencionar el lloc a on s'havia recolectat l'espècimen tipo simplement com «Mèxic càlit».

Enllaços externs

• Panchlora asteca Interim Register of Marine and Nonmarine Genera (IRMNG).