Panderichthys
Panderichthys és un gènero extint de peixos sarcopterigios similars a un tetrápodo que varen viure durant el periodo Devónico Superior (Frasniense), fa 380 millons d'anys; va ser trobat en Letònia. Media de 90 a 130 cm de llongitut. Tenia un cap gran similar a la dels tetrápodos. Panderichthys es considera el parent evolutiu més propenc als tetrápodos que encara posseïa aletas.[1]
Panderichthys posseïx característiques intermiges entre els peixos d'aletes lobuladas i els primers tetrápodos, com Acanthostega. l'evolució de peix a tetrápodo terrestre va requerir molts canvis fisiològics i anatòmics, que varen afectar principalment a les patas i les seues estructures de soport, les cintures.
Els fòssils de Panderichthys, ben preservats, mostren clarament esta transició, lo que fa d'este eixemplar un rar i molt important troballa per a explicar l'història de la vida.[2]
Panderichthys va ser el ancestro dels primers tetrápodos, a partir dels quals varen descendir el restant de vertebrats terrestres, inclós el home.
La característica més notable de Panderichthys és l'existència d'un espiràcul, un tubo vertical que s'obria sobre el seu cap i que usava per a aspirar aigua mentres es trobava enterrat en el fanc. L'espiràcul es va transformar, durant la seua evolució, en l'estrebe, un dels tres huesecillos del oït mig.
Una recent reexaminación dels fòssils coneguts[3] ha mostrat quatre ràdios gose-vos distales molt diferenciats en l'extrem de les aletas. Estos ossos, similars a dits, no mostren articulacions i són molt curts, pero, no obstant, representen una forma intermija entre els peixos i els tetrápodos.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Panderichthys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.