Panela (heràldica)
En la heràldica espanyola es coneix com '___protected_title_0___' a una figura natural similar a un full en forma de cor i el pecíol apuntant cap a dalt.[1]
Orige
[editar | editar còdic]Segons una llegenda, el seu orige es remonta a una batalla entre els bandos oñacino i gamboíno en la serra alavesa de Arrato, tan cruenta que el riu Zadorra es tiñó de sanc i els fulls d'àlber, cobertes de pols, varen quedar desparramadas sobre ella.[2] En recort d'este enfrontament, els Guevara haurien pres les següents armes:
Para Ricardo Becerro de Bengoa, les panelas són flors grans que suren sobre l'aigua i que el vulgo crida «carabasses».[2] En una llínea similar, Menéndez Pidal de Navascués propon que esta figura heràldica és equivalent als fulls de tila trobades com a adorn dels vols de les cimeras, en l'àrea germànica, i al nenúfar francés.[3]
Us en el heràldica espanyola
[editar | editar còdic]Dels 1387 escuts del armorial gentilici espanyol blasonados en fulls, el 83% conté panelas, generalment en número de cinc i colocades en aspa.[1] D'esta forma, es convertix en el full per excelència del heràldica espanyola, com és l'ortiga en el cas alemà o el roure en Anglaterra. Les heràldiques més abundants en panelas són la vasca i navarresa, mentres que la seua freqüència en el restant de les comunitats es troba per baix de la mija nacional.[1]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panela (heráldica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.