Panthera onca mesembrina
El jaguar patagónico o pantera patagónica (Panthera onca mesembrina), és una subespecie extinta de jaguar, i endèmica d'Amèrica durant el Pleistoceno [1] El seu hàbitat s'estenia principalment en la Patagonia, des de la Regió de Magallanes del sur de Chile. Es coneix per varis eixemplars fragmentarios, el primer dels quals va ser trobat en 1899 en la "Cova del Milodón" en Chile. Estos fòssils varen ser referits a un nou gènero i espècie "Iemish listai" pel naturaliste Santiago Roth, qui va pensar que podrien ser els ossos del iemisch mitològic del folclore tehuelche. Una expedició posterior va recuperar més ossos, inclós el cràneu d'un macho gran que va ser descrit en detalle per Ángel Cabrera en 1934. Cabrera va crear un nou nom per als restants del félido jagant, Panthera onca mesembrina, despuix de donar-se conte de que els seus fòssils eren casi idèntics a jaguars moderns. La validea d'esta subespecie és discutida per alguns paleontòlecs, en 2017 es va reportar que els fòssils d'este gran félido, en realitat serien restants de l'extint lleó americà, Panthera atrox.[2]