Papir 49

Papir 49

El Papir 49 (en la numeració Gregory-Aland), designat com $𝔓$⁴⁹, és una còpia antiga del Nou Testament en grec. És un manuscrit en papir de la Carta als Efesios, sobreviu en una condició molt fragmentada. El manuscrit ha segut assignat paleográficament a el III. Provablement era una part del mateix manuscrit conegut com el Papir 65. Este vi d'Egipte i va ser comprat per la Biblioteca de l'Universitat de Yale. Textualment és molt propenc al Còdex Sinaítico i al Vaticà. El text del manuscrit ha segut publicat en diverses ocasions.

Descripció

El tamany original dels fulls era de 18 centímetros d'alt per 25 centímetros d'ample. El full està danyat en la part superior, i sis llínees del seu text s'han perdut. En el present el full medix 20.3 cm per 13.3 cm. Els màrgens interns i externs són de 3 centímetros d'ample; els màrgens superior i inferior s'han perdut.

El manuscrit ha sobrevixcut en una condició fragmentada i conté el text de Efesios 4:16-29; 4:31-5:13. Segons Kurt Aland, és un dels tres manuscrits més antics en el text de la Carta als Efesios.

El text està escrit en una columna per pàgina de 29 llínees, en 38 lletres per llínea (com a promig). L'espai del text ocupada al voltant de 20,5 a 12 cm. No té marques d'aspiracions (esperit asprós, esperit suau) ni accents. Els dos punts (:) és l'únic signe de puntuació. Les lletres estan una miqueta inclinades a la dreta; l'escritura mostra l'influència de l'escritura en cursivas. Va ser escrit per un escriga professional. Els noms sagrats, (nomina sacra), estan escrits de manera abreviada.

Segons Comfort, el $𝔓$⁴⁹ i el $𝔓$⁶⁵ vénen del mateix manuscrit. Abdós manuscrits té les mateixes mides, i el mateix número de llínees per pàgina. Abdós varen ser escrits per un escritor documental, abdós manifesten la mateixa formació de certes lletres, com la titulada lambda, titulada sigma, estesa iota, i llaurada ypsilon. Els noms sagrats (nomina sacra) i les abreviatures estan escrites en la mateixa forma prou inusual, una llínea llongitudinal en la part superior en una tendència a estendre's a la dreta dona un valor just per damunt de l'última lletra de la paraula abreviada. Bradford Welles comenta que "no hi ha cap cas de diferència en la forma de les lletres entre els dos papirs". Tampoc usa lligam. L'única diferència esta en el número de lletres per pàgina: el $𝔓$⁶⁵ té més lletres per llínea (42). La mateixa situació existix en el Papir 75. L'escriga de el $𝔓$⁷⁵ sembla haver-se donat conte de que s'estava quedant sense fulls en el seu còdex i va agregar tres lletres en cada llínea i inclús llínees extra. El manuscrit podria ser un dels manuscrits més antics que mostren un còdex complet de Pablo, junt en el Papir 13, Papir 15/Papir 16, Papir 30, Papir 46, i el Papir 92.

Text

El text grec d'esta còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Aland ho atribuïx com un “casi un text Normal”, i ho va ubicar en la Categoria I. Bruce M. Metzger ho identifica com un text alejandrino. Segons Philip Comfort i David Barrett el manuscrit mostra una profunda coincidència en el Còdex Sinaítico i el Còdex Vaticà (en 14 de 16 variants textuals).

Variants textuals

En Efesios 4:23, el $𝔓$⁴⁹ té una llectura textual rara εν τω πνευματι (en esperit) en lloc de la llectura τω πνευματι (esperit). La llectura del còdex coincidix en el Còdex Vaticà, Minúscula 33, 1175, 1739, 1881 i varis atres manuscrits.

Efesios 4:28, té una llectura textual inusual ταις χερσιν το αγαθον, coincidix únicament en el ${𝔓}^{46}$, segon corrector del Còdex Sinaítico, Còdex Vaticà, algunes en llatí antic, i la vg^st. El restant dels manuscrits tenen les llectures: το αγαθον (Porphiriano, minúscula 6, 33, 1739, 1881); το αγαθον ταις χερσιν (Angelico, Athous Lavrense, 323, 326, 614, 630, 945); το αγαθον ταις ιδιαις χερσιν (Còdex Mosquense I, 2495); ταις ιδιαις χερσιν το αγαθον (Còdex Sinaítico, Alejandrino, Còdex de Beza, Augiense, Boerneriano, 81, 104, 365, 1175, 1241, 2464, vg^cl).

Efesios 5:4, té la llectura textual και (i), coincidix en el ${𝔓}^{46}$, el primer corrector del Còdex Sinaítico (א¹), Còdex Vaticà, segon corrector del Còdex de Beza, manuscrits de la tradició textual bizantina, Peshitta, manuscrits en dialectes copto i boharic; les atres llectures η (o) coincidixen en el Còdex Sinaítico, Alejandrino, Beza, Augiense, Boerneriano, Porphyriano, minúscula 81, 104, 326, 365, 1175, 1241, 1739, 2464, manuscrits en llatí antic, sir^h, i manuscrits en copto en dialecte sahidic.

Efesios 5:5, té la llectura ο εστιν (que és), coincidix en els manuscrits: ${𝔓}^{46}$, Sinaítico, Vaticà, Augiense, Boerneriano, Athous Lavrense, 33, 365, 1175, 1739, 1881, 2464, Llatí antic, Peshitta, manuscrits en copto (Sahidic i Bohairic); les atres llectures ος εστιν (que és) coincidixen en el Còdex Alejandrino, Còdex de Beza, i manuscrits de la tradició textual bizantina.

Efesios 5:9, té la llectura textual φωτος (llum), coincidix en el Còdex Sinaítico, Alejandrino, Vaticà, Beza, Augiense, Boerneriano, Porphyriano, minúscula 6, 33, 81, 629, 1175^c, 1739, 1881, 2464, alguns manuscrits en llatí antic, Peshitta i manuscrits en copto. La llectura reading πνευματος (esperit) es troba en els manuscrits ${𝔓}^{46}$, D², Ψ, la majoria de manuscrits bizantins i sir^h.

Vore també

• Llista de papirs del Nou Testament