Paracoro

El paracoro d'un líquit pot ser definit com el volum ocupat per un mol d'eixa substància en estat líquit, corregit per la força de cohesió entre les seues molècules per mig de la tensió superficial. En 1924 S. Sudgen va deduir empíricamente la següent equació:

$P=\frac{M{\gamma }^{1/4}}{d}$

a on:

• M = pes molecular del líquit
• γ = tensió superficial del líquit a la temperatura a la que es calcula el paracoro
• d = densitat del líquit a la mateixa temperatura

Ya que la relació M/d representa el volum molar del líquit, és dir el volum ocupat per un mol del líquit, l'equació anterior pot escriure's com

$P={\mathrm{V}}_m{\gamma }^{1/4}$

d'a on es torna clara la definició donada inicialment per al paracoro com un "volum molar corregit".

Estudiant el paracoro de séries homòlogues de composts orgànics, Sudgen va aplegar a l'important conclusió de que el paracoro era una propietat aditiva. Açò significa que el paracoro d'una substància es pot calcular sumant els valors dels paracoros de cada u dels àtoms que formen la molècula, més les contribucions corresponents a les característiques estructurals de la molècula (enllaços senzills i múltiples, presència d'anells). Estos valors del paracoro s'obtenen experimentalment i es poden trobar tabulados en la lliteratura especialisada.

Una important aplicació del paracoro consistix en la possibilitat d'assignar una determinada estructura a un compost químic i no alguna atra estructura. Un eixemple és el paraldehído, un trímer del acetaldehído, al que se li va assignar una estructura cíclica sobre la base de la concordancia entre el paracoro medit experimentalment i el paracoro teòric deduït aditivamente, descartant d'esta manera l'atra possibilitat d'una estructura de tipo llineal.