Paradiso (novela)

Erro al crear miniatura:

Paradiso (novela)

Paradiso és la primera novela del poeta, ensagiste i noveliste cubà José Lezama Lima, i l'única que va publicar en vida. Va ser publicada per primera volta en 1966. És considerada l'obra mestra de Lezama i una de les noveles més importants i innovadores en llengua espanyola.

Ha segut duta al cine recentment en el títul de El viager immòvil, dirigida per Tomás Piard i produïda pel ICAIC.

Història

Publicada en 1966, el procés d'escritura va prendre a Lezama Lima casi dèsset anys, ya que el primer capítul va aparéixer publicat en dos números de la revista Orígens ya en 1949. Posteriorment varen ser apareixent uns atres.

Concebuda com la síntesis i culminació del seu sistema poètic, la novela seguix la formació del poeta José Cemí des de la seua infància, remontant els seus orígens familiars, fins als seus anys universitaris. Es tracta d'un text complex, no solament pel seu barroquisme i la seua exuberància poètica, sino també pel seu caràcter heterogéneu, que combina elements narratius, poètics i ensayísticos, en una obra de caràcter iniciático i parcialment autobiogràfica, lo que ha dut a alguns a considerar-la com novela d'aprenentage.

Recepció

La publicació de Paradiso va provocar un sinfín de crítiques diverses. Els primers i més efusivos reconeiximents li varen aplegar de l'estranger, contant a Octavio Pau i Juliol Cortázar entre els més entusiastes. El Nobel mexicà li va escriure una carta poc despuix de l'aparició de la novela:

Cortázar, per la seua banda, va expressar:

En els seus instants més alts Paradiso és una cerimònia, alguna cosa que preexistix a tota llectura en fins i modos lliteraris; té eixa acuciosa presència típica de lo que va anar la visió primordial dels eléatas, amalgama de lo que més vesprada es va cridar poema i filosofia, nueta confrontació de l'home en un cel de salpes d'estreles. Una obra aixina no es llig; li la consulta, s'alvança per ella llínea a llínea, suc a suc, en una participació intelectual i sensible tan tensa i vehement com la que des d'eixes llínees i eixos sucs nos busca i nos revela.

Dos anys més vesprada, el crític mexicà Carlos Monsiváis va escriure:

¿Qué és Paradiso? La multiplicitat dels seus nivells, dels órdens del coneiximent que involucra, fan impossible una sola resposta: és tractat de teogonía; diàlec platònic sobre el ser, el sexe (ortodox i heterodoxo) i la consciència; fabulación i mit; revisió i invenció de l'idioma, monument barroc. En qualsevol d'estos órdens, Paradiso resulta un eixercici i un guany totalizadores. (...) López Velarde s'enllaça ací en Lezama: en Paradiso tot és reconquista: reconquista de l'infància; reconquista del primer goig i la primera sorpresa davant el coneiximent; reconquista de les potencialitats d'un llenguage que potser mai havia segut nostre, pero que estava allí, a la nostra disposició, per a que s'extinguira la conseja de la pobrea de recursos de l'espanyol i es acreciera la llegenda d'una ignorança que havia deixat sense explorar, conquista i assimilar tot un idioma; reconquista de la metàfora, eixa incursió comparativa, que en Lezama es torna deliri de l'extrapolació.

Estos comentaris varen contrastar en la dura crítica oficial (en excepcions com Vitier o Carpentier), que la va calificar d'hermètica, morbosa i pornogràfica, especialment pels seus passages homoeróticos. Esta polèmica (que va terminar en el retir de la novela de les llibreries), sumada a la decisió de Lezama d'otorgar el Premi Julián del Casal al poemari Fora del joc d'Heberto Padilla en 1968, en contra del veredicte de l'UNEAC, va significar la pèrdua del favor del govern revolucionari, en el qual havia mantingut bones relacions fins a eixe moment. Encara hui, la relació entre Lezama i el govern cubà seguix sent matèria d'intensos debats i versions trobades.

Més de cinquanta anys despuix de la seua aparició, seguix sent una novela que trenca en els cànons de la lliteratura tradicional i que impon un gran repte al llector. Va ser inclosa en la llesta de les 100 millors noveles en espanyol del sigle XX del periòdic espanyol «El Món».