Parc nacional Podocarpus
El parc nacional Podocarpus abreviat com PNP és un parc nacional ubicat en les províncies de Loja i Zamora Chinchipe, en el sur oriente del Equador. Va ser instaurat el 15 de decembre de 1982. El parc és una zona de megadiversidad i una zona d'alt grau d'endemisme per la seua ubicació entre sistemes biològics diversos.[1][2]
S'estén sobre 146 280 ha o 1468,8 km².[1] En les dos estribaciones de la cordillera Oriental dels Vages fins a les conques dels rius Nangaritza, Numbala i Loyola. Prop del 85 % del parc està en la província de Zamora Chinchipe i prop del 15 % en la província de Loja.
El parc nacional es va establir en la finalitat de protegir al bosc més gran de romerillos en el país, compost per tres espècies del gènero Podocarpus, l'única conífera nativa de l'Equador.
Dins del parc s'ha desenrollat un mig biològic únic, representant especialment per la avifauna única en l'àrea. El parc nacional Podocarpus alberga un complex de més de cent estanys, una de les més conegudes són les Estanys del Compadre.[3] També hi ha cascades, canons i vàries classes de mamífers i plantes.
Per a accedir al parc existixen dos entrades principals corresponents a les seues zones biogeográficas, una està en el Sector Cajanuma en la zona biogeográfica alta. L'atra està en el Sector Bombuscaro, corresponent al riu Bombuscaro en la zona biogeográfica baixa. Ademés existixen dos accessos alternatius en la zona biogeográfica alta de la província de Zamora Chinchipe, un està en el Sector Romerillos, corresponent al riu Jamboé i un atre menys conegut ingressant pel cerro Toledo des de la via Yangana-Valladolit, sent la de Cajanuma la més coneguda.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Clima
[editar | editar còdic]Les condicions climàtiques dins de el PNP estan influenciades per la seua ubicació en el divisori d'aigua entre l'alvertent del Pacífic i Atlàntic, ademés de la variabilitat altitudinal de l'àrea.[4] La zona este del parc es troba incidida per la planura amazónica per lo que presenta una major humitat; en la zona oest la humitat i precipitació és menor degut a que està influenciada per les valls seques interandinos de Loja i Vilcabamba.[1]
Segons el Model Bioclimàtic d'Ecosistemes de l'Equador Continental, el parc presenta quatre ombrotipos: Hiperhúmedo inferior, Humit inferior, Humit superior i Subhúmedo superior.[5]
L'altitut condiciona la temperatura dins de l'àrea de protecció, està registra temperatures mínimes de 9 °C en la zona d'páramo i un màxim de 21,7 °C en les estribaciones orientals. El registre històric determina una mínima de 3,2 °C en el parc i una màxima de 29,4 °C.[1]
El PNP presenta una precipitació anual de 1730 mm, dites precipitacions varien entre 1142 mm i 2261 mm.
Hidrografia
[editar | editar còdic]La major part de el PNP es troba en l'alvertent amazónica. En l'àrea protegida s'originen tres sistemes hidrogràfics: ric Maig i riu Zamora en l'alvertent atlàntic, i riu Catamayo cap al Pacífic. El riu Catamayo naix de la cordillera Sabanilla, este es troba format pel riu Maco, Malacatos, Cedral, Chiriguana, Misquiaco, i Sant Francisco; este sistema hídric és de gran importància per a les activitats agrícoles en les valls de Vilcabamba i Malacatos. En la cordillera Paredones, s'origina el riu Nangaritza, format pels rius Numpatacaime, Chumbiriaza, Tzentganga i Shai‐em; en la mateixa cordillera també s'origina el riu Zamora, format per rius com Bombuscaro, Jamboé, Sabanilla i Sant Francisco; ric Maig o Chinchipe, els seus afluents són els rius Numbala, Quebrada Fonda, Loyola i Vergel.[1]
La ciutat de Loja, Chinchipe (cantón Palanda), Zamora (cantones Loja i Zamora) i Nangaritza (cantón Nangaritza).
La presència de les hidroelèctriques i proyectes relacionats en aigua de rec i consum demostren l'importància de el PNP per al manteniment del recurs hídric de les microcuencas que es presenten dins de l'àrea protegida. No arrancar els fulls plantes entre atres coses. Sí.
Característiques biològiques
[editar | editar còdic]Flora
[editar | editar còdic]El parc posseïx una flora excepcional, ha segut considerat el Jardí Botànic d'Amèrica, puix està situat en el territori a on se sobreponen els centres d'endemisme dels Vages del nort i Tombes.
En els seus ecosistemes de boscs humit montano i montano baix, localisats en el nuc de Sabanilla, aixina com dels boscs molt humit montano i premontano en la conca del riu Numbala, hi ha més de quatre mil espècies de plantes entre les que es destaquen arbres que poden medir fins a quaranta metros com el romerillo, del com du el nom el parc, i moltes atres valioses com la cascarilla, denominat l'arbre nacional de l'Equador, i una varietat infinita d'orquídees.
Existixen diferències puntuals entre la vegetació dels páramo de la zona i del nort del país, bàsicament perque es troben més baixos, en les crestes de les montanyes i en la zona de transició d'un verdader páramo que no es desenrolla a plenitut, per la poca elevació del terreny. Entre les principals espècies trobades en la regió estan la chilca, llorer, aguacolla, uvilla, sauco negre, pumamaqui, sapan, arrayán, cashoco, aliso, acacia, sàlvia, guato blanc, cedre, higuerilla, nogal, yumbingue i canelón.
Fauna
[editar | editar còdic]Este parc nacional alberga més de siscentes espècies d'aus. Lo que representa el 38 % de les aus d'Equador i el 6 % d'aus mundials. Per açò, li l'ha definit com un àrea important per a la conservació d'aus.[6] També s'han registrat en el seu interior quarantassís espècies de mamífers, incloent l'orso de anteojos (Tremarctos ornatus), tapir andino (Tapirus pinchaque), rata marsupial comú (Caenolestes fuliginosus), rabosot hediondo (Conepatus semistriatus), cérvol nano (Pudu mephistophiles), entre uns atres.[7]
Espècies en perill d'extinció
[editar | editar còdic]Es troben en perill d'extinció els arbres de romerillo, cascarilla, cedre i pituca; aus com el trogón, pava del mont, loro de galtes dorades i el gall de la penya; i els mamífers com el gose de anteojos, danta, tigrillo, venado i llop d'páramo.
Visitants
[editar | editar còdic]Per a visitar este lloc existixen quatre senderes: Orso de Anteojos de 400 m en una pendent moderada i de fàcil accés; el bosc nuvolat, de 750 m; El Mirador en 1,5 km són de nivell mig. Adicionalment per a excursions d'un dia, es pot continuar el circuit per la sendera El Mirador en un recorregut de 3,5 km . Per a retornar fins al refugi, pero algunes parts d'esta sendera són difícils per lo que es deu extremar la seguritat en el camí. Ademés, hi ha senderes llargues a on es necessita fer acampament.
Loja és la ciutat més prop en aeroport; pero Zamora també es queda prop. De Loja es tarda 25-40 minuts per a aplegar a 3 de les 4 entrades, i 2 hores per a aplegar a l'entrada Vilcabamba.[8]
Punts d'atracció turística
[editar | editar còdic]Zona Alta
[editar | editar còdic]- Centre administratiu
- Estanys dels Compadres
- Cerro Toledo a 12 km de la via Yangana-Valladolit
Sector Romerillos
- Mines de Sant Luis
Zona Baixa
[editar | editar còdic]Sector Bombuscaro
- Centre administratiu en les seues cabanyes
- Cascada La Chismosa
- Cascada La Poderosa
- Cascada Pepe zona baixa
- Sendera Higuerones
- Orquideario
- Pont sobre el riu Bombuscaro
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ministeri de l'Ambient d'Equador. «Pla de Maneig del Parc Nacional Podocarpus» (pdf). Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2018. Consultat el 8 de juliol de 2014.
- ↑ PLOS ONE.15(9)
- i0238306.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0238306.Consultat el 2022-05-21.
- ↑ doi:10.13140/RG.2.2.32548.88963.Consultat el 2022-05-21.
- ↑ La Granja.30(2)
- 7–18.ISSN 1390-8596.doi:10.17163/lgr.n30.2019.01.Consultat el 2022-05-21.
- ↑ Melo, P., Herrera, X., & Galeas, R. (2013). Model Bioclimàtic de l'Equador Continental. (MAE, Ed.) Obtingut de SNI: http://app.sni.gob.ec/sni-
- ↑ La Granja.30(2)
- 7–18.ISSN 1390-8596.doi:10.17163/lgr.n30.2019.01.Consultat el 2022-05-21.
- ↑ ACI Alvanços en Ciències i Ingenieries.10(1)ISSN 2528-7788.doi:10.18272/aci.v10i1.862.Consultat el 2022-05-21.
- ↑ Informació Turistica de Loja
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Podocarpus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.