Parc natural de la Serra de Cardeña i Montoro
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Parc Natural Serra de Cardeña i Montoro se situa en l'extrem nort-oriental de la província de Còrdova (llimitant en Jaén i Ciutat Real) i té 38.449 hectàrees de dos municipis: Cardeña i Montoro.[1]
Presenta un relleu suau i alomado, que va fent-se més abrupte en el llímit oriental (conca del ric Egües).
El refugi natural de la fauna ibèrica
[editar | editar còdic]Es troba entre els espais naturals d'Andalusia que major diversitat de fauna ibèrica acull en el seu interior, potser per les seues condicions de vegetació en les que la dehesa, el mont i la pinada servixen de sustente als ecosistemes predominants en la zona. Pese a l'existència dins del parc d'un gran elenc d'espècies protegides i no protegides, el visitant pot admirar en el seu acostament a la fauna del lloc al cérvol, les perdius i llebres o conills.
Contemplar-les significa també gojar d'una vegetació interminable que en les seues tres varietats, aporta la suficient sensació de pau i assossec per a poder gojar d'una estància llunt dels perturbadores entorns urbans.
Una passejada verda i callat
[editar | editar còdic]
El parc natural Serra de Cardeña i Montoro corona, des de l'extrem de la comarca d'Els Pedroches, la zona nort-oriental de la província de Còrdova. La pervivencia d'ecosistemes apreciats, les seues potencialitats per a alcançar un desenroll econòmic sostenible, i la seua capacitat com a àrea d'espargiment i educació ambiental varen ser tres dels factors que el Parlament d'Andalusia va tindre en conte quan, per mig de la Llei 2/1989, de 28 de juliol, va otorgar a este espai la categoria de parc natural.
El parc natural llimita en les províncies de Jaén i Ciutat Real, quedant repartit entre els térmens municipals de Cardeña i Montoro. El seu relleu suau i alomado és característic de Serra Morena i forma una unitat paisagística en el parc natural Serra de Andújar, en el que llimita pel seu flanc oriental.
La formació geomorfològica de batolito –gran massa de roques creades a partir de la solidificació del magma- es manifesta en blocs redonejats de granit d'un metro de diàmetro, denominats “birles”. Pero esta suavitat, a la seua volta, contrasta fortament en la brusquetat i el escarpado de gran bellea dels tallats i barranqueras del seu sector més oriental.
Front a este paisage d'equilibri, el ric Egües, llínea divisòria natural en el parc veí, recorre el seu alvertent oriental a través de grans barranqueras i excava al seu pas una vall escarpado d'enorme bellea.
La seua ribera s'adorna d'una exuberante vegetació en forma de boscs en galeria que acullen a una fauna interessantíssima, entre les que el visitant podrà gojar del gat cerval, el llop i la llúdria. Els seus 40 km de llongitut llineal drenan este incomparable espai natural ajudat per les rieres Arenenc, Martín Gonzalo i Corcomé.
L'impronta selvada del parc ha segut respectada per l'acció humana, que la seua presencia resulta mínima. Les altures oscilen entre els 180 i els 828 m i les màximes cotes se situen en els Picos Colmena (828 m) i Pingajo (805 m).
A la seua incalculable riquea natural, suma la llarga i intensa trayectòria cultural dels núcleus del seu entorn. El relleu que es presenta en els últims trams dels caixers proporciona unes circumstàncies favorables per a la construcció de pantans. Existixen en la zona dos assuts localisats en el riu Egües i en la riera de Martín Gonzalo.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural de la Sierra de Cardeña y Montoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.