Anar al contingut

Parlament d'Hongria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Budapest-Parliament-0001.jpg
Parlament d'Hongria


El Parlament (Plantilla:Lang-hu = Casa del País) és provablement l'edifici més conegut de Budapest. És la sèu del llegislatiu hongarés i atres institucions, com la biblioteca del Parlament. Es troba en el districte V de la ciutat, junt al riu Danubio, situant-se l'entrada principal en la plaça Kossuth.

L'edifici va ser construït entre 1884 i 1902, seguint els plans d'Imre Steindl, que es va quedar cego uns mesos abans de l'inauguració. És el major edifici del país, escenari de les reunions de l'Assamblea Nacional d'Hongria i el segon major parlament del món darrere del de Romania. És d'estil neogótico, encara que en algunes particularitats.[1]

Realisació

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

L'idea de que el Parlament hongarés tinguera un edifici propi ya es va plantejar en la primera mitat de el XIX, ya que despuix d'estar basat en Bratislava va passar a reunir-se en el Pesti Vigadó o en el Museu Nacional en Budapest.[2] Al voltant de 1840 Mihály Pollack va dissenyar un edifici d'estil renaixentiste para Nádor József, pero no va aplegar a realisar-se. En 1844 es va convocar un concurs per al futur edifici, que estava previst construir en el solar de l'actual Erzsébet tér. No obstant, la Revolució i Guerra d'Independència de 1848-49 va detindre l'evaluació de les 42 candidatures rebudes, i la majoria dels plans es varen perdre entretant. En 1861 es va tornar a plantejar la qüestió d'un edifici provisional. La construcció va començar en 1865, segons els plans de Miklós Ybl, en l'actual Bródy Sándor utca. L'edifici, que hui alberga l'Institut Cultural Italià de Budapest, es va terminar en només onze mesos. El disseny de l'edifici permanent actual es va licitar quinze anys més tart, en 1880.[3]

El Parlament va aprovar una llei sobre la construcció d'un edifici en el lloc a on es trobava la primera central hidràulica temporal de Pest, que va ser entregada en 1868 en la Flotillenplatz, en la vora esquerra del Danubio: Llei LVIII de 1880. En 1881 es va convocar un concurs de disseny basat en dita llei. Varis arquitectes excelents varen solicitar construir una sèu governamental permanent per a Hongria. El determini per a la licitació va expirar l'1 de febrer de 1883, data en la que s'havien rebut dèneu presentacions. Sobre la base de l'evaluació es varen otorgar quatre premis iguals: “Constitució I”, “Patres conscripti” i “Constitució II”. i el "Sc. El premi va ser otorgat a un disseny en el títul "Stephani regis". [4]

Els quatre proyectes recompensats varen ser:

  • Imre Steindl, "Constitució I". Disseny d'edifici neogótico
  • El disseny "Patres conscripti" d'Alajos Hauszmann, que irradia neobarroco i neoclassicisme
  • Albert Schickedanz i Vilmos Freund “Constitució II”. Una creació colectiva, que es va basar principalment en l'arquitectura antiga.
  • Otto Wagner i els seus colaboradors "Scti". Obra neorenacentista de Stephani Regis



Curiosament, el pla de Hauszmann era l'únic que imaginava l'edifici perpendicular al Danubio, a pesar de que segons la licitació, la frontera principal devia mirar cap al Danubio. L'únic disseny neobizantino de Károly Gerster evocava un autèntic palau oriental, que va anar especialment elogiat pel seu caràcter imponent, encara que va resultar que l'espai interior planificat era insuficient. (Steindl es va vore obligat posteriorment a realisar correccions per llimitacions d'espai.) [5]

L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte hongarés Imre Steindl i va nàixer en l'esperit de historizar l'eclecticisme, en una planta i edifici barroc d'influència massiva i pràcticament neogótico en els seus detalls. Este edifici monumental va ser construït seguint la moda del neogótico vienés, en l'influència de Friedrich von Schmidt.[6] Schmidt va construir l'iglésia de La nostra Senyora de la Victòria en Viena en l'estil gòtic del Rin, i la seua cúpula va tindre una gran influència en Imre Steindl quan va dissenyar la cúpula del Parlament de Budapest.[7] En motiu de l'existència milenària de l'estat hongarés, el 8 de juny de 1896, es va celebrar la primera sessió de l'Assamblea Nacional en el nou edifici parlamentari, en l'edifici encara en construcció.[8]

La condició per a la construcció del Parlament era que solament s'utilisaren materials de construcció nacionals. Una excepció són els huit monolits de marbre junt a l'escala principal. La primera excavació va tindre lloc en el terreny de la plaça Kossuth Lajos el 12 d'octubre de 1885. Durant la construcció, un promig de sèt mil persones varen treballar durant dèsset anys, movent 176.000 metros cúbics de terreny. Es varen utilisar 40 millons de rajoles, mig milló de pedres decoratives i 40 kg d'or.

Encara que l'edifici va ser inaugurat en 1894, no estava llest en eixe moment, ni tan sols en 1902, moment en el que abdós cambres del parlament s'havien traslladat. La construcció es va prolongar fins a 1904.[9]

El 23 d'octubre de 1989, Mátyás Szűrös, com a president interí del país, va proclamar la Tercera República d'Hongria des d'un balcó de l'edifici, terminant la República Popular d'Hongria.[10][11][12]

L'edifici en sí té 268 m de llarc, 123 m d'ample i la seua cúpula s'eleva fins als 96 m d'alt, en una superfície construïda de 17.745 metros quadrats i un volum de 473.000 metros cúbics, l'edifici conta en total en 691 dependències. El costat que dona al Danubio és la frontera principal, pero l'entrada principal oficial s'obri des de la plaça Kossuth Lajos.

Característiques

[editar | editar còdic]

L'edifici del Parlament està construït en estil Renaixença gòtica; té una frontera simètrica i una cúpula central. La cúpula és d'estil renaixentista.[13]


La disposició de l'edifici del Parlament és completament simètrica, ya que l'edifici va ser construït per a un parlament bicameral en 1896. L'ala nort albergava la cambra alta, i l'ala sur albergava la cambra baixa. Les dos sales de reunions són imàgens especulares una de l'atra. En l'actualitat, la cambra baixa s'utilisa per a sessions parlamentàries, mentres que la cambra alta està oberta als turistes i s'utilisa per a reunions de grups parlamentaris, conferències i recepcions. És interessant que l'estora del sol del saló de la cambra baixa siga roja, mentres que en la cambra alta és blava, ya que els membres de la cambra alta eren tradicionalment nobles, als que se'ls cridava de sanc blava.

El parlament també és en gran mida simètric des de l'interior, en dos sales parlamentàries idèntiques en els costats oposts de l'edifici. Una de les dos sales encara està en us hui en dia per a les sessions de l'Assamblea Nacional Hongaresa, l'atra per a cerimònies, conferències i visites guiades. L'edifici és de 268 m de llarc i 123 m d'ample. El seu interior inclou 10 patis, 13 ascensors de persones i mercaderies, 27 portes, 29 escales i 691 habitacions (que inclouen més de 200 oficines). En una altura de 96 m, solia ser un dels dos edificis més alts de Budapest, junt en la Basílica de Sant Esteban, fins que el Campus MOL es va completar en 2021. El número 96 es referix al mileni de la nació, 1896, i la conquista del posterior Regne d'Hongria en 896. L'entrada és lliure abans de les 8 del matí.

La frontera principal dona al riu Danubio, pero l'entrada principal oficial és des de la plaça en el costat este de l'edifici. Dins i fòra, hi ha un total de 242 escultures en les parets. La frontera mostra estàtues de governants hongaresos, Líders de Transilvania i figures militars famoses. Els escuts d'armes de reis i ducs estan representats sobre les finestres. L'escala oriental està flanquejada per dos lleons. En entrar en el Parlament, els visitants poden pujar les grans escales ornamentals, vore frescas en el sostre i passar junt al bust de l'arquitecte Imre Steindl, en una caseta en la paret. Atres estàtues inclouen les d'Árpád, Esteban I i Juan Hunyadi. L'edifici conta en vidrieres i mosaics de vidre de Miksa Róth.

Una de les parts més famoses de l'edifici és el saló central hexadecagonal (de setze costats), en enormes cambres contigües: la Cambra baixa i la Cambra alta. La moderna Assamblea Nacional (Assamblea Nacional d'Hongria) és unicameral i es reunix en la Cambra baixa, mentres que la Cambra alta s'utilisa com a sala de conferències i reunions. La Santa Corona d'Hongria, que també està representada en l'escut d'armes d'Hongria, s'exhibix en la sala central des de 2000. Per la seua extensa superfície i el seu detallat treball manual, l'edifici casi sempre està baix renovació.

Interior

[editar | editar còdic]

L'interior està decorat en marbre i or. L'edifici en la seua estructura simètrica servix per a albergar un parlament bicameral. L'ala nort alberga l'oficina del primer ministre, mentres l'ala sur alberga les del President de la República d'Hongria.

En abdós costats de l'escala exterior es troben dos estàtues de lleons. Les columnes estan fetes de granit bermejo de 6 metros d'altura i pesen 4 tonellades cada una. En el sostre es poden observar les pintures alegóricas de Károly Lotz (1833-1904) en els noms "Apoteosis de la llegislació" i la "Glorificació d'Hongria".

L'edifici, en 691 dependències, té una llongitut de 268 m i la seua cúpula s'eleva fins als 96 m.

Sala de la Cúpula

[editar | editar còdic]

La sala central, a on es pot observar la cúpula des de dins, alberga diverses estàtues de reis hongaresos, com per eixemple una de Sant Esteban o Esteban I, primer rei d'Hongria. En una vitrina just en el centre es poden admirar des de l'any 2000 les joyes de coronació d'Hongria (la famosa corona en la creu torçuda que apareix en l'escude del país, el ceptre, el orbe i l'espasa d'estil renaixentiste).[14]

Antiga Cambra alta

[editar | editar còdic]

Ara en desús, s'utilisa per a mostrar als turistes cóm era l'antic parlament.

Consell dels Diputats

[editar | editar còdic]

Cambra no visitable per als turistes a on es reunixen hui en dia els diputats del parlament hongarés.[15]

Exterior

[editar | editar còdic]

La Santa Corona

[editar | editar còdic]

Per lo dispost en la Llei I de 2000,[16] des de 2001 la Santa Corona i les demés insígnies de coronació (llevat els corfolls de coronació) estan expostes en el Parlament des de 2001. Des de 1978, la Corona ha estat exposta en el Museu Nacional Hongarés; el text de la Llei establix que el trasllat ceremonial «coloca la Santa Corona en el lloc que li correspon en Hongria i la posa baix la protecció del Parlament en representació de la nació».

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 13 de juny de 2017 (en és-ÉS).
  2. L'Antiga Casa del Parlament es va construir en només tres mesos - l'edifici va ser ocupat per la Dieta fa 155 anys]. PestBuda.hu, 15 d'abril de 2021
  3. Nem sokon múlt, hogy egészen másképp nézzen ki a Parlament Telex, 2022. április 3.
  4. Imre Steindl, Art, Primer any, 1902. número Cinc
  5. El Parlament no va tardar en tindre un aspecte molt diferent Télex, 3 d'abril de 2022.
  6. Művészeti lexikon. Szerk. Éber László. 2. köt. Budapest : Andor Győző, 1935. Steindl szócikk l. 473.
  7. Déry Attila i. m. 63. o.
  8. Czellár Katalin - Somorjai Ferenc: Magyarország. Budapest: Panoráma, 1996. 233. ISBN 9632437616
  9. http://egykor.hu/budapest-v--kerulet/orszaghaz-epitese/4018
  10. https://www.youtube.com/watch?v=WCyVqfB5TKg Proclamació de la Tercera República d'Hongria el 23 d'octubre de 1989
  11. «Hongria és ya "independent i democràtica"».
  12. «30 Years of Freedom - Third Clave’s a Charm: The Hungarian Republic Reborn».
  13. (2009) Rick Steves' Budapest, Avalon Travel Publishing. ISBN 978-1-59880-217-7.
  14. «[2]». Consultat el 13 de juny de 2017 (en és-ÉS).
  15. «Parlament de Budapest - L'edifici més conegut de Budapest» (en és). www.disfrutabudapest.com. Consultat el 13 de juny de 2017.
  16. Llei I de 2000 sobre la commemoració de la fundació de l'Estat de Sant Esteban i la Santa Corona

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]