Parranda de Sant Pedro

Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Veneçola.

La Parranda de Sant Pedro és una festivitat popular i religiosa que se celebra cada 29 de juny en les ciutats de Guatire i Guarenas del Estat Miranda i en Sarria, Caracas, Districte Capital, Veneçola. Té el seu orige en l'Época Colonial. Consistix en uns parranderos, vestits en levita i pumpá (un d'ells du l'image del sant, un atre du una bandera groga i roja) i acompanyats per Quatre i Maracas. La percussió es conseguix en uns péntols de cuiro d'animal amarrats als peus a manera de sandalias (cridades cotises). També van acompanyats per dos chiquets impúberes, vestits en un trage roig i groc (semblat als arlequines), que es coneixen com "tucusitos". El personage més cridaner és un home vestit de dòna que carrega una nina de drap. Este personage es diu "María Ignacia" i la nina "Rosa Ignacia". Els dos tucusitos fan les voltes de les seues uns atres dos fills. Tots duen la cara pintada de negre en betum o lo que ells criden "negre fum". La festivitat va ser proclamada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 5 de decembre de 2013.

Orige de la Parranda de Sant Pedro.

Segons la tradició oral, una esclava de nom María Ignacia que vivia en algun lloc de Guarenas en l'época colonial Guarenas i Guatire es trobaven en la mateixa unitat política-territorial, cridada "Cantón de Guarenas" veent que la seua filla Rosa Ignacia no curava d'una febra molt alta li va demanar a Sant Pedro que intercedira per la sanación de la seua chicoteta i si ho feya, ella li prometia eixir a ballar i a cantar-li tots els dies 29 de juny (santoral de Sant Pedro Apòstol). La chiqueta va sanar i la notícia de la promesa que havia fet María Ignacia es va regar per tota la zona. Els demés esclaus varen decidir acompanyar-la en la seua vora i ball per les polvorientas carrers de Guatire (o de Guarenas, depenent el núcleu urbà més propenc del lloc a on va sorgir).

Varen passar els anys i un dia en María Ignacia va emmalaltir (va morir) el seu marit, per a no trencar la promesa que ella havia fet, va decidir vestir-se en les seues robes, abultar el seu abdomen en draps (per a simular embaràs) i va eixir a "parrandear". Ho acompanyaven els seus dos fills varons. En el passar dels anys, els esclaus varen seguir pagant la promesa tots els 29 de juny: Un home es vares vore com María Ignacia, en una nina en els seus braços (Rosa Ignacia) i dos chiquets que sempre ballen prop de "María Ignacia", alguns cultores argumenten que són els seus dos fills, més la seua presència és de caràcter simbòlic d'unió entre els partits polítics de l'época: Lliberals i Conservadors, que varen realisar un pacte per a no politisar la celebració. La tradició ha continuat fins als nostres dies.

Esta tradició s'ha mantingut gràcies a la voluntat dels cultores, representats en Guarenas per Norberto Blanco i Antonio Núñez, els qui per més d'un sigle varen cantar i varen ballar en les cases i els carrers del poble, improvisant els seus versos i donant-li gràcies al Sant Patró. Antonio Núñez, abans de morir va entregar la parranda al seu fill, Pablo Núñez, qui actualment promet continuar en la tradició. En Guatire, la tradició va ser impulsada des de principis de el XX per Martín Roses, Just "Pico" Tovar, Celestino Alzur; i més alvance per Ángel Plaça i Manuel Ángel Rojas. També existixen en Guatire sèt agrupacions dedicades al foment de la Parranda de Sant Pedro, sent les principals l'adscrita al Centre d'Educació Artística "Andrés Eloy Blanco" i la conformada per la Fundació "Parranda de Sant Pedro del 23 de Giner".

Desenroll de la Parranda

El dia anterior es realisa una vigília o velorio a on se li canta i se li balla a l'image del Sant (que ha estat guardada durant l'any en la casa d'algun dels parranderos). Al sendemà, la parranda s'inicia en una Missa en el Temple parroquial i després els parranderos, cantant i ballant recorren els principals carrers del poble, acompanyats per moltes persones. No falta el licor. En aplegar la aurora la parranda comença a dispersar-se.

Parranderos de Sant Pedro molt famosos i recordats són Just Tovar, Celestino Alzur, Eleazar Felipe Muñoz, Pablo Vaamonde, Guillermo Silva, Pedro Flores, entre uns atres.

Algunes de les estrofes que es canten en esta Parranda:

Bones dies, done senyors,
Bones dies, vinc a donar.
La Parranda de Sant Pedro,
Que els vinc ací a cantar.

Balla, Balla, María Ignacia
Com el teu saps ballar
Balla, Balla, María Ignacia
Com el teu saps ballar

Un pasito, per a'lante I
un atre pas per a'arrere ,
Un pasito, per a'lante I
un atre pas per a'arrere

I se'm posen de front
Perque els vaig a cridar,
I se'm posen de front
Perque els vaig a cridar.

En este regrés i l'atra,
Vaig a canviar de tona.
En este regrés i l'atra,
Vaig a canviar de tona

Guachi, guachi
va passar per ací,
Guachi, guachi,
Va passar per ací.
En una chicoteta tinaja de anís

Lala Lara larala Lailai larai larai Lara Lara lalala lalara lalara lalara Lara rarala Lalala lalara lalara Lara rarala Gue!

Dos coses té Guatire,
Que no les té un atre poble.
Dos coses té Guatire,
Que no les té un atre poble

La rica conserva i'cidra,
I la parranda de Sant Pedro
La rica conserva i'cidra,
I la parranda de Sant Pedro

Balla balla tontucio com el teu lo sap´ fer,
balla balla tontucio com el teu lo sap´ fer
movent ben les banderes pal´ dret i al revés,
movent ben les banderes pal´ dret i al revés,

I se'm posen de front perque els vaig a cridar
en este regrés i l'atra vaig a canviar la tona,
i se'm posen de front perque els vaig a cridar
en este regrés i l'atra vaig a canviar la tona,

Pega-li pedro, pega-li juan,
Pega-li pedro, pega-li juan,
Pansa'pá dins que ta en el zaguán,
torna-ho pols sense compassió.

Lala Lara larala
Lailai larai larai Lara
Lara lalala lalara lalara lalara Lara rarala
Lalala lalara lalara Lara rarala Gue!

El Sant Pedro de la meua terra
és un sant miraculós
juga chapa en els negres
i descobrix als tramposos"

Balla, balla coticero,
Com el teu lo saps fer.
Balla, balla coticero,
Com el teu lo saps fer

Que si es trenca la cotisa,
Yo ho torne a compondre.
Que si es trenca la cotisa,
Yo ho torne a compondre

I se'm posen de front,
Perque ho vaig a cridar.
I se'm posen de front,
Perque ho vaig a cridar

En este regrés i l'atra,
Vaig a canviar la tona.
En este regrés i l'atra,
Vaig a canviar la tona

Pega-li Pedro, pega-li Juan,
Pega-li Pedro, pega-li Juan,
Lala Lara larala
Lailai larai larai Lara
Lara lalala lalara lalara lalara Lara rarala
Lalala lalara lalara Lara rarala Gue!

Controvèrsia de la parranda de Sant Pedro

Segons les tradicions orals la Parranda va nàixer en l'época colonial. Uns atres creuen que va nàixer a mitan de el XIX quan la lluita política entre Conservadors (que s'identificaven en el color roig) i els Lliberals (que s'identificaven en el color groc). Si és certa esta última tesis, la Parranda deu haver sorgit com una manera de ridiculisar als dos bandos contendents.

Aixina mateix, alguns sostenen que s'origina en Guarenas (La Facenda Sant Pedro, que tenia terres en lo que són hui abdós municipis). En tot cas va sorgir en el cantón de Guarenas que agrupava a esta ciutat i a Guatire. Per una atra part, alguns opinen que el sant que es venera és Sant Pedro Claver, uns atres que és Sant Pedro Apòstol.