Anar al contingut

Partícula carregada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Electroscope showing induction.png
l'electroscopi de pa d'or, un instrument científic inventat en 1787 pel clerc britànic Abraham Bennet que detecta la càrrega elèctrica. Consistix en un parell de delicats fulls d'or que pengen paraleles entre sí d'un poste de latón, protegides per un flasco de vidre.

En física, una partícula carregada és una partícula en càrrega elèctrica. Pot ser una partícula subatòmica o un ion. Dos partícules que tenen diferent número d'electrons (la partícula més menuda en l'àtom de càrrega negativa) escomencen a reaccionar entre sí. La partícula que té major cantitat d'electrons li lleva electrons a l'atra partícula. Una es convertix positiva perque pert un electró, i l'atra negativa perque va obtindre un electró.[1]

Se li denomina plasma al conjunt de partícules carregades, o inclús a un gas que conté una proporció de partícules carregades, el qual és cridat el quarto estat de la matèria perque les seues propietats són molt diferents dels sòlits, líquits, i gasés (el plasma és l'estat de la matèria més comuna en l'univers).

Els efectes d'una partícula carregada van més allà del laboratori. Vore aurora boreal.


Referències

[editar | editar còdic]