Anar al contingut

Partícula ultrafina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les partícules ultrafinas (PUF) són partícules de tamany nanoescalar (menys de 0,1 μm o 100 nm de diàmetro).[1] No existix normativa per a esta classe de tamany de partícules contaminants de l'aire ambient, que són molt més chicotetes que les classes de partícules PM10 i PM2,5 regulades i es creu que tenen vàries implicacions més agressives per a la salut que eixes classes de partícules més grans.[2]

Hi ha dos divisions principals que categorizan els tipos de PUF. Les PUF poden ser de carbono o metàlics, i poden subdividirse per les seues propietats magnètiques. La microscopía electrònica i unes condicions físiques de laboratori especials permeten als científics observar la morfologia de les PUF.[1] Les PUF transportats per l'aire poden medir-se utilisant un contador de partícules per condensació, en el que les partícules es mesclen en vapor d'alcohol i després es gelen, permetent que el vapor es condense al seu entorn, despuix de la qual cosa es conten utilisant un escàner de llum.[3] Les PUF es fabriquen i es produïxen de forma natural. Les PUF són el principal constituent de les partícules en suspensió. Per la seua gran cantitat i a la seua capacitat de penetrar profundament en el pulmó, les PUF són un important motiu de preocupació per a la salut i l'exposició respiratòria.[4]

Exposició, risc i efectes sobre la salut

[editar | editar còdic]

La principal exposició a les PUF es produïx per inhalació. Pel seu tamany, les PUF es consideren partícules respirables. A diferència del comportament de les PM10 i PM2,5 inhalades, les partícules ultrafinas es depositen en els pulmons,[5] a on tenen la capacitat de penetrar en els teixits i sofrir intersticialización, o de ser absorbides directament pel torrent sanguíneu, per lo que no s'eliminen fàcilment de l'organisme i poden tindre un efecte immediat.[2] L'exposició a les PUF, encara que els seus components no siguen molt tòxics, pot provocar estrés oxidativo,[6] lliberació de mediadors inflamatorios i podria induir cardiopaties, malalties pulmonars i atres efectes sistémicos.[7][8][9][10] S'ha observat una sòlida associació entre els nivells de partícules fines i el càncer de pulmó i les malalties cardiopulmonares.[11] Encara no s'ha dilucidat el mecanisme exacte pel que l'exposició a les PUF provoca efectes sobre la salut, pero és possible que els efectes sobre la pressió arterial eixerciten un paper. Recentment s'ha informat de que les PUF estan

associades a un aument de la pressió arterial en escolars, sent les partícules més chicotetes les que induïxen el major efecte.[12] Segons les investigacions, els bebés les mares dels quals varen estar expostes a nivells més alts de PUF durant l'embaràs tenen moltes més provabilitats de desenrollar asma.[13]


Existix un palmito de possibles exposicions humanes que inclouen l'ocupacional, deguda al procés directe de fabricació o a un subproducte d'un entorn industrial o d'oficina,[14][2] aixina com la incidental, procedent de l'aire exterior contaminat i atres emissions de subproductes.[15] En la finalitat de quantificar l'exposició i el risc, actualment s'estan realisant estudis in viu i in vitro de vàries espècies de PUF utilisant diversos models animals, com a rates, rates i peixos.[16] Estos estudis tenen com a objectiu establir els perfils toxicológicos necessaris per a l'evaluació de riscs, la gestió de riscs i la possible regulació i llegislació.[17][18][19]

Alguns tamanys de PUF poden filtrar-se de l'aire utilisant filtres ULPA.

Regulació i llegislació

[editar | editar còdic]

A mida que l'indústria de la nanotecnología ha anat creixent, les nanopartículas han atret més atenció pública i normativa sobre els PUF.[20] L'investigació sobre l'evaluació de riscs dels PUF es troba encara en una fase molt primerenca. Se seguix debatent[21] si es deuen regular les PUF i cóm investigar i gestionar els riscs per a la salut que poden planteja.[22][23][24][25] A data de 19 de març de 2008, la EPA encara no regula ni investiga les partícules ultrafinas,[26] pero ha redactat una Estratègia d'Investigació sobre Nanomateriales, oberta a una revisió per parells externa i independent a partir del 7 de febrer de 2008 (revisió del panel l'11 d'abril de 2008).[27] També es debat cóm deu regular les PUF l'Unió Europea (UE).[28]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 S. Iijima (1985). “Electron Microscopy of Small Particles”. [Journal of Electron Microscopy 34 (4).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 V. Howard (2009). «Statement of Evidence: Particulate Emissions and Health (An Bord Plenala, on Proposed Ringaskiddy Waste-to-Energy Facility).». Durham Environment Watch.
  3. ↑ John D. Spengler, John F. McCarthy, Jonathan M. Samet (2000). Indoor Air Quality Handbook. ISBN 978-0074455494.
  4. ↑ T. Osunsanya (2001). “Acute Respiratory Effects of Particles: Mass or Number?”. Occupational & Environmental Medicine 58 (3): 154–159. doi:10.1136/oem.58.3.154. PMID 11171927.
  5. ↑ Int Panis, L (2010). “Exposure to particulate matter in traffic: A comparison of cyclists and car passengers”. Atmospheric Environment 44 (19): 2263–2270. doi:10.1016/j.atmosenv.2010.04.028.
  6. ↑ I. Romieu (2008). “Air Pollution, Oxidative Stress and Dietary Supplementation: A Review”. European Respiratory Journal 31 (1): 179–97. doi:10.1183/09031936.00128106. PMID 18166596.
  7. ↑ Brook RD (2010). “AHA Scientific Statement: Particulate Matter Air Pollution and Cardiovascular Disease”. Circulation (revista) 121 (21): 2331–2378. doi:10.1161/CIR.0b013i3181dbece1. PMID 20458016.
  8. ↑ J. Card (2008). “Pulmonary Applications and Toxicity of Engineered Nanoparticles”. American Journal of Physiology. Lung Cellular and Molecular Physiology 295 (3): L400–11. doi:10.1152/ajplung.00041.2008. PMID 18641236.
  9. ↑ L. Calderón-Garcidueñas (2008). “Long-Term Air Pollution Exposure is Associated with Neuroinflammation, an Altered Innate Immune Response, Disruption of the Blood-Brain Barrier, Ultrafine Particulate Deposition, and Accumulation of Amyloid Β-42 and Α-Synuclein in Children and Young Adults”. Toxicologic Pathology 36 (2): 289–310. doi:10.1177/0192623307313011. PMID 18349428.
  10. ↑ Jacobs, L. “Subclinical responses in healthy cyclists briefly exposed to traffic-related air pollution”. Environmental Health (revista) 9 (64): 64. doi:10.1186/1476-069X-9-64. PMID 20973949.
  11. ↑ “An Association between Air Pollution and Mortality in Six U.S. Cities” . New England Journal of Medicine 329 (24): 1753–1759. doi:10.1056/NEJM199312093292401. ISSN 0028-4793. PMID 8179653.
  12. ↑ “Blood Pressure and Same-Day Exposure to Air Pollution at School: Associations with Nano-Sized to Coarse PM in Children.” . Environmental Health Perspectives 123 (7): 737–42. doi:10.1289/ehp.1408121. PMID 25756964.
  13. ↑ Carrington, Damian. «Asthma in toddlers linked to in-utero exposure to air pollution, study finds» (en en).
  14. ↑ A. Seaton (2006). “Nanotechnology and the Occupational Physician”. Occupational Medicine (Oxford University Press journal) 56 (5): 312–6. doi:10.1093/occmed/kql053. PMID 16868129.
  15. ↑ I. Krivoshto (2008). “The Toxicity of Dièsel Exhaust: Implications for Primary Care”. Journal of the American Board of Family Medicine 21 (1): 55–62. doi:10.3122/jabfm.2008.01.070139. PMID 18178703.
  16. ↑ C. Sayes (2007). “Assessing Toxicity of Fine and Nanoparticles: Comparing in Vitro Measurements to in Viu Pulmonary Toxicity Profiles”. Toxicological Sciences 97 (1): 163–80. doi:10.1093/toxsci/kfm018. PMID 17301066.
  17. ↑ K. Dreher (2004). “Health and Environmental Impact of Nanotechnology: Toxicological Assessment of Manufactured Nanoparticles”. Toxicological Sciences 77 (1): 3–5. doi:10.1093/toxsci/kfh041. PMID 14756123.
  18. ↑ A. Nel (2006). “Toxic Potential of Materials at the Nanolevel”. Science 311 (5761): 622–7. doi:10.1126/science.1114397. PMID 16456071.
  19. ↑ “Life cycle impact assessment modeling for particulate matter: A new approach based on physico-chemical particle properties” . Environment International 82: 10–20. doi:10.1016/j.envint.2015.05.002. PMID 26001495.
  20. ↑ S.S. Nadadur (2007). “The Complexities of Air Pollution Regulation: the Need for an Integrated Research and Regulatory Perspective”. Toxicological Sciences 100 (2): 318–27. doi:10.1093/toxsci/kfm170. PMID 17609539.
  21. ↑ L.L. Bergoson. «Greenpeace Releases Activists' Guide to REACH, Which Addresses Nanomaterials: Nanotech Law blog of Bergeson & Campbell, P.C.». Nanotechnology Law Blog. Bergeson & Campbell, P.C..
  22. ↑ “Ultrafine particle-lung interactions: does size matter?” (2006). Journal of Aerosol Medicine 19 (1): 74–83. doi:10.1089/jam.2006.19.74. PMID 16551218.
  23. ↑ M. Geiser (2005). “Ultrafine Particles Cross Cellular Membranes by Nonphagocytic Mechanisms in Lungs and in Cultured Cells”. Environmental Health Perspectives 113 (11): 1555–1560. doi:10.1289/ehp.8006. PMID 16263511.
  24. ↑ O. Günter (2005). “Nanotoxicology: An Emerging Discipline Evolving from Studies of Ultrafine Particles”. Environmental Health Perspectives 113 (7): 823–839. doi:10.1289/ehp.7339. PMID 16002369.
  25. ↑ S. Radoslav (2003). “Micellar Nanocontainers Distribute to Defined Cytoplasmic Organelles”. Science 300 (5619): 615–618. doi:10.1126/science.1078192. PMID 12714738.
  26. ↑ «How Ultrafine Particles In Air Pollution May Cause Heart Disease». Science Daily.
  27. ↑ K. Teichman. “Notice of Availability of the Nanomaterial Research Strategy External Review Draft and Expert Peer Review Meeting”. Federal Register 73 (30): 8309.
  28. ↑ «Is EU Enlargement Bad for Environmental Policy? Confronting Gloomy Expectations with Evidence». International Environmental Agreements. Fridtjof Nansen Institute.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Partícula_ultrafina&oldid=792319»