Anar al contingut

Parthenium argentatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
guayule (Parthenium argentatum)


El guayule o jihuite (Parthenium argentatum) és un arbust de la família de les asteráceas.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És natiu del desert de Chihuahua, Mèxic, i del suroest d'EE. UU. Creix en sols calcáreos a altituts de 1000 a 2000 metros, en un índex pluviométrico anual d'entre 250 i 300 mm.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust leñoso profusamente ramificat, en fulls de color gris plateado que li donen un aspecte polvoriento. Les flors, a penes visibles, són grogues i menudes. Les plantes espontànees de varis anys alcancen uns 60 centímetros d'altura, i de 0,5 a 1 quilogram de pes una volta seques. Plantes perennes i resistents, acostumades al terreny infértil, no precisen majors contes i poden viure de 30 a 40 anys. Tenen, aixina mateix, considerable capacitat per a resistir llargues i contínues sequies.

Usos i història

[editar | editar còdic]

Li l'usa com a font alternativa de làtex hipoalergénico, en contra de l'usual goma de caucho provinent de Hevea. El caucho de guayule es troba no en receptàculs especials de làtex, com en la majoria de les plantes laticíferas, sino en simples cèlules parenquimosas del teixit leñoso. Totes les parts de la planta, en la possible excepció dels fulls, contenen caucho. En les plantes selvades este sol representar el 7% del pes de la planta seca en la seua madurea, mentres que en les seleccionades per al cultiu el contingut en caucho alcança un 22%. La cantitat màxima s'obté collint-les a l'edat d'entre quatre i dèu anys, si be esta duració depén de la favorabilidad de les condicions de cultiu.

Empresaris alemans varen començar a investigar en l'extracció del caucho de guayule des de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. En 1904, es va instalar en Torreón (Coahuila, Mèxic) una fàbrica que amprava un molí de cudols per a extraure el caucho i des de llavors la construcció de nous centres d'extracció del caucho de guayule ha anat en aument, encara que llentament. L'espècie va ser intensament investigada en la Segona Guerra Mundial quan Japó va tallar l'aprovisionament americà des de Malàsia, aplegant els Estats Units a plantar 14500 hectàrees en els estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i Texas. Pero el relativament pronte fi de la guerra va impedir un cultiu extens del guayule, i el proyecte es va archivar, preferint-se el producte importat, més barat. A mitan de la década dels 60, es va introduir l'espècie en fins comercials en el sur d'Espanya.

Recentment, el guayule ha resorgit en l'investigació per les seues propietats d'hipoalergénico. mentres la goma del Hevea té proteïnes causants de severes reaccions alèrgiques en menuda porció de població, el guayule no. Els productes de guayule en el mercat són trages de bucege, guants de cirugia i catéterés, i s'està treballant per a conseguir condons.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Parthenium argentatum va ser descrita per Torra Gray i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[1]

Sinonímia
  • Parthenium argentatum f. argentatum
  • Parthenium argentatum var. argentatum

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Parthenium argentatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]