Partida (part o lloc)

Llibre de Sumixca de Geographia que tracta de totes les partides i províncies del món en especial de les Índies i tracta largamente de l'art de navegar, conjuntament en l'esfera en romançada, en el regiment del Sol i del Nort novament feta", de Martín Fernández de Enciso. Publicat en Sevilla en 1519 en l'imprenta de Jacobo Cromberger.

Una partida constituïx un vocablo en vàries accepcions, entre les quals, només una, la de part o lloc, és la que s'usa corrientemente en la Comunitat Valenciana (Espanya) per a referir-se a divisions territorials alluntades fòra del caixco urbà o territoris de chicotetes dimensions establits en un criteri de diferenciació relacionat bàsicament en la calitat dels sols. És per això que, en un estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana, ho podríem incloure perfectament dins dels conceptes o continguts de la Geografia rural. No obstant, el concepte tradicional és molt anterior a l'ocupació toponímica freqüent en la Comunitat Valenciana i en atres parts, com es pot vore en l'image de la portada d'un llibre de començos de el XVI. També és molt antic l'ocupació del terme partida com a lloc o lloc en una expressió castellana de anar les sèt partides en el sentit d'anar incansablemente en tots els llocs.

Història

Una partida no és, com alguns suponen, un concepte sorgit en el XIX per motius fiscals o impositius, en objectius relacionats en les contribucions territorials que s'intentaven aplicar (més be va anar al revés, és dir, que l'Estat va utilisar la toponímia ya existent de les partides per a establir una diferenciació de les terres per eixos motius fiscals o impositius), sino un terme l'orige del qual es remonta, provablement, als mateixos temps de la Reconquista i el significat de la qual era equivalent, guardant les distàncies, a l'institució castellana dels Repartimientos (de terres) en el continent americà.

En realitat, les terres conquistades, tant en la península ibèrica com en Amèrica, es consideraven propietat del conquistador, per lo que este tenia la facultat de "partir-les" o "repartir-les", que serien térmens equivalents, encara que això no deixa de ser una especulació. Lo que no és una especulació és que el terme "partides" ya apareix en el títul de l'obra de Martín Fernández de Enciso Sumixca de geografia que tracta de totes les partides i províncies del món en especial de les Índies, escrita al començament de el XVI (Fernández de Enciso, 1519, edició de 1948). No obstant, esta paraula, en el significat de part o lloc, té en este cas una "extensió" conceptual imprecisa, puix l'obra fa referència a tot lo món conegut. Tenim que acodir a Antonio José de Cavanilles per a vore aplicat el concepte de "partida" en la mateixa accepció que té en Valéncia hui en dia. Més encara, en varis casos, les partides identificades en dita obra, seguixen tenint el mateix nom i la mateixa localisació, com succeïx en el cas de les partides "Fondo de Marañént i del Barranc", localisades en el terme de Guadasuar, com podem vore en el full 770 (Alzira) del Mapa Geogràfic Nacional a escala 1:50.000 (encara que en este cas, apareixen com a partides del Fondo i del Barranc). Cavanilles també fa referència a les partides del Bobalar (una en Castelló i una atra en Valéncia) i en este cas el topònim fa referència al cultiu de raïm de la varietat bobal, aixina com a numeroses partides en atres noms en les tres províncies que componen l'antic Regne de Valéncia.

Per la seua banda, la monumental Enciclopèdia Espasa Calpe senyala que "partida" és una "part del terme o territori pertanyent a un poble", que seria la definició més aproximada a la que s'usa en el mig agrari valencià. No és exactament la mateixa, perque si observem un mapa detallat de la zona podrem donar-nos conte de que les partides només es troben ubicades en les terres cultivades (de regadiu o de seca) i que les àrees incultes no solen rebre este nom. Per eixemple, La Colaita, El Montó de Blat o Matamón, que són cerros o lomas dels térmens de Carlet, Catadau, Llombay (en la Ribera Alta), no es consideren com a partides. Per això, les definicions que apareixen en els diccionaris no són suficients per a explicar el verdader significat del terme com és entés en Valéncia. En alguns casos, el treball dels agricultors pot transformar en terres de llabor un lloc que no es cultivava originalment, en lo que el nom antic passava a tindre la denominació de partida, com provablement va succeir en la "Partida del Barranc Ample" (Catadau) i moltes atres.

Validea del terme

És molt provable que este vocablo comence ya a trobar-se en desús com un concepte de Geografia rural, ya que la tecnologia agrícola pot modificar ràpidament l'ocupació de térmens relacionats en la calitat de la terra de llabor. Això significa que, si abans les partides tenien un significat relacionat en el seu valor econòmic (riquea dels sols, topografia del terreny, major o menor distància a la població, etc.), el desenroll tècnic pugues ara posar en producció llocs que antigament no tenien cap valor agrícola, transformant aixina les característiques tradicionals de cada una de les chicotetes àrees rurals o urbanes en les que es dividix el territori de cada municipi. En qualsevol cas, l'ocupació d'este terme que, com hem vist, té més de cinc sigles d'antiguetat, seguirà tenint plena vigència, encara que ara més com un concepte relacionat en la toponímia que com a terme geogràfic pròpiament dit. De fet, en tots els documents de catastre municipal de la Comunitat Valenciana, sol identificar-se minuciosament el nom de la partida a on es localisa cada propietat i constituïx un topònim d'us local o comarcal.