Passivhaus

Passivhaus (del alemà casa passiva, i de l'anglés passive house standard) és un estàndar per a la construcció de vivendes originat a partir d'una conversació (en maig de 1988) entre els professors Bo Adamson de la Lund University, Suècia, i Wolfgang Feist del Institut für Wohnen und Umwelt (Institut de Vivenda i Mig ambient).

Concepte

Es basa en alçar construccions que conten en gran aïllament tèrmic, un rigorós control d'infiltracions, i una màxima calitat de l'aire interior, ademés d'aprofitar l'energia del sol per a una millor climatisació, reduint el consum energètic en l'orde d'un 70 % (sobre les construccions convencionals).

Va ser desenrollat a partir de numeroses investigacions, en finançació de l'estat Alemà d'Hesse.

Ventages de l'edifici Passivhaus en clima mediterràneu

La casa Passivhaus té un consum molt baix d'energia per a calefacció i refrigeració. Comparat en la normativa vigent actual en Alemània, gasta aprox. un 80% menys d'energia per al seu acondicionament tèrmic. En el cas de Passivhaus Espanya, i ya que dit país té un clima menys sever, es podria aplegar a una millora del 60% respecte al consum estàndar d'un edifici nou, i es conseguiria aixina la millor classificació energètica possible: classe A.

Segons la definició del proyecte d'investigació europeu “Passive-on”, la casa Passivhaus en clima mediterràneu té que complir les següents condicions:

• Demanda màxima d'energia útil per a calefacció, 15 kWh/m²any.
• Demanda màxima d'energia útil per a refrigeració, 15 kWh/m²any.
• l'envolvente de l'edifici deu tindre una estanqueidad igual o menor de 0,6 volums/h (mida en una pressió de 50 Pascals).
• Consum màxim d'energia primària per a calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària (ACS) i electricitat, 60 kWh/m²any.