Pastor de Brie
El Pastor de Brie pertany a una de les races de gossos francesos més antigues i és mencionat per primera volta en 1809, aixina que, com tots els gossos europeus, posseïx una llarga història. Va evolucionar en la regió de Brie i va ser conegut com a raça a finals del sigle antepassat, quan el cinólogo P. Ménguin ho va diferenciar del pastor de Beauce. (El briard té el pèl llarc i el Beauceron ho té curt).
Perfil comportamental de la raça de gos pastor de brie
El gos de raça pastor de brie és bàsicament un gos de treball, encara que en l'actualitat també és un gos de companyia. El pastor de brie ha segut utilisat tant com a gos pastor com també animal de guàrdia i defensa, salvament i inclús, encara que en molta menys freqüència, com a gos lazarillo. Com a eixemple de la seua capacitat de treball basta mencionar la seua eficiència per a pastoreig: aquells que ho utilisen afirmen que dos o tres pastors de brie alcancen per a controlar entre 500 i 700 animals.
Com a gos de guàrdia i defensa, els eixemplars de raça pastor de brie solen estar sempre atents a lo que succeïx al seu entorn i disposts a entrar en acció en cas que la llar baixa el seu conte siga invadit per algú desconegut.
Si be és un gos rústic, enèrgic i prou obstinat també és inteligent, alegre i molt sensible. Per tals motius, si ben estos gossos necessiten d'una educació sistemàtica per a conseguir una convivència en harmonia també tenen una gran necessitat de viure en un mig familiar en una adequada dosis d'afecte.
Orige i història
[editar | editar còdic]Es creu que el seu orige es remonta cap a l'any mil, i que ya Carlomagno criava «Bergers de Brie». Va ser estenent-se per tota França des de Brie, encara que l'animal provablement no provinga d'eixa localitat, en a penes canvis a través dels sigles, fins que es va presentar públicament en l'exposició de París.[1] Despuix de el "Paris dog show" de 1863, va aumentar la seua popularitat, en gran part per la millora en l'apariència d'animal conseguit per creues en el Beauceron i el Barbet.
Este antic guardià d'ovelles i pastor també ha segut utilisat per l'Armada Francesa com centinela, mensager i en la busca de soldats ferits a causa del seu fi sentit de l'oït i del seu sext sentit pel qual donava prioritat als més greus.[1] Varen ser utilisats en la Primera Guerra Mundial fins a acostar-los a l'extinció. Esta raça encara s'utilisa com a guardià i pastora de raberes, aixina com també com a animal de companyia.
Actualment la població de Pastors de Brie s'està recuperant llentament. Es creu que esta raça està relacionada en la Berger Picard.
Apariència
[editar | editar còdic]Gos d'aspecte rústic pero proporcionat, en el pèl com el de la cabra i abundant en la cara. Medix uns 55 a 65 centímetros d'altura fins a la creu. No es llava ni es esquila, sent un espalmat en raspall dur el poc conte que necessita el seu pelaje, que pot ser de tots els colors llevat blanc.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastor de Brie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.